Romeva diu que és un «pres polític» i defensa el dret a l'autodeterminació quan «s'ha intentat tot abans»

A més, ha defensat que l'independentisme "no és un projecte contra ningú" i que sempre s'ha apel·lat al diàleg "des del respecte mutu". També ha afirmat que el dret a l'autodeterminació no està "prohibit per cap tractat internacional ni per la Constitució espanyola" i que considera que és un concepte que "evoluciona" i que, en el cas de Catalunya, es reivindica quan "ja s'ha intentat tot abans". Per això, ha afirmat que no és "ni una quimera ni una utopia" sinó que és "perfectament factible".

A l'inici de la declaració, Romeva ha dit que declararia en castellà però ha fet constar el seu "desig de normalitat" de poder haver fet servir el català i ha lamentat que no s'hagi habilitat la traducció simultània.

Romeva ha situat la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut del 2010 com un moment de "ruptura emocional profunda per a molta gent" davant d'una sentència "dramàtica" que suposa el trencament del "pacte constitucional del 78". "Va afectar al més íntim de les emocions de les persones", ha dit. L'exconseller ha explicat que va ser en aquell moment que ell va passar de creure en un projecte federalista a "estar independentista". I, de fet, ha destacat que va ser a partir d'aquell moment que les opcions independentistes van passar a tenir majories al Parlament de Catalunya.

Romeva ha recordat l'alerta sobre la "desafecció" catalana que va fer l'expresident José Montilla i que en aquell moments "molta gent" va tenir la sensació que "s'havia trencat una cosa molt seriosa".

L'exconseller ha recordat que en aquell moment va fer un emplaçament al "diàleg". "El que jo sol·licitava en aquell moment era assumir una realitat, que per a molta gent era incòmoda", ha dit. Romeva ha dit ser conscient que la carpeta catalana "incomodava a molts sectors de la societat", també a Europea i "encara ara". "I davant d'una carpeta incòmoda, un ha d'obrir-la per mirar de resoldre-la, perquè no desapareixerà", ha asseverat. Romeva ha destacat que hi va haver almenys "20 intents formals d'establir diàleg" per "afrontar una qüestió que per a molta gent era transcendental per a les seves vides".

També ha argumentat que "rebutjar les propostes que fan els ciutadans de Catalunya per poder tractar una qüestió que els afecta no només no es pot considerar inconstitucional, sinó que és perfectament compatible amb el que hauríem d'entendre el diàleg constitucionalista continuat". L'exconseller d'Exteriors ha defensat que les constitucions no són "textos sagrats escrits en marbre", sinó "textos dinàmics". "El diàleg constitucional és una eina que bàsicament va a enfortir la legitimitat de la Constitució, les democràcies més consolidades són les que s'han reformat d'acord amb els temps, adaptant-se als canvis", ha dit, mentre que a Espanya "en el que és substancial, no s'ha tocat ni una coma".

Turull: "La gent de Catalunya, pensi el que pensi, és pacífica, som el país de Pau Casals"

Abans de Raült Romeva ha declarat l'exconseller de la Presidència Jordi Turull, qui ha assegurat aquest dimarts que intentar "generar tensió o violència" a Jordi TurullCatalunya. En respostes al fiscal, Turull ha afirmat que qualsevol partit polític, "per noble que sigui la seva causa", si "insinua" que per aconseguir els seus objectius es necessita una "violència passiva petita", fracassarà. "La gent de Catalunya, pensi el que pensi, és pacífica, som el país de Pau Casals", ha afegit. En aquest sentit, ha titllat de "delirant" voler "presentar la societat catalana com a violenta". "Aquest relat no té sentit, no s'aguanta, és delirant", ha dit. Turull ha condemnat la violència i ha dit que "si algú s'excedeix" sempre tindrà el seu "rebuig". Però ha defensat el caràcter "cívic i pacífic de totes les manifestacions a Catalunya".

Turull ha explicat que va conèixer la situació de la secretària judicial i de les destrosses als cotxes de la Guàrdia Civil i que en el seu moment ho van "criticar". "Sempre que hi ha un acte d'incivisme encara que sigui menor sempre ho hem criticat i ho criticarem", ha reblat. "Quatre incívics no em faran perdre el meu ideari", ha insistit.

Ara bé, ha corregit el fiscal i ha dit que la secretària judicial "no va haver de sortir pel teulat" sinó que va "saltar un mur" i també ha dit que no va "veure" que hi haguessin destrosses a set cotxes policials, com sosté el ministeri públic. A més, argumenta que el tuit que va fer després de la concentració donava les gràcies als manifestants no pel fet de ser allà sinó per "l'actitud pacifica" que van mostrat.

«Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, tenen criteri»

Jordi Turull, ha criticat el relat de la fiscalia i, a preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha dit que "no s'aguanta per cap banda". En la primera intervenció davant el tribunal, Turull ha defensat que el moviment independentista "va de baixa a dalt" i ha tret importància a resolucions i documents aprovats per partits i entitats. "En l'escrit d'acusació situen el procés com si s'obrís la llum i apareixes un llibre blanc sobre la taula", ha criticat. "Els ciutadans de Catalunya, ha manifestat. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció a Turull i li ha dit que no aprofiti les preguntes del fiscal per fer al·legats que podrà fer en l'últim torn de preguntes.

A preguntes del fiscal, també ha negat conèixer el document 'Enfocats'. Preguntat sobre si existia un full de ruta, s'ha limitat a dir que el que els guiava era el programa electoral i el que va desplegar l'expresident Puigdemont en el seu debat d'investidura. I ha recordat que "mai ningú ho va impugnar". També ha dit que quan Puigdemont va dir "referèndum o referèndum" després de la qüestió de confiança, també suposava anar per la via del referèndum pactat.

Turull no ha negat en cap moment que perseguien la independència però ha remarcat que es feia de manera pactada amb l'Estat i ha recordat que es van agrupar 4.000 associacions en el Pacte Nacional del Referèndum per aconseguir un referèndum pactat. "Érem junts pel sí, no junts perquè sí", ha manifestat. "No és cap anormalitat que per la via pacífica intentis fer allò que t'has compromès amb els ciutadans, nosaltres pensant que teníem empara legal i en els nostres drets volíem tirar endavant iniciatives", ha defensat. A més, ha dit que a Catalunya "la resignació no apareix al diccionari polític", ha afirmat.

El fiscal li ha preguntat si és soci d'Òmnium i Turull ha afirmat que fa 20 anys que "paga religiosament la quota però que això no és delicte". "No ho era ni durant el franquisme", ha al·legat Turull, que ha afegit que és soci de moltes altres entitats, entre les que ha citat Càritas, la Fundació la Caixa, el Racc o Intermón Oxfam, ha dit.

Llegeix les declaracions completes de Jordi Turull al Tribunal Suprem

La segona setmana de judici arrenca amb la declaració de Jordi Turull

Les sessions de la segona setmana del judici al procés arrenquen aquest dimarts amb l'interrogatori a l'exconseller de la Presidència Jordi Turull. Està previst que Turull respongui les preguntes de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat, i no les de l'acusació popular exercida per Vox, seguint així el criteri de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn.

Després de Turull, arribarà el torn de l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, que comparteix defensa amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, exercida per l'advocat Andreu van den Eynde, i que com aquest no té previst respondre a cap de les acusacions. Els interrogatoris els tancaran Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

Jordi Turull serà el tercer acusat en declarar després de Junqueras i Forn. Després de passar un mes a la presó (de 2 de novembre a 4 de desembre de 2017), el jutge instructor Pablo Llarena enmig d'un procés d'investidura com a candidat, després dels intents fallits amb Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. La fiscalia demana per a l'exconseller de la Presidència 16 anys de presó pels delictes de rebel·lió i malversació. L'advocacia de l'Estat demana per a Turull 11 anys i mig de presó per sedició i malversació, mentre que Vox reclama 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i desobediència.

Fes clic en aquest enllaç per accedir a tota la informació del judici al procés

El tribunal ja va confirmar divendres passat que es respectarà l'ordre proposat pel ministeri fiscal en l'escrit d'acusació per prosseguir amb les declaracions. Així, a continuació serà el torn dels interrogatoris del exmembres del Govern Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. Els tres últims, són els únics acusats que estan en llibertat provisional i que assisteixen a totes les sessions del judici arribant al tribunal pel seu propi peu. Tancaran la fase d'interrogatoris -per aquest ordre- l'expresident d'ANC Jordi Sànchez, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Tres dies de judici aquesta setmana. El Tribunal Suprem va assenyalar per aquesta setmana sessions de matí i tarda el dimarts, dimecres i dijous.

Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa compleixen 365 dies de presó preventiva

Els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Josep RullRaül RomevaDolors BassaCarme Forcadell. Tots ells van tornar a ingressar a la presó el passat 23 de març i ja hi van estar aproximadament un mes a finals del 2017, del 2 de novembre al 4 de desembre. Alguns d'ells ho han expressat a través del seu compte de Twitter. "Avui fa, sumats, 365 dies que soc a la presó, sense judici ni sentència. I tot just avui podré dir-hi la meva", afirma Turull, que avui declara davant el Tribunal Suprem (TS). Bassa lamenta que l'hagin privat de llibertat. " Enyorança. Cap oblit. Amb ganes de declarar després de molts dies silenciats. Dignitat, fermesa i convicció", afegeix.

L'exconseller Rull afirma que avui fa 365 dies de la "ignomínia d'una presó injusta i arbitrària". Però garanteix que no els faran callar i no els "vinclaran". "Ens mantenim tossudament alçats, compromesos amb la llibertat de Catalunya", conclou l'exconseller.