Dos cardiòlegs gironins, els doctors Geòrgia Sarquella i Josep Brugada, han operat amb èxit un nadó de només 1.310 grams, la pacient més petita del món a ser sotmesa a una ablació cardíaca, per una taquicàrdia incessant resistent als tractaments. Els dos especialistes, que lideren la Unitat d'Arrítmies de l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, van operar la nena, un infant prematur de 32 setmanes, que patia fins a 300 pulsacions per minut a l'interior de l'úter matern quan el normal són 150.

Tot i que van subministrar medicació a la mare durant l'embaràs i a la nena en néixer, la situació no va millorar i van decidir tirar endavant la complexa intervenció el 4 de gener. La principal dificultat del procediment residia en el fet que el cor de la petita només mesurava dos centímetres.

El malson de la família de la María, que resideix a Saragossa, va començar quan l'equip mèdic de l'Hospital Universitari Miguel Servet que seguia la mare durant ­l'embaràs va detectar durant la setmana 28 de gestació que el fetus patia una taquicàrdia incessant que feia que el seu cor bategués el doble de pulsacions del que és habitual.

Els cardiòlegs del centre aragonès van intentar combatre la taquicàrdia en un primer moment subministrant diversos fàrmacs antiarítmics a la gestant, amb l'objectiu d'allargar l'embaràs el màxim possible. Finalment, la petita va néixer a la setmana 32, a través d'una cesària i amb un pes de 1.310 grams. Des d'aquest moment els metges van intentar revertir la taquicàrdia amb diversos medicaments que no van tenir efecte.

«Malgrat els múltiples esforços i fer servir tot l'arsenal terapèutic del qual es disposava, ella es resistia, i és per això que es va plantejar anar més enllà i fer una ablació cardíaca», comenta la doctora besaluenca Geòrgia Sarquella, responsable de la Unitat d'Arrítmies de Sant Joan de Déu.

La complexitat de la intervenció

Deu dies després del naixement, la nena va ser traslladada al centre barceloní.

«El cor és una bomba i necessita un sistema elèctric per funcionar que es basa en un marcapassos que va emetent impulsos elèctrics. Aquests es distribueixen al llarg del cor per una mena de cablejat elèctric», explica Josep Brugada, també responsable de la Unitat d'Arrítmies del centre, que detalla que a banda d'aquest circuit la nadó tenia «una via accessòria». Segons el metge banyolí «tenia una connexió que no havia de ser-hi i el fet de tenir dues vies provocava que visqués en un curtcircuit permanent».

Per Brugada, una de les principals complexitats del procediment residia en el fet que per dur a terme la intervenció era necessari introduir un catèter per una vena que, en el cas de la María, tenia un diàmetre de menys d'un mil·límetre. A més, explica, el cor de la nena en el moment de l'operació mesurava només dos centímetres i no existeixen catèters dissents per a pacients tan petits.

«Vam posar un catèter guia molt petit i un dilatador i després un altre, i poc a poc vam anar eixamplant la vena per fer entrar el nostre catèter», exposa el metge. En accedir al cor, els metges van poder cremar la via accessòria causant de la taquicàrdia.

El procediment es va realitzar en una sala d'intervencionisme dotada amb tecnologia d'última generació, on cada any s'hi fan al voltant de 550 procediments electrofisiològics com ablacions cardíaques, col·locació de marcapassos i desfibril·ladors. Un terç dels pacients que els reben són menors d'un any i la taxa d'efectivitat és d'un 96%.

La Unitat d'Arrítmies d'aquest hospital ha operat en quatre anys 36 nens de menys de deu quilos de pes. L'única experiència similar a la de la María va tenir lloc l'any 2003 amb un nadó de 1.540 grams que avui és un adolescent de 15 anys i 1,75 metres d'altura que es desenvolupa amb normalitat i «està fantàstic», explica Brugada.