L'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto va acusar ahir els Mossos d'haver «legitimat» el referèndum il·legal de l'1-O. De fet, es va mostrar «convençut» que el referèndum s'hauria desconvocat si la policia catalana hagués manifestat de forma «clara i evident» la seva voluntat de complir el mandat judicial.
En la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem, Nieto va fer diversos retrets als Mossos i va afirmar que el major Josep Lluís Trapero estava «totalment alineat» amb el Govern. L'exsecretari d'Estat va assumir la responsabilitat d'enviar uns 6.000 policies estatals a Catalunya i va fer pinya amb l'acció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O. Va negar que «tècnicament» hi hagués càrregues i va dir que es va fer servir la «mínima força imprescindible». També va avalar les tesis de les acusacions, va parlar «d'actes de violència organitzada» el 20-S i va apuntar als CDR.
Nieto no es va espolsar responsabilitats i va dir que era ell qui estava al capdavant de l'operatiu, això sí, sempre amb l'aval del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i l'assessorament de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Defensa de la policia
Durant el seu testimoni, Nieto es va esforçar per defensar l'actuació policial dels cossos espanyols en compliment de l'ordre judicial d'aturar el referèndum, que va qualificar «d'exemplar», i va dir que es va mantenir en tot moment un «equilibri» entre complir l'ordre judicial i «garantir la seguretat» dels policies i «dels que volien impedir la seva actuació». En aquest sentit, Nieto va argumentar que si l'ordre que s'hagués donat hagués estat complir completament l'ordre judicial d'aturar l'1-O «l'ús de la força hauria estat més gran». A més, va dir que van optar per «replegar-se i no complir l'objectiu» per posar al davant la seguretat dels agents i també de les persones que hi havia als col·legis.
Sobre l'ús de la força, va dir que va ser «proporcionat» i que es van produir «incidents» en els col·legis on hi havia gent que mostrava «actitud de frontalitat» contra la policia.
Sobre el paper dels Mossos, va afirmar que va ser «clarament insuficient, ineficaç». «En alguns casos, l'actuació dels Mossos responia a un altre objectiu i no al d'impedir l'1-O sinó a donar aparença de normalitat a una cosa que no ho era perquè ho havia suspès el TC», va criticar. Nieto també va dir que a partir de la junta de seguretat van dubtar «de la confiança» en els Mossos, que ha dit que era «mínima». Els Mossos, va dir, no van mostrar «cap interès ni entusiasme» per col·laborar per evitar el referèndum o complir amb el mandat judicial.
Preocupat el 20-S
Sobre el 20-S, va detallar que quan va veure les imatges estava «seriosament preocupat» per la seguretat dels agents i de la comitiva judicial, perquè hi podia haver «conseqüències del tumult» que s'estava concentrant a Economia. Va dir que hi va haver «incidents importants» i que els vehicles de la Guàrdia Civil no es van poder reutilitzar. Per contra, va afegir que li va sorprendre que dos dies després Forn els descrigués una concentració que Nieto considera «tumultuària» com a «pacífica, familiar o ordenada».
A més, es va referir a una «organització» al darrere de les mobilitzacions que va titllar de «violentes». «No eren espontànies», va manifestar Nieto, que va relatar que, posteriorment a l'1-O, van poder detectar que al darrere hi havia els CDR, de qui diu que inicialment tenien una «missió organitzativa» però que «van derivar en una actitud violenta o que propiciava que hi hagués actituds violentes». A preguntes del fiscal, també va dir que hi van participar ANC i Òmnium Cultural.
A preguntes del lletrat de Cuixart Benet Salellas, va reconèixer que cap manifestant del 20-S portava armes i que tampoc cap agent ni de la Guàrdia Civil ni dels Mossos va resultar ferit. Responent preguntes del lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, va dir que no li «consta» que s'hagi obert una investigació sobre la custòdia de les armes que hi havia als cotxes de la Guàrdia Civil però que no «descarta» que s'hagi fet.
Nieto va explicar que el govern espanyol els va oferir la possibilitat de «simular» un referèndum a les «places dels municipis o en espais oberts» no recollits en la interlocutòria de la magistrada del TSJC, però que la Generalitat no ho va acceptar. «Van arribar amb una idea i van marxar amb la mateixa idea», va dir, «no hi va haver interès i hi havia la convicció absoluta de mantenir la celebració de l'1-O».
Sense «càrregues policials»
L'exsecretari d'Estat de Seguretat va dir que «tècnicament no hi va haver càrregues policials» i va assegurar que «l'ús de la força» es va emprar per evitar que els policies quedessin «rodejats» per les persones concentrades als punts de votació. «Hi va haver ús de la força, i en alguns casos de forma cridanera, però per aconseguir un replegament ordenat dels efectius», va explicar Nieto.
També va insistir en els «atacs» cap als policies i va dir que, tot i que hi havia concentrada gent «de bona fe» també n'hi havia que no actuava així i s'hi va enfrontar llençant objectes com «tanques o llambordes», va dir.
