L'exconsellera de Governació Meritxell Borràs va destacar ahir al Tribunal Suprem que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) va ser «una declaració política sense conseqüències legals ni jurídiques» que «no obliga a res ni estableix res».
Preguntada pel fiscal Jaime Moreno sobre si el 27 d'octubre del 2017 es va declarar la independència de Catalunya, Borràs va respondre que aquell dia va estar «parcialment» al Parlament, on es va llegir el preàmbul de la resolució que recollia la DUI, «però que un preàmbul no obliga a res ni estableix res».
Ho va comparar amb el preàmbul de l'Estatut en què la menció a Catalunya com a nació va passar de l'articulat al preàmbul, que és «una expressió política que no té conseqüències legals». I va afegir que en aquesta votació del 27-O hi va haver el mateix: «una votació política que no tenia conseqüències jurídiques».
D'altra banda, Borràs va negar que les urnes per a l'1-O es compressin des del seu departament. A preguntes del fiscal va defensar que només hi havia un «contracte marc» a petició dels funcionaris de l'àrea de processos electorals i va manifestar que era «només» per a convocatòria d'eleccions al Parlament o per a consultes populars. L'exconsellera va negar que hi hagués malversació.
En la maratoniana jornada d'ahir (12 hores de declaracions), l'exconseller de Justícia Carles Mundó va defensar que signar conjuntament per part de tot el Govern el decret de convocatòria del referèndum «emfatitzava el caràcter polític» del moment però que «no treia ni posava valor jurídic» al decret.
A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, l'exconseller va dir que va «atendre» els requeriments del TC i va concretar que, a partir del 15 de setembre de 2017, «no va fer res més» un cop l'alt tribunal havia suspès la llei del referèndum. Ara bé, va dir que quan havien signat el decret de convocatòria estaven «absolutament convençuts» que convocar un referèndum «no és delicte».
