El lehendakari, Iñigo Urkullu, va detallar ahir les seves gestions d'«intermediació» entre els governs central i català, un procés en el qual creu que ni Mariano Rajoy ni Carles Puigdemont volien el 155 ni la DUI, encara que les «pressions» sobre el Govern perquè no convoqués eleccions van abocar a això. Urkullu va declarar com a testimoni en el judici del procés, a proposta de la defensa de l'exconseller de Territori Josep Rull, un dia després que l'expresident del Govern Mariano Rajoy, qui va assegurar que no hi va haver «cap mediació de res» entre el seu executiu i el català, però que «va escoltar molta gent» durant el procés.

El lehendakari va emprendre, ja al juny del 2017, la seva labor d'«enllaç» per aproximar Rajoy i Puigdemont en un conflicte català que temia que se n'estés «anant de les mans», i les va intensificar després del referèndum de l'1-O, especialment els dies previs al 27-O, quan el Parlament va aprovar la resolució sobre la DUI. Urkullu es va mostrar convençut que Puigdemont no volia «de cap manera» seguir endavant amb la DUI i, durant les converses, també es va adonar que Rajoy «no era molt donat a l'aplicació del 155» , encara que l'expresident mai va arribar a afirmar «taxativament» que desistiria d'activar-lo si es convocaven eleccions a Catalunya.

Segons el relat del lehendakari, arran de les seves gestions la matinada del 25 al 26 d'octubre del 2017 es va arribar a un «acord» per convocar eleccions, i Puigdemont li va confirmar la seva intenció de fer-ho el mateix 26 d'octubre al matí, una hora abans de la roda de premsa en què tenia previst anunciar-ho. Aquell mateix matí, va afegir, va parlar amb l'exconseller d'Empresa Santi Vila -que afronta una pena de set anys pels delictes de desobediència i malversació-, i aquest li va explicar que havia conversat amb el llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui li havia suggerit que mediés per evitar la DUI. No obstant això, va relatar el testimoni, cap a les 14 hores Puigdemont li va comunicar, «lamentant-ho», que «no podia procedir a l'acord» de convocar eleccions perquè «les persones que estaven manifestant-se a la plaça Sant Jaume se'ls estaven rebel·lant i també tenia pressió en el seu grup». «En l'últim instant», va revelar el president basc, va transmetre a Puigdemont que no podia oferir-li «garanties» que no s'aplicaria el 155 si renunciava a la DUI, però sí que tenia «una intuïció» que podria evitar-se la suspensió de l'autonomia. Aquesta intuïció es basava, segons el lehendakari, en el fet que un cop dissolt el Parlament i convocades les eleccions, encara que el Senat acordés el 155, la «disposició» entre formacions polítiques «fes que no s'apliqués definitivament». «Però no hi va haver una resposta taxativa per part de Rajoy», va aclarir.

Urkullu va explicar que el 19 de juny del 2017, vuit mesos després que Puigdemont anunciés un referèndum amb acord o sense amb el Govern, va començar la seva labor de mediació amb una reunió de quatre hores amb l'expresident català al Palau de la Generalitat. «Em va manifestar la situació de bloqueig absolut en la relació entre els dos governs i em va sol·licitar que hi intervingués per intentar canalitzar la relació».