Torna el 8 de març després de l'empenta de les mobilitzacions feministes de l'any passat, que han posat damunt de la taula el que es reclama des que, fa gairebé 50 anys, l'ONU va declarar el Dia Internacional de la Dona, i després de més de dos segles de lluita del moviment feminista.

Perquè la nostra vida com a dones segueix marcada per desigualtats diàries i discriminacions quotidianes: amb la bretxa salarial, la precarietat laboral, la manca de reconeixement del treball de cura, les exclusions socials pel fet de ser dona (gran, jove, ser migrada, lesbiana o transsexual...). I la pitjor de les desigualtats: la violència masclista, que no coneix edat, ni classe social, ni procedència.

Associacions feministes

El feminisme esdevé més necessari que mai i hem de recordar totes les associacions de dones i moviments feministes que arreu, també a Manresa, han lluitat pels nostres drets i han posat la igualtat de gènere a l'agenda política. Les arrels del moviment feminista a la ciutat ens les explica el blog «Històries manresanes», que recull la constitució l'any 1978 de l'Associació de Dones del Bages, després de la celebració de les Primeres Jornades de la Dona, el 1976.

La primera i més important lluita que va dur a terme l'entitat va ser la reivindicació d'un Centre de Planificació Familiar, que es va aconseguir i va ser dels primers de Catalunya. Les seves propostes, expectatives i inquietuds relacionades amb la sexualitat lliure i el dret a decidir (anticonceptius i avortament, fi de la violència sexual, eliminació de les traves sexistes al camp laboral...) es plasmaren en un intens treball d'anys, oferint a les dones assessorament psicològic i sexològic, promovent l'estudi i divulgació de temes feministes; facilitant assessoria legal; organitzant actes i conferències; treballant per solucionar el tema de l'avortament i denunciant tots els fets discriminatoris, amb recursos jurídics i d'altres.

Més tard, el 1996, es va constituir la Coordinadora de la Dona de Manresa, amb la participació de la recent creada regidoria de la Dona. Va ser el primer òrgan de participació, debat i assessorament de les polítiques municipals de gènere, en el marc del qual es va celebrar el primer 8 de març a Manresa. Crec que és important destacar el paper d'aquestes dones pioneres, ja que sense la seva lluita i perseverança no seríem aquí.

El setembre del mateix any es va posar en funcionament a Manresa el Punt d'Informació i Atenció a la Dona (PIAD), en principi de forma experimental, i fins avui, que s'anomena SIAD Montserrat Roig com a homenatge a la escriptora feminista. L'any 1997, la Coordinadora de la Dona va passar a ser el Consell Municipal de la Dona i es convertí en un dels òrgans de participació més reivindicatius.

El moviment feminista ha existit i existeix, amb alts i baixos, amb més o menys projecció social, però latent al cap i a la fi. Perquè, tal com deia Simone de Beavoir, «no hem d'oblidar que n'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits, haurem de romandre vigilants durant tota la vida».

I així és, ja que hem seguit amb preocupació esdeveniments promoguts per alguns grups polítics que intenten negociar amb drets fonamentals com el dret a no patir cap tipus de violència, o els drets LGTBI reconeguts. Aquests drets no són una moneda de canvi. Negar la realitat de la violència masclista és una clara vulneració dels drets humans, vergonyosa i intolerable.

Tenim molta feina per fer

Ens calen els feminismes més que mai perquè no prosperin actituds que neguin les violències masclistes, les desigualtats de gènere i les polítiques públiques feministes. Avançar cap a la igualtat és responsabilitat de tots i totes, de manera individual i col·lectiva, amb la participació de la ciutadania, dels moviments feministes i de les institucions, començant pels ajuntaments, que som les administracions més properes i tenim un paper rellevant a l'hora de desenvolupar polítiques públiques a favor de la igualtat, de garantir els mateixos drets a dones i homes, a la no discriminació i a treballar per erradicar la violència.