28 de febrer de 2019
28.02.2019
JUDICI AL PROCÉS

Domènech: «L'Estat havia entrat en una lògica de guerra i el mínim democràtic era mobilitzar-se»

L'exlíder d'En Comú Podem reconeix que la seva formació no és independentista però que va fer crides a participar a l'1-O

28.02.2019 | 09:29
Xavier Domènech declarant davant el tribunal
Domènech: «L´Estat havia entrat en una lògica de guerra i el mínim democràtic era mobilitzar-se»

Xavier Domènech defensa el referèndum de l'1-O

L'exlíder d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, ha criticat l'actuació de l'Estat durant el 20-S i ha defensat que va fer crides a la mobilització. "L'Estat havia entrat en una lògica de guerra i el mínim democràtic era mobilitzar-se", ha manifestat durant la seva declaració. Domènech –proposat de testimoni per Vox- ha dit que l'ambient era pacífic i ha posat com a exemple que la seva parella hi va assistir amb el seu fill de 4 anys. "La meva dona hi va anar i no el va convocar ningú dels que estan en aquesta sala", ha remarcat. Domènech ha defensat el referèndum i l'ha definit com "un acte d'afirmació de la sobirania nacional més magnífica de la nostra història".
També ha reconegut que va fer unes declaracions l'endemà del 20 de setembre en l'escenari muntat al TSJC i que va cridar a participar en el referèndum. A preguntes de la lletrada de Forcadell, ha explicat que va dir "Rajoy ens veiem l'1-O" i també que a dalt l'escenari l'acompanyava un altre membre de la mesa, Joan Josep Nuet, investigat al TSJC.

També ha apuntat que tot i que la seva formació no és independentista va fer una crida a la participació de l'1-O.

Zoido es desvincula del dispositiu de seguretat de l'1-O

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O. "Ni el vaig dissenyar ni vaig valorar els dispositius de seguretat", ha assegurat en la seva declaració com a testimoni, que s'ha remès l'excoronel Diego Pérez de los Cobos com a director de l'operatiu. "No vaig donar l'odre del que havien de fer", ha dit, tot afegint que les decisions de si havien d'intervenir o s'havien de retirar les prenien "els operatius". Sobre els Mossos, ha dit que aquell dia "no es van veure unitats d'intervenció" i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien "sorgit problemes" amb la policia catalana jja abans del dia del referèndum. Zoido ha rebutjat parlar "d'excessos policials" i ha qualificat de "proporcionada" l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil "donades les circumstàncies d'aquell dia".


L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que el 20 de setembre va ser una "manifestació pacífica" que forma part "de la normalitat democràtica". A més, ha constatat que aquell dia –i també en dies previs- es vivia una situació "d'excepcionalitat i alarma social" i ha reconegut que estaven "preocupats" perquè es registraven institucions i es detenien càrrecs electes. També s'ha referit a l'intent de registre a la CUP sense permís judicial.

Per això, reconeix que va fer una crida a la mobilització "pacífica i massiva" perquè creia que les els drets fonamentals i les institucions "podien estar en perill". Sobre l'1-O, ha explicat que hi va participar "com alcaldessa i ciutadana" i ha criticat les "càrregues policials brutals", que considera que van "alterar una mobilització pacífica, exemplar i massiva". "L'1-O no va ser de cap partit ni de cap institució, va ser de la gent autoorganitzada", ha afirmat Colau, que creu que es pot fer paral·lelismes amb una acció de "desobediència civil".


Benach assegura que si hagués estat en el lloc de Forcadell «hauria fet el mateix»


L'expresident del Parlament Ernest Benach ha assegurat davant del Tribunal Suprem que si s'hagués trobat en el lloc de Carme Forcadell "hauria fet el mateix". Ho ha dit després que l'advocacia de l'Estat li hagi preguntat si s'havia trobat amb el cas d'un informe contrari amb els lletrats. "Eren moments polítics molt diferents", ha dit , però "en el cas que m'ho hagués trobat en aquesta legislatura, hauria fet el mateix". Benach ha explicat que durant els seus mandats "no es va donar el cas" que es tramités una iniciativa contra l'opinió dels lletrats de al cambra. En la seva declaració com a testimoni, Benach ha explicat que és una "funció fonamental" de la presidència de la cambra preservar els drets fonamentals dels diputats i que "tots" els presidents ho han "intentat" sempre. "Forma part de la nostra essència com a polítics i com a representants d'una institució que té una història molt llarga", ha afegit.

Com Núria de Gispert, que va comparèixer com a testimoni aquest dimecres, Benach ha estat citat a proposta de la defensa de Forcadell i l'interrogatori que li ha fet la lletrada Olga Arderiu s'ha centrat molt en el funcionament del Parlament.

"Cada legislatura és un món, en les anteriors les coses funcionaven de manera molt diferent en la relació entre grups i entre els membres de la Mesa", ha explicat, per després afirmar que si hagués estat en el lloc de Forcadell "hauria fet el mateix".


Fachín diu que l'1-O la policia també va «picar» no independentistes


L'exlíder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachín, ha relatat al Suprem que la seva formació va fer una crida a la participació "massiva" l'1-O després de consultar la militància i que ho aprovessin per majoria (64%). Fachín –que ha declarat a proposta de la defensa de Cuixart i lluint un llaç groc- ha explicat que la independència no és "objectiu" del seu partit però que se sentien "interpel·lats" perquè la gent pogués votar el que considerés. Fachín ha recordat que 300.000 persones van votar 'no' en el referèndum i ha lamentat que la policia també va "picar" persones no independentistes que havien anat a votar. Sobre el 20 de setembre, ha explicat que era una concentració "plural" –"no era una manifestació independència a l'ús", ha dit- i que no va veure violència.

A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, ha explicat que va veure 20 periodistes dalt un cotxe de la guàrdia civil però no ha concretat quin tipus de danys va apreciar als vehicles. "Vaig veure dos cotxes però no m'adono que són de policia fins molt després, hi havia molts periodistes amb càmeres i trípodes a dalt", ha explicat.

A preguntes de la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, ha explicat que en els plens del 6 i 7 de setembre el seu grup parlamentari (Catalunya sí que es pot) va poder presentar esmenes a les lleis de desconnexió. "Vam introduir una esmena a la totalitat, i ens vam quedar a votar", ha remarcat. La seva formació es va abstenir.

"Entenc que no puc manifestar el que penso d'aquest judici, oi?"; s'ha preguntat al final de la declaració. Marchena li ha negat i li ha demanat que abandonés la sala. Fachín va deixar la secretaria general de Podem Catalunya i va estripar el carnet el novembre de 2017.


Rufián sobre la sortida de la comitiva judicial el 20-S: «És una fake news»


El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián ha qualificat de "fake news" que la comitiva judicial que feia l'escorcoll el 20 de setembre del 2017 al Departament d'Economia hagués de sortir per un edifici adjacent. "És una fake news com que el català està perseguit a Catalunya", ha assegurat en una resposta a l'acusació popular exercida per Vox. De fet, Rufián ha qualificat de "vergonya" que Vox estigui present com a part al judici i els ha titllat de "partit xenòfob i racista", fet que ha provocat que el president del tribunal, Manuel Marchena, li hagi cridat l'atenció. Rufián ha estat citat com a testimoni per la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha defensat que el 20-S no va veure violència i sí l'1-O per part dels cossos policials estatals.

En resposta a preguntes de l'advocat Andreu van den Eynde, Rufián ha relatat com es va assabentar de l'escorcoll de la Guàrdia Civil el 20-S. "Estaven detenint companys davant de les seves filles", ha denunciat. Ha dit que va arribar sobre la una del migdia procedent de Madrid i que va intentar entrar a la conselleria per demanar "informació", però que agents de la Guàrdia Civil els ho van negar.

També ha negat que el 20-S hi hagués violència: "Jo vaig anar a dinar i a berenar, crec que en una revolució a berenar hi va poca gent". També ha dit que qui va convocar la manifestació va ser "la gent del poble de Catalunya" que veia "injustes" les detencions.

Pel que fa a l'1-O, ha dit que aquell dia hi havia "gent amb un anhel brutal de votar, gent que va dormir als col·legis davant la por que vingués la policia", i que a partir de primera hora del matí hi va haver agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que van "apallissar persones grans als col·legis". "Sabíem que ens enfrontàvem a gent amb enormes carències democràtiques, però no amb salvatges, perquè va ser una salvatjada pegar a la gent perquè volia votar", ha dit

Iñigo Urkullu: «Puigdemont no volia fer la DUI»


El lehendakari, Íñigo Urkullu, ha relatat al Tribunal Suprem que en els dies previs al 155 va fer "intermediació" per buscar una sortida al conflicte. En aquest context, ha afirmat que l'expresident Rajoy no va donar les "garanties" que demanava Carles Puigdemont que havia decidir convocar eleccions si el govern espanyol no aplicava el 155. Urkullu ha dit que Rajoy no li va donar cap resposta "taxativa", tot i que va "intuir" que l'expresident no es decantava per aplicar el 155.

El lehendakari ha reconegut que va ser Puigdemont qui, el 19 de juny de 2019, li va demanar que "intervingués" i va constatar el "bloqueig total" entre els dos governs. Va arribar a fer cinc propostes de diàleg a tots dos executius per evitar la DUI i el 155 però ha negat que, en cap cas, va ser objecte de negociació ni el referèndum ni el dret d'autodeterminació. També ha dit que es va reunir a Moncloa amb Rajoy, tot i que l'expresident va dir al Suprem que no ho recordava.

El lehendakari ha comparegut com a testimoni proposat per la defensa de Josep Rull. L'encarregat de l'interrogatori ha estat Francesc Homs, que li ha demanat per detalls sobre el paper de negociador que va tenir entre els dos governs l'estiu del 2017.

Urkullu ha explicat que va ser Puigdemont qui li va demanar que intervingués per "encarrilar la relació" amb la intenció de buscar una "solució pactada i acordada" amb l'Estat. Així li va traslladar en una reunió de quatre hores a la Generalitat el dia 19 de juny on, segons Urkullu, mai va ser una eina de negociació ni el referèndum ni el dret a l'autodeterminació.


Reunió a la Moncloa amb Rajoy al juliol


També ha explicat que es va reunir amb l'expresident Rajoy a la Moncloa el 19 de juliol durant dues hores i que, posteriorment als fets del 20 de setembre, hi va tornar a parlar per telèfon. Tanmateix, preguntat per aquestes reunions hores abans, l'expresident del govern espanyol va afirmar al Suprem que no recordava si s'havia reunit personalment amb Urkullu o hi havia parlat per telèfon, traient valor al paper que va jugar el lehendakari aquelles hores.

"La meva funció era d'enllaç i el que parlava amb una part ho comunicava a l'altra, la situació de bloqueig era reconeguda per un i per altre", ha manifestat.

"Això se'n va de les mans"


El lehendakari ha relatat una conversa que va tenir amb Rajoy el dia 21 de setembre, després dels fets a la conselleria d'Economia. "Li vaig dir que les coses no havien de seguir d'aquesta manera, i vaig fer-li l'observació que tot se n'estava anant de les mans, i que calia no provocar situacions que portessin a la fractura social", ha manifestat. Unes paraules a les que Rajoy, segons Urkullu, va dir que "cuidaria al màxim el que fes".

En respostes al fiscal, Urkullu ha explicat que el 21 de setembre va avisar a Rajoy la situació de "convulsió a la societat catalana" i que s'estaven arribant a "punts de crispació a la vida catalana que no era pertinent".

A partir del 4 d'octubre, ha dit que van ser moltes les persones d'àmbits econòmics, socials i polítics que van demanar-li que intervingués, tot i que ha evitat en tot moment parlar com a "mediador". Entre d'altres, ha reconegut converses amb l'exconseller Santi Vila o l'exministre de Justícia, Rafael Catalá, i també l'exvicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. I ha defensat qui havia de ser el seu paper. "La nostra funció ha de ser basada en el diàleg, en buscar acords i no entenc l'acció basada en la crispació i provocadora de desencontre", ha relatat davant del tribunal.

Segona ronda de testimonis en el judici del procés


El judici de l'1-O es reprèn aquest dijous amb la segona sessió de declaracions de testimonis, amb un marcat caràcter polític. La sessió començarà a les deu del matí amb la declaració del lehendakari Íñigo Urkullu, que haurà d'aclarir quin paper va jugar entre el govern espanyol i la Generalitat abans de la declaració d'independència després que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy hagi negat aquest dimecres que hi hagués cap mediació i no hagi aclarit si es va veure personalment. Per aquest dijous també estan citats l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián i els exdiputats dels comuns Albano-Dante Fachín i Xavier Domènech.

Completen la llista de testimonis d'aquest dijous l'expresident del Parlament Ernest Benach, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i l'actual director del CatSalut Adrià Comella.

Amb aquests deu testimonis es completaran les sessions d'aquesta setmana, que van arrencar dimarts amb les declaracions dels acusats Jordi Cuixart i Carme Forcadell, i van continuar dimarts amb els primers nou testimonis, entre els quals alguns de destacats, com Rajoy, l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, l'expresident de la Generalitat Artur Mas o l'exministra d'Hisenda Cristóbal Montoro.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit