L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va desatendre l'avís dels Mossos d'Esquadra de parar l'1-O per risc que es produís una "escalada de violència", al·legant que tenien un "mandat del poble" i una decisió del Govern per a portar-ho a terme. Així ho ha apuntat aquest dijous al Tribunal Suprem el cap de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, el comissari Manuel Castellví, que ha sostingut que la cúpula del cos va advertir al Govern que complirien amb el mandat judicial d'impedir el referèndum.
Segons Castellví, després que la cúpula dels Mossos intentés "dissuadir" el 28 de setembre Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Joaquim Forn perquè no seguissin endavant amb l'1-O, l'executiu no els va fer cas, per la qual cosa van sortir de la reunió convençuts que el referèndum se celebraria. En aquesta trobada, Castellví va relatar un possible escenari d'una "gran mobilització" amb crides per anar als col·legis. Ha explicat que, tot i les crides fossin "pacífiques i sense cap mena de violència" la situació podria canviar quan aparegués la policia per actuar. "L'actitud passiva d'aquests grups es pot transformar en activa", ha explicat que va comunicar a Puigdemont i els dos exconsellers.
Ha detallat que van parlar de possibles "escenaris de violència" per una "escalada de la tensió". També ha explicat que el 20-S havia servit per veure la rapidesa per convocar concentracions i que això els donava "més elements" per pensar que l'1-O podrien trobar-se "resistència" als centres. Una resistència que, segons diu, podia passar de "passiva a activa" quan es personés la policia.
El comissari ha relatat que el que més els preocupava era que "l'independentisme radical manipulés els CDR amb el seu poder de convocatòria". I ha explicat que els CDR eren grups que creixien, que havien passat en poc temps de 42 a 300.
En la trobada, Castellví va retreure al Govern manifestacions públiques que donaven "cert aspecte de normalitat" al referèndum. I els va recordar que estaven avisats ja pel TC que no podien prosseguir amb l'1-O, perquè estava suspès pel tribunal. Segnons ha dit, estaven tractant l'1-O com si fossin "unes eleccions".
En la mateixa reunió, ha explicat que van deixar "molt clar" a Puigdemont, Junqueras i Forn que actuarien per complir l'ordre del TSJC que ordenava evitar el referèndum. En canvi, l'expresident els va contestar que el referèndum es faria. "Em va dir que comprenia la situació i es posava en el nostre lloc però que hi havia un mandat del poble per portar a terme el referèndum i que hi havia decisió del Govern de tirar-lo endavant", ha relatat. Una informació que prèviament també li havia insinuat Junqueras. "No ens ho diu ell però ens fa entendre que l'esperit és aquest", ha explicat.
Segons Castellví, va sortir "frustrat" d'aquesta reunió perquè es van adonar que, tot i els escenaris "d'escalada de violència" que havien posat sobre la taula, el Govern pensava tirar endavant el referèndum. "Es donarien dos realitats antagòniques, tres cossos policials accedint als col·legis i gent que s'oposarà a l'acció de la policia, i això és un conflicte", ha relatat.
No van tancar cap col·legi abans de l'1-O
A preguntes de la fiscalia, Manuel Castellví -que era el cap de la comissaria general d'informació durant l'1-O- ha explicat que la policia catalana no va tancar cap centre abans de la jornada del referèndum. En respostes al fiscal Javier Zaragoza, ha recordat que la interlocutòria del TSJC demanava que es tanqués els centres en cas que hi hagués alguna activitat relacionada amb el referèndum, però que aquell dia hi va haver una crida per fer activitats "lúdiques". Ha explicat que es van aixecar 4.469 actes els dies previs en els centres de votació, que es va advertir a 943 responsables i que se'ls va dir que l'activitat al centre havia d'acabar abans de les sis del matí. També ha dit creure que aquesta actuació prèvia va provocar que 239 centres no obrissin el dia 1.
El comissari ha explicat que, en compliment de la interlocutòria del TSJC, van passar per "tots i cadascun dels col·legis anomenats centres de votació", però que no es va tancar cap centre. Castellví ha recordat que la interlocutòria del TSJC impedia l'ús de locals "sempre que es fes un tipus d'acció de promoció d'aquell referèndum" o hi hagués "propaganda o material".
Les "armes llargues" als cotxes del 20-S eren per disparar pilotes de goma
La versió de l'operatiu de la Guàrdia Civil l'ha detallat davant del Suprem l'excap del cos a Catalunya, Ángel Gozalo, qui ha detallat que les "armes llargues" que hi havia dins dels cotxes del 20-S eren per disparar "projectils de goma" per part de la unitat d'antidisturbis però que no portaven "munició convencional". Ha relatat que hi havia un "equip de seguretat" que donava protecció a la comitiva i que va estar custodiant els vehicles fins que "humanament va ser possible" i que llavors, per la massa de gent, el cap ordena "observar els vehicles des de dins de la conselleria". També ha reconegut que no van posar cap precinte al voltant dels vehicles, tot i que sí ho van fer en d'altres vehicles que estaven registrant altres punts el mateix dia 20 de setembre (hi va haver fins a 41 registres). A preguntes del lletrat Jordi Pina, Gozalo ha negat rotundament l'ús de gas pebre però sí ha dit que unitats espacials de control de masses van usar "esprais de defensa personal" l'1-O.
El tinent general Ángel Gozalo, ha ressaltat aquest dijous que l' "ombra de dubte" sobre la possibilitat que els Mossos d'Esquadra, quan la Policia Nacional i l'Institut Armat van participar en altres operacions relacionades amb la prohibició del referèndum. Durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem, Gozalo ha citat dos exemples: el registre en Unipost el 19 de setembre, quan els Mossos van trigar 40 minuts a respondre a la petició d'ajuda i encara més en aportar efectius, i el setge a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, quan no van intervenir per acordonar la zona.
Va ser després d'aquests dos incidents quan, segons el tinent general, es van adonar que alguna cosa estava "fallant". "Tot sumava", ha remarcat després de relatar els esdeveniments que els van portar a dubtar del compromís dels Mossos per impedir la celebració del referèndum. Segons la seva versió, aquesta actitud de la policia autonòmica es va veure l'1 d'octubre, quan els agents van mostrar una "actitud de passivitat" i fins i tot en alguns casos puntuals van oferir "alguna resistència", la qual cosa va ser incorporat als atestats de Policia Nacional i Guàrdia Civil.
A més, ha assegurat que els policies i guàrdies civils es van adonar que en els voltants dels locals de votació hi va haver vehicles dels Mossos "prenent referències de sortides" per informar dels "moviments" de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. En ser preguntat per les actuacions més complicades, Gozalo ha citat la de Sant Esteve Sesrovires, on ha denunciat una suposada agressió a un agent que ja era al terra. El tinent coronel ha afirmat que a les comissaries de Manresa i Igualada es presionava als agents que allí vivien i aquests no podien fer vida normal.
«A les 7 h se'm va dir que havíem de posar en marxa el pla B, substituir els Mossos»
Abans de Gozalo ha declarat l'excap de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote, qui ha relatat que els agents es van trobar "reaccions violentes", "actuacions organitzades", "cadenes humans" i "agressions" als col·legis electorals l'1-O. Ha reconegut que dies abans de la jornada del referèndumen cas que els Mossos no actuessin o fessin un pla "insuficient", perquè ja tenien "indicis" que es podia donar aquesta situació. Ha afegit que ho van "comprovar" el dia 1 al matí. «A les 7 h se'm va dir que havíem de posar en marxa el pla B, substituir els Mossos», ha afirmat Trapote.
Segons ha relatat, hi havia persones "encaputxades" i que "agredien i empenyien" els agents per impedir que actuessin. A més, ha dit que no només tenien com a funció dificultar l'entrada sinó també la sortida dels agents. "Si era difícil entrar era pitjor sortir perquè com a conseqüència de la intervenció els ciutadans de fora estaven enrabiats i les reaccions eren més violentes i les unitats s'han d'emplear de manera no contundent però més forta per poder-se replegar i no quedar rodejats", ha detallat. També ha acusat els Mossos "d'inacció", de "posar problemes a l'actuació" i "d'avisar" els concentrats. "Totes les incidències estan recollides a les actes", ha dit.
Pau Raventós, d'Unipost, s'ha acollit al dret de no declarar
L'exdirector general de l'empresa de missatgeria d'Unipost, Pau Raventós, s'ha acollit al dret de no declarar al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. La seva declaració estava previst per dilluns 11 de març, però finalment s'ha fet aquest dijous a l'inici de la sessió. Estava citat com a testimoni a petició de la fiscalia i l'acusació popular (VOX) però, pel fet d'estar investigat en un altre procediment, té dret a no sotmetre's a l'interrogatori.
En la declaració al jutjat 13 de Barcelona el passat 25 d'abril, Raventós va explicar al jutge que l'encàrrec de la Generalitat entrava dins del contracte marc -que es renovava any a any almenys des del 2015- i que no van saber que els enviaments eren per l'1-O fins que la Guàrdia Civil. També va recordar que és delicte obrir el correu postal sense autorització judicial, i que per això desconeixien el contingut dels sobres.
El Tribunal Suprem haurà de decidir si va existir malversació en l'encàrrec a Unipost per fer l'enviament de sobres i paperetes per al referèndum. Fins ara, les acusacions quantifiquen que l'import malversat superaria els 900.000 euros.
La setmana d'interrogatoris conclou amb els màxims responsables de Guàrdia Civil i CNP l'1-O
La setmana d'interrogatoris al Tribunal Suprem conclou aquest dijous amb els testimonis dels màxims responsables a Catalunya de la CatalunyaGuàrdia Civil durant l'1-O. Cap dels dos ocupa actualment aquest càrrec. Inicialment estaven previstos per dimarts però el tribunal va fer una reordenació del calendari i declararan aquest dijous a partir de les deu del matí.
A la tarda, les parts podran interrogar els comissaris dels Mossos Manuel Castellví i Emili Quevedo. Pel que fa la comissària Cristina Manresa, que inicialment estava citada, ha caigut perquè la fiscalia hi ha renunciat per estar investigada a un jutjat de Sabadell.
El tribunal també ha assenyalat ja els testimonis per a dilluns i dimarts de la setmana que ve. Dilluns declararan altres dirigents d'UNIPOST i treballadors de l'empresa com Albert Jaime Planas, Francisco Juan Fuentes i Antonio Manuel Santos. També ha estat citat David Palanqués, responsable de projectes del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) del Departament de Treball.
Per dimarts, el tribunal preveu que declarin com a testimonis Josep Oriol González, propietari de l'empresa Buzoneo Directo; Rosa Maria Sans, responsable de Recursos Humans d'Artyplan; Enric Vidal, coordinador d'acció política d'ERC a Badalona i dissenyador gràfic, i Enrique Mary, treballador d'Artyplan.
