El president del Parlament, Roger Torrent, va al·legar ahir al Tribunal Suprem que la Llei de transitorietat que es va aprovar a la cambra catalana el 7 de setembre del 2017, per facilitar el trànsit de l'autonomia a la República, mai es va fer efectiva ni va tenir efectes jurídics.

Torrent va apuntar que la Llei de Transitorietat, que es va aprovar en el tempestuós ple del 6 i 7 de setembre al costat de la Llei del Referèndum, pretenia buscar una «solució política» al «conflicte» entre Catalunya i la resta d'Espanya. També tenia com a objectiu, segons Torrent, buscar un espai de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat i crear un «espai multilateral» en l'àmbit de la Unió Europea, així com donar seguretat al conjunt dels ciutadans i de les institucions catalanes.

No obstant això, el president del Parlament va precisar que aquesta normativa «mai» es va fer efectiva ni va tenir efectes jurídics: «Es va aprovar al Parlament, però més enllà d'això no va tenir efectes jurídics».

En el seu testifical, el president del Parlament va apuntar que si els dotze líders sobiranistes que s'asseuen al banc dels acusats al Suprem estan acusats d'haver organitzat un referèndum o d'haver-se manifestat, haurien de ser milers de catalans els acusats: «i jo el primer», va sentenciar.

Torrent va manifestar que cap dels seus antecessors ha censurat les propostes parlamentàries i que, per aquest motiu, ell hauria actuat «exactament» igual que l'expresidenta Carme Forcadell. I va assegurar davant del tribunal que «tingueu present que tornarem a votar».