L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido es va desvincular de l'operatiu policial i de les càrregues de l'1 d'octubre, un dia en el qual la policia va actuar de forma «proporcionada» davant del dispositiu «totalment insuficient» dels Mossos, que no van complir el que havien promès.

Com a màxim responsable d'Interior en aquell moment, la seva testifical en el judici del procés era una de les més esperades per algunes defenses, sobretot la de l'exconseller del ram Joaquim Forn, acusat de rebel·lió i sobre el qual pesa la responsabilitat de l'actuació dels Mossos en episodis clau com el 20-S i l'1-O. Però, malgrat el seu càrrec, Zoido va assegurar que ni ell va donar l'ordre a la policia i la Guàrdia Civil d'intervenir l'1-O, ni tampoc la de posar fi a les càrregues. Aquesta decisió la van prendre els «operatius», i ell no la va examinar perquè no acostuma a «valorar els dispositius».

«Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer ni com ho havien de fer». D'aquesta forma va traçar l'exministre una línia entre les seves funcions i el que era competència dels operatius policials, com van fer també l'expresident Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría. El que no el va eximir de defensar l'«actuació destacada» de les forces de seguretat l'1-O, on segons el seu parer es va desplegar una força «proporcionada i racional» en unes condicions «molt adverses» que els van obligar, fins i tot, «a replegar-se, en veure que era impossible accedir als col·legis».

Tot això en una jornada en la qual va resultar «impossible» complir l'ordre judicial d'impedir el referèndum davant els «autèntics escuts humans» i la «resistència activa i organitzada» i en ocasions violenta que oposaven els votants. I encara que es van veure imatges que no li resulten «agradables», l'actual diputat del PP va reconèixer que a vegades «per restablir l'ordre legal i constitucional no hi ha més remei que utilitzar de manera raonable la força».

Els Mossos no van complir

No hauria passat el mateix, va recalcar, si els Mossos haguessin complert el compromís adquirit en reunions anteriors a l'1-O, cosa que va motivar que el seu dispositiu fos «totalment insuficient», fins al punt que fins i tot en alguns llocs no es va veure presència dels antiavalots d'aquest cos.

Encara que va reconèixer que van sorgir «problemes» amb els Mossos en els dies previs a l'1-O, un assumpte que no obstant això «portaven els operatius», i «a posteriori» va ser informat que alguns agents van arribar a simular que complien l'ordre judicial.

Zoido també va condemnar les «actuacions violentes» que es van produir contra els agents aquell dia, però va admetre al seu torn que mai va aprovar les expressions d'aixecament que es van dirigir cap als agents destinats a Catalunya al crit d'«a por ellos».

En total, va explicar, van ser 6.000 els policies nacionals i guàrdies civils que Interior va ordenar enviar a Catalunya, «en auxili» dels Mossos i arran del 20 de setembre del 2017, on hi va haver «aglomeracions i manifestacions» pels escorcolls. I va assenyalar: «No ha de culpar-se la Policia i la Guàrdia Civil, sinó que han d'assumir la responsabilitat tots aquells que van assumir, van promoure, van incitar i van encoratjar la celebració del referèndum».

Zoido va dir que ignorava que el comissari a qui ell va ubicar en la direcció dels Mossos després de l'aplicació de l'article 155 era la mateixa persona que assistia a les reunions de seguretat prèvies a l'1-O per ordre del major Josep Lluis Trapero, que va presentar algunes «reticències» atès el seu caràcter poc col·laborador i la seva renúncia a «estar coordinat» per Diego Pérez de los Cobos, segons l'exministre.