L'autoproclamat president de Veneçuela, Juan Guaidó, va arribar a l'aeroport internacional de Maiquetía de Caracas i va superar els controls de seguretat sense ser detingut com inicialment es temia. El dirigent opositor va ser rebut per una multitud de simpatitzants al crit de «Guaidó, Guaidó!», que va respondre amb un ampli somriure. «Hem entrat a Veneçuela com a ciutadans lliures, que ningú ens digui el contrari. Ja sento el meu sol de la Guaira, l'empenta del poble que ens espera aquí», va destacar.

Guaidó havia anunciat el seu retorn a Veneçuela després d'una gira per països llatinoamericans per reforçar els suports internacionals amb què compta. No obstant això, contra ell hi havia una ordre de no sortida del país que va incomplir, de manera que es temia una possible detenció. «Sabem els riscos als quals ens enfrontem, això mai ens ha aturat, ha d'entendre el règim, ha d'entendre la dictadura, ha de tenir molt clar, que aquest no és el mecanisme per aturar-me», va afirmar Guaidó.

«Estem més forts que mai, seguim al carrer, seguim mobilitzats. I aquí estem amb la nostra gent després d'una gran gira internacional de reconeixement del planeta Terra de l'ajuda humanitària necessària per a la nostra gent. Som aquí Veneçuela, estem forts», va afegir. Poc després d'arribar a Maiquetía, Guaidó es va dirigir a la concentració convocada a Las Mercedes, al centre de Caracas, pels partits de l'oposició. Des d'allà, va fer una nova crida a la revolta a l'Exèrcit i va retreure als militars que no hagin reaccionat davant la repressió durant la jornada del 23 de febrer, quan l'oposició va intentar introduir per la força ajuda humanitària dels Estats Units i els seus aliats.

«Faig una altra crida a les Forces Armades: no n'hi ha prou amb jugar a braços caiguts. Ser còmplice per omissió és també delicte de lesa humanitat. El president encarregat els ordena detenir aquests col·lectius armats», va afirmar Guaidó durant una concentració de l'oposició al centre de Caracas en què va comparèixer davant d'un faristol amb l'escut nacional. «Què més esperaran? Més de 700 militars estan del costat de la Constitució», va assegurar en referència als membres de les forces de seguretat que van desertar a través de les fronteres de Colòmbia i el Brasil. «Hi ha qui diu que són pocs. Són el 20 per cent dels funcionaris del Táchira. I sabem que són el 80 per cent» del conjunt de les Forces Armades que donen suport a l'oposició, va argumentar.

John Bolton, assessor de Seguretat Nacional del president nord-americà, Donald Trump, havia advertit hores abans que hi hauria una «forta resposta» contra qualsevol amenaça que afectés el «retorn segur» del president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela al seu país.

Per part seva, el ministre espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, Josep Borrell, va afirmar que si el Govern de Nicolás Maduro prenia mesures contra Guaidó hi hauria «conseqüències» per part de la UE, mesures que passarien per l'«actuació diplomàtica i per la pressió política». Borrell va destacar la importància que Guaidó pugui «exercir lliurement les seves funcions de president de l'Assemblea Nacional» i, per a Espanya i altres països, de president interí de Veneçuela.

Paral·lelament, el cap de la delegació de l'Eurocambra desplaçada a la frontera peruana els dies 1 i 2 de març per comprovar la crisi humanitària i de refugiats a Veneçuela, l'eurodiputat del PP Luis de Grandes, va avançar que demanarà a la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, que intercedeixi davant el president veneçolà perquè accepti l'entrada d'ajuda humanitària. «Negar, després del que hem vist a Tumbes, la crisi humanitària a Veneçuela, a més d'una enorme crueltat i irresponsabilitat, suposa una actitud intolerable en un responsable polític», va destacar.