L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría que, segons entén, van evitar "circumstàncies molt més greus". Ha reconegut que ha vist en la seva trajectòria política imatges de "disturbis" i que "no són agradables a la vista" però ha acusat novament la Generalitat.

"Si no s'hagués cridat massivament a la gent a impedir el que havia de fer la policia per ordre d'un jutge doncs algunes imatges no s'haurien produït", ha manifestat. A més, ha aprofitat per assenyalar que hi va haver 93 policies espanyols ferits i el lletrat de Junqueras, Andreu van den Eynde, li ha recordat que l'endemà de l'1-O el govern espanyol va parlar de més de 431.

Soraya Sáenz de Santamaría ha afirmat que mai va parlar amb ningú del Govern sobre l'1-O i si volien per un referèndum calia modificar la Constitució "i no intentar negociar una cosa a la que mai es va prestar" el govern de Mariano Rajoy. A preguntes de Vox, ha defensat per què van apostar pel 155 i no per declarar de l'estat d'excepció. Segons Santamaría, consideraven que era més "adequat" en "defensa de la convivència".

Segons ha assenyalat, l'estat d'excepció suposava "vulneració de drets fonamentals" dels ciutadans i, per això, creien que s'ajustava més la Constitució el 155 perquè "actuava contra els responsables". Ha afegit que van advertir el Govern que no podien seguir amb el referèndum i ha parlat "d'estratègia concertada". "Sabien que després de la violència del 20 i 21 de setembre es podia tornar a produir i van seguir endavant", ha assenyalat.

Sobre l'aplicació de l'article 155, l'exvicepresidenta ha assegurat que es va tirar endavant perquè van considerar que la declaració d'independència del 27 d'octubre "no va ser simbòlica". "Estava en risc greu l'intent de derogació de la Constitució, s'havia declarat unilateralment la independència i s'havien vist els esdeveniments dels dies previs", ha dit, "hi havia una vulneració molt greu de l'ordre constitucional".

En respostes a l'advocat de Vox Javier Ortega, Sáenz de Santamaría ha explicat que "mai" va parlar sobre l'1-O amb cap membre del Govern de la Generalitat i ha explicat les tres reunions que va mantenir amb l'exvicepresident Oriol Junqueras. Una a l'abril del 2016, on Junqueras li va plantejar la celebració d'un referèndum. L'exvicepresidenta ha remarcat que "mai va voler entrar" a parlar d'aquest tema perquè "no és una disposició del govern espanyol, sinó que forma part de la sobirania del conjunt del poble espanyol". "Li vaig dir que sobre això no tenia res a parlar".

La segona reunió va ser al juny del 2016 per abordar la situació "dramàtica" de les finances de la Generalitat, i la tercera el gener del 2017 on, segons ha relat, Junqueras només volia abordar el referèndum i li va donar la mateixa resposta que a l'abril anterior. "Sobre el referèndum no hi havia res a parlar, no hi havia ni diàleg ni capacitat d'entesa", ha dit, i ha afegit que la Junta Electoral Central va afirmar que el 4 d'octubre del 2017 va afirmar que el referèndum "no es va produir".

També ha dit que mai es va reunir amb cap membre del Govern al despatx que tenia a la delegació del govern espanyol a Catalunya, amb qui es va reunir amb representants de partits com el PSC, el PP, Cs i col·lectius de la societat civil. "Hi havia molta gent que estava tenint molts problemes per la tensió que vivien". "Sí vaig poder reforçar la presència de l'Estat i el govern espanyol creia molt important que estiguéssim i fer-nos presents" a Catalunya, ha dit.

Mai va pensar dirigir-se als ferits

Santamaría ha reconegut que mai va pensar dirigir-se als ciutadans que havien patit lesions. A preguntes del lletrat Jordi Pina, ha dit també que no "recorda" que l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, fes declaracions als mitjans demanant disculpes per les càrregues.

Preguntat sobre si sabia que hi havia 1.200 ciutadans que van patir cops de la policia, ha afirmat que la Generalitat no li va donar "cap dada" i s'ha limitat a dir que hi va haver "dos o quatre ingressats, un per un infart". A més, ha puntualitzat. "Crec que no són lesionats, són atesos", ha afegit.

No vol parlar de càrregues

També ha dit que ningú la va informar que les càrregues policials paressin a partir del migdia. "No tinc cap informació al respecte", s'ha limitat a respondre al lletrat Van den Eynde. A més, ha fet una precisió lingüística i ha dit que no vol parlar de "càrregues policials" sinó "d'actuacions policials sota mandat judicial".

A més, ha defensat que van tractar de conservar la convivència ciutadana durant aquest temps i que, segons sosté, això no ho va fer la Generalitat. "Per això vam aplicar el 155, per conservar la convivència", ha manifestat.

"Muralles humanes"

L'exvicepresidenta ha fet seva l'expressió de la fiscalia i ha parlat de "muralles humanes" durant l'1-O. Ha assegurat que la Generalitat va mobilitzar els ciutadans perquè "anessin amb temps" als col·legis electorals. "Jo el que vaig veure eren muralles humanes, i llançament d'objectes", ha remarcat. Unes imatges que, novament, ha dit que va veure per televisió. Segons Santamaría, aquestes "muralles humanes" estaven "impedint que es complís una decisió judicial".

"No són escratxes, sinó assetjaments violents"

L'exvicepresidenta del govern espanyol ha qualificat "d'assetjaments violents" les protestes que durant el setembre i octubre del 2017 hi va haver a hotels o casernes que allotjaven agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. "Jo sé el que és un escratxe, i el que es va viure a Catalunya és un assetjament violent", ha assegurat. També ha hi havia "amenaces i coaccions" a alcaldes contraris al referèndum.

"Escapçar l'independentisme" amb el 155

Van den Eynde també li ha preguntat per l'expressió que va dir en la campanya del 21-D on es ventava "d'escapçar l'independentisme". Santamaría ha dit que es referia a l'aplicació del 155 i de l'efecte que va tenir per "treure d'una organització o expulsar d'un càrrec" els responsables. "Vam expulsar els que havien fet mal a la convivència", ha defensat. A més, ha apuntat que l'expressió no és seva sinó que l'havia llegit en un mitjà de comunicació.

Tanmateix, ha dit que "no li consta" que hi hagués resistència per part dels consellers d'acceptar el seu cessament. Un extrem que ha aclarit a preguntes del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero.

La defensa de Forn pressiona l'exvicepresidenta

Un dels interrogatoris més exhaustius és el que ha fet Xavier Melero, advocat defensor de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, que ha fet diverses preguntes directes i concretes sobre els operatius policials a l'exvicepresidenta. Melero ha preguntat a Sáenz de Santamaría si coneixia els continguts de les directrius del secretari d'Estat de Seguretat o de la Fiscalia, com va conèixer la xifra dels 6.000 efectius policials estatals desplaçats que ella mateixa ha xifrat o bé perquè es van suspendre les reunions de coordinació entre cossos policials previstes per al mateix dia 1-O.

Sáenz de Santamaría s'ha excusat en diverses respostes que ella "no és experta" en matèria de seguretat i que tampoc era qui s'encarrega de dissenyar ni de dirigir els operatius policials. També ha respost que no recordava o que no tenia constància d'algunes de les qüestions plantejades per l'advocat de Forn, i s'ha limitat a respondre en diverses ocasions que els efectius policials van anar a Catalunya per donar "compliment a un mandat judicial" quan li ha preguntat si aquests anaven a donar "suport" als Mossos o a substituir-los perquè els consideraven "deslleials". Davant de les respostes, Xavier Melero s'ha queixat al tribunal que Sáenz de Santamaría estava fent de "testimoni indòcil" perquè considerava que no li estava responent a preguntes concretes.

Sáenz de Santamaría ha deixat en mans de la instrucció que es feia al jutjat 13 de Barcelona la investigació sobre els preparatius del referèndum i ha respost a Melero que "en absolut" va qualificar de deslleials els membres del CNI per no haver detectat les urnes.