26 de febrer de 2019
26.02.2019
Regió7
JUDICI AL PROCÉS

Forcadell: «Em vaig limitar a complir amb el càrrec de presidenta del Parlament»

L'expresidenta del Parlament arrenca amb una defensa del català

26.02.2019 | 17:57
Forcadell, declarant

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assegurat aquest dimarts en la seva declaració davant del Tribunal Suprem que no va "participar" ni va "dirigir" en "en cap estratègia" per aconseguir la independència. "Em vaig limitar a complir amb el càrrec de presidenta del Parlament", ha assegurat en respostes a la fiscal Consuelo Madrigal.

També ha dit no recordar haver participat en una reunió per definir els passos a seguir segons quina fos la resposta de l'Estat ni de demanar informes jurídics per afrontar cap estratègia. Forcadell ha reconegut que la coalició de Junts pel Sí (JxSí) esperava aconseguir la majoria absoluta a les eleccions al Parlament del 2015.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha defensat que en democràcia "no s'ha de tenir por" i que votar en el referèndum "no és delicte". "En democràcia només faltaria que haguem de tenir por", ha manifestat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, alhora que ha defensat el "dret fonamental a manifestació". A més ha dit que és "absolutament fals" que fes crides a "omplir els col·legis" l'1-O - com recull la fiscalia al seu escrit- i que només va fer una piulada agraint "a la gent que tot i la violència policial es comportessin pacíficament". També ha negat conèixer l'origen de les urnes. "Crec que això no ho sap ningú, m'agradaria saber-ho", ha manifestat. Preguntada per la preparació del referèndum, ha dit que desconeixia d'on havien sortit les urnes. "Crec que això no ho sap ningú, m'agradaria saber-ho", ha manifestat.

Sobre el 20-S, ha reconegut que va estar a la concentració d'Economia "uns minuts" i que hi va anar per donar suport a l'exvicepresident Oriol Junqueras perquè estava "afectat" per les detencions de "col·laboradors seus". A més, ha dit que va arribar fins a la porta "sense dificultats".

Hores més tard, ha explicat que va participar en una concentració a Sabadell, on viu. Ha relatat que no estava previst que parlés però que li van demanar intervenir. "Vaig demanar la llibertat dels companys detinguts perquè creia que era el que havia de fer perquè a alguns els coneixia, però no vaig presidir cap acte", ha remarcat.

Jordi Cuixart: «La meva prioritat ja no és sortir de la presó, és denunciar la vulneració de drets i resoldre el conflicte»


El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha afirmat que ja no té com a "prioritat" sortir de la presó perquè se sent un "pres polític" després de més de 500 dies privat de llibertat i que la seva voluntat prioritària ara és "resoldre" el conflicte entre Catalunya i Espanya i "denunciar la vulneració de drets fonamentals que hi ha a Catalunya i l'estat espanyol".

En aquest sentit, s'ha desvinculat de les explicacions que va donar durant la fase d'instrucció davant del magistrat Pablo Llarena perquè, segons sosté, llavors "volia sortir de la presó al preu que fos". "Ara ja no tinc aquesta prioritat", ha manifestat. Sobre la violència, insisteix que el 20-S no n'hi va haver "de cap tipus" i que l'1-O "només la van exercir la Guàrdia Civil i la policia espanyola però no la població civil".

En diverses ocasions, Cuixart ha volgut deixar clar al fiscal que durant el 20-S "en cap cas" el comportament dels ciutadans que es van concentrar davant del Departament d'Economia "va ser violent", i que l'1-O la violència "només la van exercir les forces policials de l'Estat". De fet, ha remarcat que així ho van recollir diversos mitjans de comunicació el dia següent. "Segueixo negant que des de la societat civil hi hagués cap tipus de violència", ha reblat.

Cuixart també ha dit que cap polític espanyol va fer "cap tuit ni cap menció" destinada ni Sànchez ni ell mateix ni el 20 de setembre ni l'1 d'octubre, perquè eren uns "perfectes desconeguts" per a la societat espanyola. Ara, "ens hem convertit en uns referents de la societat catalana més enllà de l'independentisme", quan "no era la nostra voluntat", ha afegit.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha dit que l'entitat sempre estarà al costat de la defensa dels drets fonamentals com el dret de manifestació o la llibertat d'expressió. Per això, davant el "dilema" de la suspensió de l'1-O per part del Tribunal Constitucional van apostar per "defensar l'exercici de drets fonamentals".

"Que ningú tingui dubtes, Òmnium sempre exercirà drets fonamentals de manera pacífica i festiva com es va fer l'1-O, i això no li treu cap mèrit", ha manifestat. Cuixart ha defensat que l'entitat va fer d"agent dinamitzador" del referèndum i l'ha defensat. "El dret a votar es guanya votant, l'1-O va ser un exercici de dignitat col·lectiva", ha dit. Cuixart ha fet aquestes manifestacions quan el fiscal Jaime Moreno li preguntava si no considerava que era "il·legal" promoure l'1-O després de la suspensió del TC.

{C}

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha retret a la policia espanyola l'ús de la violència durant l'1-O i ha dit que haurien "aconseguit el mateix objectiu amb una mica de paciència i sense usar la violència". "Podrien haver tret els manifestants un a un, com es fa en un desnonament per exemple", ha afirmat a preguntes del fiscal, defensat "l'actitud pacífica" de la població. A més, ha qualificat l'1-O d'"acte de desobediència civil" i l'ha desvinculat completament de la violència. Segons Cuixart, el referèndum que no tenia com a objectiu "atacar tot l'ordenament jurídic, sinó un fet concret", és a dir, la suspensió per part del TC del referèndum. "L'única manera de demostrar disconformitat és exercir el dret a la manifestació assumint com assumeixo jo avui les conseqüències de la desobediència civil", ha reconegut.

Cuixart ha citat històrics líders socials i pacifistes com Rosa Parks, Martin Luther King o Mahatma Gandhi per defensar el seu posicionament.

A més, ha remarcat que la mateixa sala penal del Suprem ha afirmat en sentències que l'exercici de la desobediència civil "símptoma de bona salut d'una democràcia". "Vist a posteriori l'1-O va ser un exercici de desobediència civil davant una suspensió il·legítima i injusta del TC, i la desobediència civil no és punible", ha manifestat.


"Caixes de plàstic"


"Algú pensa que som tan ingenus que creiem que ciutadans de peu anirien als col·legis i podrien tòrcer i doblegar la voluntat dels funcionaris de no fer la seva tasca?", s'ha preguntat després de dir que els policies estatals anaven "armats fins a les dents" per anar a buscar "caixes de plàstic", en referència a les urnes.

Cuixart ha explicat que l'objectiu era aconseguir que els col·legis estiguessin "plens de gent" per "mostrar a la comunitat internacional que a Catalunya hi ha un 80% de la societat catalana que vol celebrar un referèndum". Però ha advertit a la fiscalia que seria "presumptuós" creure's que ell mateix, "amb 99 retuits", aconseguís "moure a les masses". En aquest sentit, ha recordat les paraules de Jordi Sànchez durant la seva declaració per afirmar que "els catalans no són ovelles". Cuixart ha garantit que "mai" ha demanat a cap ciutadà que s'interposi a un agent de policia "armat fins a les dents" i ha reiterat que "la violència no forma part de l'ADN de la societat catalana". "No faria mai res perquè algú s'enfrontés a la policia, no ho he fet mai i mai ho faré", ha reblat.

"El dolor de l'1-O durarà generacions"


Cuixart ha afegit que no podia imaginar "la violència que hi va haver" l'1-O quan 48 hores abans des del govern espanyol s'afirmava que seria una jornada "de convivència, festiva i reivindicativa". I ha advertit que el "dolor" que va provocar aquella jornada a la societat catalana "durarà generacions".

"Soc fill d'una murciana"


El president d'Òmnium ha lamentat els crits de l'"a por ellos" que es van sentir en alguns carrers de la resta de l'Estat als forces i cossos de seguretat que marxaven cap a Catalunya. "A por ellos, a per a qui? Soc fill d'una murciana, també soc mig espanyol, ens volen confrontar amb els pobles d'Espanya quan tenim clar que no ens hi volem confrontar", ha asseverat.

"Òmnium no pot organitzar l'1-O"


El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha negat que l'entitat hagi organitzat el referèndum. "És impossible que participi de l'organització perquè tenim un codi ètic de preservar la independència de l'entitat de qualsevol partit ni element de pressió", ha explicat.

A més, ha dit que no s'ha invertit "ni un euro" en l'organització del referèndum i que així ho recull un informe de la Guàrdia Civil. Per això, recrimina al fiscal que "doni voltes" sobre la possible participació d'Òmnium en l'organització de l'1-O.

Com ja va fer Jordi Sànchez, ha dit que ni Òmnium ni ANC no estaven "interpel·lats" per cap tribunal sobre la suspensió del TC. "No cometem cap il·legalitat perquè cap tribunal ens interpel·la directament, no es declarar l'estat d'excepció ni es prohibeix el dret a manifestació", ha remarcat Cuixart, que insisteix en "l'exercici dels drets". "On vostè hi veu un escenari de violència jo em reafirmo en l'exercici de drets fonamentals per fer un referèndum", ha reblat.

 

"Es tancaven webs com a Turquia"


El fiscal ha insistit en alguns detalls tècnics dels webs d'Òmnium mentre Cuixart ha replica que, com a president, no n'estava al cas. Moreno ha preguntat perquè el domini d'un web estava ubicat a Irlanda, moment en què Cuixart ha recordat que durant la tardor del 2017 "es clausuraven pàgines web a Catalunya, com a Turquia". "Fos inscrita on fos, a Irlanda o on fos, es van clausurar centenars de pàgines web", ha dit.

«Sóc un pres polític i no un polític pres»


El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s'ha declarat "pres polític" i s'ha diferenciat de la resta de membres del Govern acusats en la mateixa causa per no haver estat en política. "Sóc un pres polític, no un polític pres; juntament al meu companya Jordi Sànchez som a la presó per ser activistes socials", ha replicat al fiscal Jaime Moreno quan li enumerava tot el seguit de lleis i decrets aprovats pel Parlament en favor de la independència.

Cuixart ha defensat que Òmnium està al marge de la política i que ell no va formar part d'aquestes negociacions i no en té "un coneixement exhaustiu". Sobre Òmnium, ha defensat que treballa per situar la cultura al centre de la societat i que defensa el dret a l'autodeterminació, tot reconeixement que el 99% dels socis són independentistes. Ell mateix també s'ha declarat "republicà i independentista" i s'ha dirigit al tribunal. "Espero que no se m'estigui jutjant pels meus sentiments", ha manifestat. "Pot estar segur que no", li ha etzibat el fiscal.

Sobre el full de ruta, signat també per Òmnium el 2015, ha dit que era una "declaració d'intencions" però no un "document estratègic". Sobre el document Enfocats, ha manifestat que tampoc el coneixia i que en va tenir consciència durant la instrucció.

El fiscal ha incidit en preguntar a Cuixart si l'objectiu d'Òmnium era aconseguir una "gran mobilització social" a favor de la independència. El president d'Òmnium ha defensat sempre que l'entitat convoca una mobilització ho fa amb l'objectiu que tingui una "alta participació", com tothom, també "quan PP, Cs i Vox van convocar a la plaça de Colón" de Madrid fa unes setmanes, i sempre amb l'objectiu que "no perdi el caràcter reivindicatiu i festiu".

Cuixart ha remarcat que l'entitat mobilitza la societat catalana "en pro de la cohesió social" i el "dret a l'autodeterminació" i que van "pressionar" en aquest sentit els polítics catalans i espanyols des de la mobilització del 10 de juny del 2010 contra la sentència de l'Estatut. "Ho fem i ho seguirem fent, en exercici dels drets fonamentals, en què hi ha llibertat d'expressió i dret de reunió i manifestació", ha dit, "ho seguirem fent passi el que passi".

El president d'Òmnium Cultural i Carme Forcadell tanquen les declaracions dels acusats


El judici al procés es reprèn aquest dimarts a dos quarts de deu amb l'interrogatori al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que juntament amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell tancaran el torn de les declaracions dels dotze acusats.

El tribunal, presidit pel magistrat Manuel Marchena, preveu que les dues declaracions es facin en la sessió de dimarts i començar així amb el torn dels testimonis dimecres i dijous. De fet, ja n'ha assenyalat 20, 10 dimecres i 10 dijous, tots de perfil marcadament polític. El més destacat serà el testimoni de l'expresident espanyol Mariano Rajoy, fixat per dimecres a les quatre de la tarda. També estan citats l'expresident Artur Mas, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el lehendakari Íñigo Urkullu.


El tribunal ha avançat mitja hora l'horari d'arrencada de la sessió per al dimarts. La previsió és que Cuixart respongui les preguntes de la fiscalia però no les de l'advocacia de l'Estat ni les de Vox. En el cas de l'advocacia, l'entitat justifica que és un "vergonya" que el PSOE "criminalitzi" una entitat com Òmnium Cultural. En canvi, Forcadell sí que respondrà totes les acusacions, a excepció de Vox.

Vox prendrà protagonisme


Fins al moment, Vox no ha pogut interrogar cap dels acusats perquè tots s'han negat en bloc a respondre les preguntes de l'acusació popular. Alguns, com Josep Rull o Dolors Bassa, en van donar motius i van rebutjar els seus plantejaments "racistes", "xenòfobs" i també sobre el paper de les dones.

A partir de dijous, però, podran interrogar els testimonis i, de fet, seran els primers en fer-ho en els casos que els testimonis vinguin proposats per ells (com és el cas de Montoro). El president del tribunal, Manuel Marchena, tindrà la tasca d'ordenar el debat. En una de les primeres sessions, Marchena ja va dir que evitaria que es fessin "al·legats polítics" en el judici i que centraria les preguntes en els fets concrets.


Modificació del calendari de testimonis


La previsió inicial del tribunal era començar les declaracions dels testimonis dimarts, però la llargada de les declaracions d'alguns acusats va provocar que els interrogatoris de Cuixart i Forcadell saltessin a aquest dia. El Suprem va fer divendres un nou assenyalament dels testimonis i va concentrar en dues sessions els vint que estaven previstos inicialment per declarar durant tres dies.

El primer testimoni a intervenir al judici serà el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà, que està citat per dimecres a les deu del matí. Posteriorment, estan citats el president del Parlament, Roger Torrent, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. Tots estan citats amb mitja hora de diferència.

Tot i aquest assenyalament, el president del Parlament ha respost al Tribunal Suprem que no hi podrà assistir perquè hi ha un ple convocat. En l'escrit de resposta al tribunal, Torrent ha enviat el calendari de plens previstos per a les pròximes setmanes per tal de buscar una data que no coincideixi amb cap ple. La sessió plenària d'aquesta setmana està convocada per a dimecres i dijous, i n'hi ha una altra de prevista per a la setmana que ve.

La tarda de dimecres serà el torn de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, citat a les quatre de la tarda. Després d'ell declararan com a testimonis l'excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños.

Dijous està previst que el primer a declarar a les deu del matí sigui el lehendakari Íñigo Urkullu, que haurà de respondre sobre les gestions que va fer entre els dos governs els dies previs a l'aplicació del 155. Posteriorment, serà el torn del diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián, l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot Albano-Dante Fachín, l'expresident del Parlament Ernest Benach i l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau.

A la tarda, obrirà les declaracions l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'exdiputat al Congrés per En Comú Podem i al Parlament per Catalunya en Comú Xavier Domènech, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i l'actual director del CatSalut Adrià Comella.

Obligats a dir la veritat


A diferència dels acusats, que poden mentir en les seves declaracions, els testimonis estan obligats per llei a dir la veritat. L'arrencada de les declaracions dels testimonis obrirà així una nova fase en el judici, marcat primer per les qüestions prèvies i després per les declaracions dels acusats.

El Suprem ha mantingut els 20 testimonis tot i que algunes defenses van demanar que aquells que només han estat demanades per aquestes declarin després dels noms proposats per les acusacions. De moment, el tribunal ha mantingut l'assenyalament de tots aquests testimonis.

Torra, present a la sala per tercer cop


El president de la Generalitat, Quim Torra, assistirà aquest dimarts per tercera vegada a la sala de vistes del Suprem. Ja ho va fer el primer dia, el 12 de febrer, i en la sessió de dijous passat, on va voler donar suport a la declaració de l'exlíder de l'ANC i president de la Crida, Jordi Sànchez. Ara, vol tornar-hi per estar present a les declaracions de Cuixart i Forcadell. També es preveu que dimarts hi siguin la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i la de Salut, Alba Vergés.

També es desplaçarà a Madrid el president del Parlament, Roger Torrent, que té previst participar a primera hora del matí en un acte de suport a Carme Forcadell. Torrent, però, no entrarà a la sala, ja que no ho pot fer fins que no hagi declarat com a testimoni.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades