La Generalitat va prometre a dos proveïdors que es van reunir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Marta Rovira per oferir-los un sistema de votació electrònica per a l'1-O, que no va fructificar, que un tercer els pagaria el servei perquè tenien els comptes bloquejats, segons va declarar l'empresari Quim Franquesa en el judici del procés. Així ho va assegurar Franquesa, que amb l'informàtic Vicente Nos va oferir a l'expresident Puigdemont, a Junqueras i a Rovira, en una reunió al Palau de Pedralbes el 16 d'agost del 2017, un sistema de vot electrònic per un preu d'entre 400.000 i 500.000 euros.

Al Suprem van comparèixer a la tarda set testimonis citats per la Fiscalia per intentar corroborar la malversació del Govern per l'1-O, si bé cap va admetre haver cobrat de la Generalitat. Franquesa i Nos van detallar que el projecte que van plantejar no va acabar fructificant perquè es van fer enrere davant els dubtes de com cobrarien el servei, perquè els seus interlocutors els van advertir que la Generalitat «directament» no els pagaria res perquè tenia els comptes bloquejats, a causa del control. Segons Franquesa, qui es va posar inicialment en contacte amb ells va ser l'exconseller del tripartit d'ERC Xavier Vendrell, que es va identificar com a «Jordi» i que li va trucar des d'un número ocult per quedar en un bar.

També va testificar Teresa Guix, una dissenyadora gràfica autora del web «Pacte pel referèndum», que va afirmar que havia emès una factura el maig del 2017 a la Generalitat per 2.700 euros, però que, després de ser citada per la Guàrdia Civil, havia remès una factura negativa perquè va pensar que «era millor anul·lar-la» per «prudència» i per «no tenir cap problema». D'altra banda, Olga Solanas, cap de l'empresa Focus Media, és l'única dels proveïdors que encara reclama a la Generalitat l'abonament dels treballs, és a dir, la compra dels espais publicitaris en premsa escrita per 130.000 euros. La seva empresa va emetre l'esmentada factura a la conselleria de Presidència de Jordi Turull, però no ho van cobrar i avui dia el departament financer de la seva companyia «segueix movent aquest tema perquè s'han emès factures negatives».

Ferran Burriel, de Nothingad Comunicació, va explicar, d'altra banda, que la Generalitat li va encarregar inserir en mitjans d'Internet anuncis sobre la campanya del registre de catalans a l'exterior, pel que va emetre una factura de 80.440 euros, si bé després en va rebre una altra en negatiu de la Generalitat, que no ha reclamat.

Xevi Xirgo, director del Punt Avui, va reconèixer que havai difós l'anunci de les vies del tren als seus mitjans de forma gratuïta, cosa que no és habitual llevat que l'empresa consideri que es tracta de transmetre valors fonamentals, i així va succeir en aquest cas amb el dret a decidir, i que ho va obtenir de les xarxes socials.

També va comparèixer la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, que es va acollir al seu dret a no declarar, perquè està imputada en la causa d'un jutjat de Barcelona per l'1-O.

Al matí havia testificat el capità de la Marina Pedro Buil Armengol, que va assegurar en el judici que «era viable» l'atracament del vaixell que portava policies destinats a impedir l'1-O al port de Palamós, si bé des de Ports de la Generalitat van decidir que «el vaixell no hi atracaria». L'actual titular del port de Palamós va reconèixer que havia remès una carta al jutge instructor del procés, Pablo Llarena, perquè li va semblar «menyspreable» que l'exconseller de Territori Josep Rull -acusat en el judici de rebel·lió- digués en una entrevista que va ser la Capitania Marítima la que no li havia permès fondejar.