05 de març de 2019
05.03.2019

Els ferits de l'1-O al Bages desmenteixen Nieto i diuen que coneixia la resolució del TSJC

El número 2 de Zoido va signar una ordre que incloïa la condició de garantir la convivència, malgrat que ahir va declarar que ho desconeixia

04.03.2019 | 23:41
Imatge de la declaració de Nieto.

Els advocats que representen els ferits per les càrregues policials de l'1-O al Bages van desmentir ahir a aquest diari diverses afirmacions que l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va fer durant la seva declaració. Entre altres, van destacar que Nieto sí que tenia abans de l'1-O la resolució sencera del TSJC, en la qual es demanava que la confiscació de les urnes s'havia de fer sense afectar la convivència ciutadana. Nieto, en canvi, va negar en la declaració ser coneixedor d'aquesta condició de la jutge.

En concret, en l'interrogatori d'ahir, l'exsecretari d'Estat va assegurar en diverses ocasions que el TSJC només els va facilitar la part «dispositiva» de la resolució del 27 de setembre, en la qual ordenava les actuacions necessàries per impedir el referèndum a partir d'una sèrie de mandats que apareixien a la part dispositiva de la resolució. La interlocutòria, però, també deia que el compliment d'aquests mandats s'havia de fer «sense afectar la normal convivència ciutadana», una condició que apareixia en el raonament jurídic de la resolució. Segons va declarar ahir Nieto, però, ell no va tenir aquesta part de la interlocutòria.

Tot i així, el coordinador dels advocats voluntaris de l'1-O al Bages, David Casellas, manifesta que «es pot demostrar que el senyor Nieto sí que tenia la interlocutòria sencera del TSJC». I és que, tal com explica, així ho reconeixia el mateix Nieto en una instrucció interna que va signar ell mateix el 29 de setembre, dos dies abans de l'1-O. En aquella instrucció, a la qual ha tingut accés Regió7, Nieto feia menció de la interlocutòria del TSJC del dia 27 i deia que «entre els objectius de les instruccions hi ha garantir el manteniment de la convivència ciutadana i el lliure exercici de drets fonamentals i llibertats públiques». Els advocats bagencs disposen d'aquest document perquè està inclòs en la causa judicial de l'1-O al Bages.

Però és que, a més, des del febrer, al Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa hi ha també un informe del ministeri d'Interior que, segons Casellas, també desmenteix el testimoni de Nieto. En el document, emès el 21 de gener del 2019 per la secretaria d'Estat, s'admet que «durant la tarda del 27 de setembre, el TSJC va citar els responsables de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra a Catalunya i els va fer entrega de la interlocutòria».

No és l'únic aspecte de la declaració de Nieto que els advocats dels ferits bagencs van voler desmentir ahir. Durant l'interrogatori, l'exsecretari d'Estat va insistir a rebaixar la xifra de ferits per les càrregues de l'1-O, tot assegurant que pràcticament no hi haver hospitalitzats. Nieto, però, obvia el ferit de Sant Joan de Vilatorrada que va patir un tall molt greu en un dit (que va estar a punt de perdre). «Després d'una intervenció quirúrgica practicada el 2 d'octubre, va ser donat d'alta de l'hospital l'endemà dia 3», exposa David Casellas, tot aportant l'informe mèdic de l'afectat. Tots aquests documents estan en mans de les defenses del judici, que els utilitzaran com a prova documental.

Sobre la negativa de Nieto de definir com a «càrregues» les actuacions de les policies estatals l'1-O a Catalunya, Casellas assenyala que el contradiu la resolució que l'Audiència de Barcelona va fer sobre l'operatiu de l'IES Quercus de Sant Joan. Malgrat que l'Audiència no va definir directament les actuacions com a «càrregues», va descriure l'actuació policial de la mateixa manera que Nieto va utilitzar per definir què és una càrrega: l'ús de porres per aconseguir «buidar» un espai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit