L'expresident de la Generalitat Artur Mas va reconèixer que va reunir-se amb Carles Puigdemont i altres l'estiu del 2016 quan es començava a parlar del referèndum. En aquell moment ja no era president i va afirmar que el referèndum no estava ni al full de ruta ni al programa electoral però que s'introdueix «pel debat generat a la societat catalana» i no només per la pressió de la CUP.

També va relatar que va advertir de les dificultats de convocar un referèndum i que ho va fer partint de l'experiència que tenia pel 9-N (llavors ja estava investigat per la justícia).

«Els vaig dir que si optaven pel referèndum jo no m'hi oposaria però que mai es perdés per part de la Generalitat la capacitat d'iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar», va manifestar. En aquest sentit, va dir que per «controlar la situació» l'eina eren les eleccions. Sobre l'1-O, va dir que hi havia «obsessió» per donar-li cobertura jurídica però que el «pes fonamental» va ser de la societat civil.

El fiscal li va preguntar sobre si es parlava en aquestes reunions de fer el referèndum per la via unilateral i Mas ho va negar. Es va referir a declaracions de membres del Govern a mitjans de comunicació on no descartaven la via unilateral per no «perdre capacitat de negociació» però que no era «ni la primera ni la segona ni la tercera opció» perquè sempre es buscava «l'acord».

Mas va explicar que després de la declaració d'independència no existia cap «pla operatiu» i que no es va desplegar per evitar que «una intervenció de l'Estat generés qualsevol escenari de violència». «Qualsevol escenari que plantegés alguna violència per part de l'Estat es deixava de banda per evitar qualsevol possibilitat de violència», va explicar.

Mas va insistir en diversos moments de l'interrogatori que la seva voluntat era explorar totes les vies possibles d'acord amb les autoritats del Govern central i que va aconsellar eleccions davant de la dificultat de dur a terme el pla independentista.

També va reconèixer que el mandat de la ciutadania i el reflectit en la majoria parlamentària era «molt clar». I davant de la impossibilitat de trobar vies d'acord amb l'Estat «no es van aturar les màquines», va afirmar.