27 de febrer de 2019
27.02.2019
JUDICI AL PROCÉS

Cuixart fa un al·legat de la desobediència civil en defensa dels drets fonamentals

El president d'Òmnium es declara «pres polític» i diu que la seva prioritat no és sortir de la presó sinó «resoldre el conflicte»

26.02.2019 | 23:50
Cuixart fa un al·legat de la desobediència civil en defensa dels drets fonamentals

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va negar ahir categòricament l'ús de la violència tant el 20-S com en el referèndum de l'1-O, al qual es va referir com «l'exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut a Europa», del qual tots els espanyols haurien d'estar orgullosos. Perquè, com va dir, «l'estat de dret no està per damunt de la democràcia», una reflexió que xoca amb el que va manifestar el dia 20 el rei Felip VI quan va assegurar que «no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per damunt del Dret».

Cuixart, per a qui la Fiscalia demana 17 anys de presó per rebel-lió i que és a la presó des del 16 d'octubre del 2017, va reconèixer ahir al Tribunal Suprem que les declaracions que va prestar davant del jutge instructor estaven condicionades per la seva «voluntat de sortir de presó al preu que fos», ja que la presó va suposar per a ell «un impacte emocional molt gran» en veure's com «un pres polític». Amb tot, va dir que la seva prioritat ja no és alliberar-se de la presó sinó solucionar el conflicte català, fent ús si cal de la resistència pacífica i de la desobediència civil, conceptes que el mateix Tribunal Suprem -va matisar- reconeix com un «símptoma del bon estat de salut d'una democràcia».

Segons Jordi Cuixart, l'1-O va ser «un exercici de protesta» en què el sobiranisme va voler «mostrar la seva disconformitat» amb la decisió del Constitucional d'impedir-ho i va deixar clar que l'única violència que es va exercir aquell dia va ser la policial. Va fer referència als ferits per la «violència desproporcionada» que van utilitzar policies que, al seu parer, «estaven complint ordres» i va lamentar que algunes persones a Espanya «van aclamar» els agents al crit de «a por ellos».

«Soc fill d'una murciana, jo també soc mig espanyol», va recalcar Cuixart, que va advertir: «Ens volen confrontar amb altres pobles d'Espanya, però no ho aconseguiran». La seva intenció l'1-O, quan va incitar a protegir les urnes i els col·legis electorals, era «mostrar a la comunitat internacional que érem molts els que volíem exercir el nostre dret a vot» perquè «el dret a votar a Catalu-nya es guanya votant». «Defensar la democràcia és una obligació de la ciutadania», va afegir. Però amb el límit de no exercir la violència, que va resumir així: «Com dic a un ciutadà que s'enfronti a un senyor armat fins a les dents? No ho faria mai». L'1-O, va concloure, va ser «un exercici de protesta».

«Un empipament molt gran»


Amb aquest mateix plantejament va defensar que el 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia «no hi va haver un aldarull» ni «cap tipus de clima de crispació» sinó només un empipament molt gran «que la societat catalana va saber canalitzar» sense l'ús de la violència ni l'«a por ellos». «Mai, mai, mai, mai, mai entendrem la violència com un element per comunicar-nos amb l'Estat», va subratllar Cuixart –sota l'atenta mirada del que va ser el seu antecessor a Òmnium i actual president de la Generalitat, Quim Torra, que va assistir a la vista per la seva amistat amb l'acusat i la seva vinculació amb l'organització.

Tant és així que l'actitud de la ciutadania aquell dia no el va sorprendre, ja que avui «passaria exactament el mateix, a excepció dels vehicles de la Guàrdia Civil», que va titllar com un «fet menor» que, encara que no comparteix, segons el seu parer va servir per ocultar la imputació de 750 alcaldes de Catalunya aquells dies.

Cuixart entén que van ser els «poders de l'Estat» els que «van assaltar» i «van assetjar» les institucions, la seu de la CUP i van procedir al tancament sistemàtic de pàgines web, un escenari al qual la societat catalana va respondre pacíficament.

Al llarg de l'interrogatori, en què va respondre només al fiscal i a les defenses, Cuixart va fer referències a la lluita de la societat civil en el franquisme i a activistes pels drets racials als Estats Units com Rosa Parks i Martin Luther King, i a Gandhi. Però la més gràfica va ser quan va esmentar la matança de Tiananmen, perpetrada a Pequín el juny del 1989, un episodi que li va venir a la memòria quan va veure la imatge d'uns manifestants davant el cotxe que portava un detingut el 20-S per l'«actitud de resistència no violenta, gens reprotxable per mostrar un rebuig» a una actuació que no van impedir, però a la qual van mostrar disconformitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit