L'expresident Carles Puigdemont, tres dies abans de l'1-O, va comunicar als Mossos la «decisió» de tirar endavant el referèndum perquè hi havia un «mandat del poble» malgrat les advertències de la policia autonòmica, que va tractar de «dissuadir» sense èxit el Govern davant l'«escalada de violència» que podia produir-se. És la versió del primer alt comandament dels Mossos que testificava, ahir, al judici del procés, després de diversos dies escoltant relats que apuntaven a una passivitat i connivència d'aquest cos per celebrar l'1-O en lloc d'impedir-ho.

No va anar en aquesta línia la testifical del cap d'Informació dels Mossos l'1-O, Manel Cas- tellví, que va revelar que els alts comandaments de la policia autonòmica van intentar «conscienciar» el Govern de Carles Puigdemont de les situacions de violència que es podien donar durant la jornada. Ho van fer en dues reunions. La primera, el 26 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat, i segons el van informar -ja que ell no hi va assistir-, va ser convocada pel major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per traslladar al Govern «la greu preocupació» pel que podia succeir l'1-O «en l'àmbit de la seguretat ciutadana i d'ordre públic». Aquell dia, va dir, van intentar fer veure a Puigdemont que «encara que les informacions i les crides (a votar) fossin pacífiques» hi podia haver un «moment de tensió amb escalada de violència», si bé, malgrat que van intentar dissuadir-lo, «van sortir igual que van entrar».

Dos dies després es va produir, també a petició de Trapero (el principal assenyalat en els relats policials escoltats fins ara), la segona reunió, en la qual ja hi va ser Castellví. A més d'ell, l'únic membre de la cúpula dels Mossos que no està imputat en un jutjat de Cornellà (per passivitat l'1-O, hi va assistir Trapero, el seu segon, Ferran López -que va ascendir a cap dels Mossos amb el 155-, i els comissaris Joan Carles Molinero i Emili Quevedo. «Ens vam asseure», va prosseguir, amb l'objectiu de tornar a traslladar a Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras i al conseller Joaquim Forn la «preocupació» que l'«actuació passiva» dels congregats l'1-O es convertís en «activa» quan la policia procedís a actuar. I els van recriminar que des del Govern s'estigués «enviant un missatge de tranquil·litat a la població com si l'1-O fos una jornada electoral» i donar «certa imatge de normalitat» al referèndum. Segons va dir, la resposta del llavors president va ser «que hi havia un mandat del poble» i una «decisió del Govern de portar-lo a terme»; i el mateix va deixar veure Junqueras, malgrat que va manifestar que entenia la seva posició. Així, va continuar Castellví, amb una sensació de «frustració» en saber que el Govern seguiria endavant amb el referèndum, «la reunió va finalitzar», no sense abans «deixar ben clar» al Govern que actuarien «en compliment» del mandat judicial d'impedir el referèndum.

El comissari va admetre que el dispositiu policial conjunt va ser «insuficient» i que després de l'1-O va ser conscient que van errar en les previsions perquè mai van imaginar «la magnitud del gran moviment social que hi va haver l'1-O»: «En aquest sentit potser hem fracassat en l'anàlisi de riscos», va dir.