L'Institut d'Investigació de la Sida Irsicaixa de Barcelona ha coordinat un estudi que ha aconseguit el segon cas al món d'una persona portadora del VIH que, després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare, fa 18 mesos que està en remissió del virus malgrat no seguir un tractament amb antiretrovirals. A l'estudi hi ha participat el University College de Londres i s'ha fet en el marc internacional IciStem, coordinat per l'Institut d'Investigació de la Sida Irsicaixa de Barcelona i el University Medical Center d'Utrecht, a Holanda, i ha estat publicat per la revista Nature.
El cas d'aquest pacient, que ha estat tractat a Londres, és el segon en el qual, sense tractament antiretroviral, el virus esdevé indetectable, després del «pacient de Berlín» el 2009, que després d'un trasplantament de cèl·lules mare per tractar la seva leucèmia va interrompre el seu tractament i el virus no va reaparèixer.
El «pacient de Londres» era portador del VIH des del 2003, i el 2012 se li va detectar un limfoma de Hodgkin, fet pel qual es va sotmetre a un trasplantament de cèl-lules mare el 2016. Aquestes cèl·lules tenien una mutació anomenada CCR5 Delta 32m que impedeix l'entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4. Al cap de 16 mesos del trasplantament, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i avui, 18 mesos després, el virus segueix indetectable a la sang -habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus torna a aparèixer en les 4 primeres setmanes.
El coautor de l'estudi i colíder del consorci IciTem, Javier Martínez-Picado, va explicar que «la principal conclusió que extraiem és que el 'pacient de Berlín' no va ser simplement una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus».
No obstant això, Martínez-Picado va destacar que «el trasplantament de cèl·lules mare és un procediment mèdic de risc elevat i només es recomana per tractar pacients que pateixin una malaltia hematològica que no pugui tractar-se mitjançant altres teràpies, i la retirada del tractament antiretroviral només pot fer-se per decisió mèdica i amb un seguiment exhaustiu de l'evolució».
«El pas següent és descobrir els mecanismes que fan que el virus s'erradiqui a través del trasplantament de cèl·lules mare i mimetitzar-los amb intervencions menys invasives», va assegurar la coautora de l'estudi i investigadora, María Salgado.
L'any 2014 es va divulgar el cas del «pacient d'Essen», que va rebre un trasplantament amb la mutació CCR5 Delta 32, però quan va interrompre el tractament antiretroviral el virus va experimentar un ràpid rebrot, a més de 3 casos més de trasplantament de cèl·lules mare que no presentaven la mutació i el virus va tornar a aparèixer a les 12, 32 i 41 setmanes, respectivament. L'estudi destaca que, mentre que les cèl·lules originals del «pacient de Berlín» ja presentaven la mutació CCR5, el pacient actual no la tenia originalment.
