06 de març de 2019
06.03.2019
Regió7

Un jutge admet la Generalitat com a acusació popular per l'1-O

La querella és contra l'actuació de la Guàrdia Civil en diferents poblacions gironines

06.03.2019 | 00:23
Un jutge admet la Generalitat com a acusació popular per l'1-O

El Jutjat d'Instrucció 2 de Girona ha admès a tràmit la querella presentada per l'advocada de la Generalitat i ha acceptat que es personi com a acusació popular en la demanda col·lectiva per les càrregues de l'1-O presentada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.


La querella inicial va ser admesa a tràmit el 13 de desembre del 2017 i es va presentar contra els agents de la Guàrdia Civil i del cos nacional de policia que van actuar en alguns col·legis que es van convertir en centres de votació l'1-O, els seus comandaments policials i els responsables polítics de l'operatiu, per suposades tortures i lesions.


D'aquesta querella en penjaven diverses peces separades –una per a cada col·legi electoral– on s'incorporaven 200 denúncies que van interposar alguns dels ferits per l'actuació policial l'1-O, encara que finalment està tot acumulat en un mateix procediment i declarada la complexitat de la causa.


L'admissió a tràmit va permetre que els ajuntaments demanessin diverses diligències amb l'objectiu d'acreditar que les càrregues no van ser «una acció espontània», sinó el resultat «d'un pla premeditat i consensuat».


No obstant això, les diligències acordades no es practicaven i, després de diversos recursos que van arribar fins i tot a l'Audiència Provincial, el 12 de febrer passat els advocats voluntaris del Dret de Defensa de Girona van presentar una queixa per «gravíssimes dilacions indegudes». Es dona el cas que la jutgessa titular està de baixa i la substituta ha començat a desencallar diligències, com la de citar a declarar com a investigats, el mes d'abril, set agents de la Guàrdia Civil i cinc de la Policia.


També s'ha desencallat la petició d'obtenir les comunicacions «alternatives» d'aquell dia entre els dos cossos policials, ja que les transcripcions que s'han lliurat fins ara eren les del canal convencional, pel qual amb prou feines es van comunicar.


La jutgessa vol que s'analitzin converses referents a l'ús de la força «i quina era la situació que hi havia als centres de votació, com per exemple si els agents informaven els seus superiors, si hi havia molta gent, quina era la seva actitud i si hi havia obstacles que dificultessin l'acció policial».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit