El judici del procés va començar ahir al Suprem amb dures crítiques de les defenses dels acusats al tribunal, al qual retreuen «falta d'imparcialitat», la vulneració sistemàtica de drets fonamentals i haver obert una «causa general» contra l'independentisme «des del costat fosc del dret penal».

Una primera jornada monopolitzada per l'exposició de les qüestions prèvies, més polítiques que jurídiques, de les 12 defenses i que va deixar la fotografia històrica de la meitat del Govern català assegut al banc dels acusats, al costat de la que va ser la més alta representant del Parlament i els dos líders socials més importants del sobiranisme. Tot sota l'atenta mirada del president, Quim Torra.

La Fiscalia demana per als acusats penes que oscil·len entre els 7 i els 25 anys de presó pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència pel procés que va culminar amb el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència, mentre que l'Advocacia de l'Estat les rebaixa a entre 7 i 12 anys de presó en acusar per sedició. Vox, acusació popular, demana condemnes de 24 a 74 anys.

En la primera sessió del judici tocava parlar als advocats defensors, que des del primer minut van carregar contra el tribunal amb al·legats a favor de l'independentisme i del dret a l'autodeterminació de Catalunya. Però també amb contínues al·lusions a jurisprudència i decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans, deixant clar que serà allà on es tancarà aquest procediment judicial, al qual es van referir com una «causa general» contra l'independentisme escenificada en un «judici excepcional i polític» que suposa «una derrota col·lectiva de la societat espanyola». Gairebé unànimes van ser les crítiques a la «falta d'imparcialitat» dels magistrats del tribunal, als quals van reclamar que «facin de jutges i no de salvadors de la pàtria», ja que hi són per jutjar i no per defensar la unitat d'Espanya.

Ho van fer després d'acusar-los de violar sistemàticament els drets fonamentals dels acusats a través d'«una campanya de criminalització pública constant» que «ha escapçat l'independentisme», quan «allò que impedeix criminalitzar la dissidència és la Constitució». Segons el parer del lletrat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, s'han vulnerat «tots» els drets de la Constitució.

També les defenses van reiterar peticions ja formulades. «Seria bo» escoltar com a testimoni el rei Felip VI i l'expresident Carles Puigdemont, l'ombra del qual va planejar a la sala quan la defensa de Carme Forcadell va criticar que hi hagi «persones a les quals no es persegueix» quan «altres fa més d'un any que són a la presó».

Molt d'hora al matí, desenes de ciutadans esperaven pacientment en cua per assistir de públic al judici, mentre anaven arribant diversos líders de partits i entitats sobiranistes per acompanyar els acusats. Entre ells, Torra, el vicepresident Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Tor-rent. Després de posar al costat de familiars dels presos amb una pancarta que deia «Decidir no és delicte», Torra arribava al Suprem, on era saludat pel seu president, Carlos Lesmes, en una trobada que fonts del Govern van qualificar de «freda» i «estrictament protocol·lària».

Malgrat que la intenció era que no hi hagués cap concentració als voltants de la seu del Suprem, durant la jornada es van poder sentir des de l'interior les consignes d'un centenar de funcionaris de presons que es van manifestar davant de l'edifici.

Avui serà el torn de les tres acusacions i no es descarta que arribi la declaració d'Oriol Junqueras, qui amb els altres vuit presos seran traslladats a primera hora des de les presons de Soto del Real i Alcalá Meco a l'Audiència Nacional i després al Suprem, on esperaran en una sala especialment habilitada.