El president del Parlament, Roger Torrent, ha criticat que els 12 acusats estiguin asseguts al banc dels acusats per l'1-O. "Si els acusats estan aquí per organitzar un referèndum ho hauríem d'estar milers de persones, el primer jo", ha manifestat durant el seu interrogatori al Suprem. Torrent ha defensat la seva antecessora, Carme Forcadell, i ha dit que la Mesa no pot "no admetre" una iniciativa d'un grup "per més inconstitucional que un pugui pensar que és" perquè només ha de mirar si està ben presentada en temps i forma. "Si no fos així, es convertiria en un òrgan censor", ha manifestat. A més, ha dit explícitament que si s'hagués trobat en la posició de Forcadell hauria actuat de la mateixa manera i ha defensat que la solució al conflicte polític a Catalunya passarà per tornar a votar. "Jo vaig votar l'1-O, com més de dos milions de persones, i tornarem a votar perquè el conflicte només es resoldrà a través d'un referèndum", ha manifestat.
A l'inici de la sessió, Torrent ha recordat que onze dels dotze acusats han estat diputats i que el fet que nou d'ells estiguin a la presó suposa una "greu distorsió" del "normal funcionament" del Parlament. A més ha mostrat el rebuig a contestar a Vox. "Vull mostrar la meva preocupació que estiguin asseguts al banc acusats i l'extrema dreta exerceixi l'acusació popular", ha valorat. Torrent ha declarat proposat com a testimoni per l'acusació popular, exercida per Vox
Com ja va fer Forcadell i també els expresidents de la cambra Núria de Gispert i Ernest Benach, ha dit que la Mesa no pot vetar iniciatives parlamentàries que estiguin ben presentades en temps i forma. "La mesa és un organisme polític i no pot censurar, no es pot no admetre una proposta", ha defensat Torrent. A més, ha dit que els informes dels lletrats "no són vinculants".
A més, ha assenyalat que qualsevol iniciativa parlamentària pot admetre esmenes i tenir un redactat final diferent al proposat inicialment. "No es pot inadmetre una iniciativa parlamentària, impedir-ho seria censurar i limitar el dret dels grups parlamentaris, i per tant la capacitat d'iniciativa política i de representació política dels grups", ha reblat.
L'ex-número 2 d'Interior nega les càrregues de l'1-O
L'exnúmero 2 d'Interior José Antonio Nieto ha negat que "tècnicament" hi haguéssin càrregues policials l'1-O i s'ha referit a un "ús de la força" per aconseguir un "replegament ordenat" dels agents. "No es pot permetre mai que una unitat antidisturbis estigui rodejada o que s'aïlli una part de la unitat", ha justificat. A diferències de l'exministre Zoido, ha assumit la direcció de l'operatiu l'1-O i ha insistit en els "atacs" que van rebre els agents dels cossos espanyols a qui, segons sosté, els van llançar "tanques i llambordes". A més, s'ha referit a una actuació "organitzada" de gent concentrada per "impedir l'acció de la policia" amb una "actitud de frontalitat". Segons ha relatat, cap dels agents que va patir lesions va agafar la baixa perquè "tot i els dolors" tenien "l'obligació de seguir actius". També ha negat que hi hagués cap "ordre política" per aturar l'actuació a la tarda. Sobre els votants lesionats, Nieto ha dit que "consta que hi va haver persones lesionades i altres que van dir que van ser lesionades".
Durant el seu testimoni, Nieto s'ha esforçat per defensar l'actuació policial dels cossos espanyols en compliment de l'ordre judicial d'aturar el referèndum i ha dit que es va mantenir en tot moment un "equilibri" entre complir l'ordre judicial i "garantir la seguretat" dels policies i de les "persones que volien impedir la seva actuació".
En aquest sentit, Nieto ha argumentat que si l'ordre que s'hagués donat hagués estat complir completament l'ordre judicial d'aturar l'1-O "l'ús de la força hauria estat major". A més, ha dit que van optar per "replegar-se i no complir l'objectiu" per posar per endavant la seguretat dels agents i també de les persones que hi havia als col·legis.
José Antonio Nieto ha assegurat aquest dilluns al judici de l'1-O que no van rebre "cap informació" del pla dels Mossos d'Esquadra i que el major Josep Lluís Trapero estava "totalment alineat" amb el Govern. Nieto, que ha declarat com a testimoni a petició de la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha assumit la decisió d'enviar efectius a Catalunya i ha dit que l'exconseller d'Interior Joaquim Forn s'hi va oposar per carta. Sobre el 20-S, ha dit que hi va haver "actes violents organitzats" contra la Guàrdia Civili que estaven "seriosament preocupats" per la seguretat dels agents i la comitiva judicial. També ha qualificat "d'exemplar" l'actuació dels cossos estatals l'1-O. "Es va plantejar que l'ús de la força fos el mínim imprescindible i ho va ser", ha dit.
En respostes a la fiscalia, Nieto ha explicat que va intervenir "de forma molt activa" en la presa de decisions de traslladar efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya i que es va passar del "pla teòric al real" després de les sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre, i un cop el 8 de setembre la Fiscalia Superior de Catalunya emet una instrucció el 8 de setembre "en què deixa clar que hi ha un mandat per a tots els cossos policials" per "evitar" que se celebri el referèndum convocat per la Generalitat. La setmana passada, l'exministre Juan Ignacio Zoido va afirmar que a partir del 6 i 7 de setembre la Secretaria d'Estat va començar a "analitzar les circumstàncies", però que no va ser fins després del 20-S que es va decidir enviar efectius.
Pel que fa al número d'efectius destinats a Catalunya, els ha xifrat "al voltant dels 6.000", tot i que és una dada que "va oscil·lant". "Qui proposa la decisió soc jo", ha assegurat Nieto, "arran de les peticions i els anàlisis que s'havien fet pels comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional". A més, ha dit que la decisió "requeria una dotació pressupostària" i que va comptar "amb el suport" del ministre de l'Interior i d'altres ministeris, com el d'Hisenda.
Nieto ha concretat que la petició es pren "per si havíem d'atendre la petició de la fiscalia en què demanava col·laboració activa per evitar el referèndum" i que es va comunicar oficialment al Departament d'Interior en una carta el 22 de setembre un cop ja estava enllestida al "fase prèvia" de determinació de número d'efectius i la "logística".
La carta és posterior als "altercats" del 20-S i, segons ha relatat Nieto, l'exconseller Joaquim Forn va enviar una resposta en que va concloure que "la percepció de la realitat que tenia la Generalitat era diferent" a la que tenia el govern espanyol. Segons Nieto, per part de Forn "no es reconeixia la interpretació legal en què s'emparava el trasllat d'efectius" i que els va transmetre que no calia que vinguessin perquè "era suficient la capacitat dels Mossos". També els va "sorprendre" que l'exconseller els va negar que el 20-S hi hagués cap "concentració tumultuària", sinó que la va descriure com a "pacífica, familiar i ordenada". "Ens va preocupar després de veure com s'havien atacat cotxes policials i s'havia impedit la sortida de la comitiva judicial que va haver de sortir per la teulada", ha afegit.
David Pérez (PSC) diu que la Mesa estava obligada a no admetre resolucions si contradeien la Constitució
El secretari segon de la Mesa del Parlament, David Pérez (PSC), ha dit al Tribunal Suprem que la Mesa estava obligada a no admetre resolucions si contradeien l'ordre constitucional i recorda que tots els membres estaven advertits pel Tribunal Constitucional de no fer cap passa en favor del referèndum. Ha defensat que en nom propi i en el del seu grup va demanar fins a cinc vegades informes jurídics però que se li van denegar. També ha relatat que van presentar esmenes parcials (no van poder fer-ne de totals, ha dit) i que va votar en contra tant de portar al ple les lleis de desconnexió com els resultats de l'1-O en el ple del 27 d'octubre. També ha reconegut que aquell dia la votació va ser secreta i que quan Forcadell va llegir la part declarativa de les resolucions -on estava la declaració d'independència- ja havien abandonat la cambra.
Espejo-Saavedra (Cs) afirma que la Mesa va admetre a tràmit iniciatives que estaven «en frontal oposició a allò ordenat pel TC»
El vicepresident segon de la Mesa del Parlament, José María Espejo Saavedra, ha declarat com a testimoni aquest dilluns al judici de l'1-O que se celebra a Tribunal Suprem i ha assegurat que durant l'anterior legislatura "es van admetre a tràmit iniciatives parlamentàries que estaven en frontal oposició al que havia ordenat el Tribunal Constitucional" i que, a més, els serveis tècnics de la cambra ja ho advertien. Durant la seva declaració com a testimoni ha afirmat, per exemple, que es va "guardar en un calaix" durant setmanes la proposició de llei del referèndum de manera "irregular" i que amb l'admissió a tràmit de la Llei de transitorietat es va "retòrcer" el reglament del Parlament vulnerant drets dels diputats, com demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries.
En resposta a les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, el vicepresident ha qualificat la mesa "d'òrgan governatiu, no polític", que té "el deure de garantir el dret dels diputats" i de "complir amb el reglament, la llei i l'Estatut". Espejo-Saavedra ha dit que algunes vegades s'han inadmès algunes iniciatives per part de la Mesa. "És habitual i normal que s'admetin la gran majoria, però algunes s'inadmeten", ha dit, tot afegint que aquesta mateixa legislatura ha passat amb algunes, en aquest cas per "raons formals". Anteriorment a la seva etapa a la Mesa, ha recordat que es van inadmetre dues ILP relacionades amb el dret a l'autodeterminació "per qüestions de fons". A preguntes de la lletrada de Forcadell, ha assegurat que no recorda si l'expresidenta del Parlament va fer ús del vot de qualitat en alguna ocasió.
