Els principals comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya l'1-O van declarar ahir que no podien arribar a tots els punts de votació, on els esperaven activistes «molt violents» que van oferir una «resistència brutal» davant uns Mossos que no només no van complir, sinó que els van entorpir i van espiar.

En el judici del procés al Tribunal Suprem es van escoltar ahir les primeres testificals de comandaments policials, amb l'interrogatori al cap de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O, Sebastián Trapote, i el seu homòleg a la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, que van reconèixer que era una «utopia» esperar que els Mossos impedissin el referèndum i que ells arribessin a tots els centres.

Com van fer els seus superiors polítics davant el tribunal, els dos comandaments van descriure la «violència» que van patir els agents que intentaven impedir l'1-O -«ens tenien ganes», va dir Gozalo- i van denunciar la presència de «cadenes humanes» que van intentar impedir per la força que entressin i sortissin dels col·legis.

Gozalo, que mesos després de l'1-O va ser promocionat a tinent general, va admetre que «ni de broma» podien arribar als més de 1.500 punts de votació: «Era una utopia molt elevada arribar a tots», va apuntar. I això, en un context en el qual, segons Trapote, tampoc es podia pretendre que els Mossos complissin l'ordre d'impedir el referèndum: «Era una utopia, dos mossos no poden entrar en un col·legi a fer una intervenció perquè el que tenien allà davant els ho va impedir».

Gozalo, que va qualificar de «prebèl·lic» el llenguatge dels CDR quan cridaven a «defensar les urnes i la República» l'1-O, va anar fins i tot més enllà en la seva crítica als Mossos en advertir que no només van tenir de forma generalitzada una actitud passiva, sinó que aquell dia agents de la policia catalana van fer seguiments a les seves unitats, van oposar en ocasions resistència quan anaven a intervenir i van rebutjar ajudar-los.

Sospites des del 19 de setembre

Segons Gozalo, van sospitar dels Mossos des del 19 de setembre, quan la Policia autonòmica va tardar 40 minuts a auxiliar-los durant l'escorcoll d'Unipost i ell va veure que «alguna cosa» estava «fallant». Unes «ombres de dubte» que va dir que es van constatar ja l'1-O, quan els Mossos van desplegar un dispositiu «escassíssim».

Davant la «passivitat» dels Mossos, les unitats d'intervenció de Policia Nacional i Guàrdia Civil es van haver de desplegar pel seu compte, i es van trobar als col·legis «cadenes humanes» que van exercir una «resistència brutal» i «molt violenta» per impedir que retiressin urnes, segons Trapote.

L'excap de la Policia va dir que els concentrats per impedir que la Policia requisés urnes els rebien amb una gran «virulència i agressivitat», els agredien i copejaven. «Si era difícil entrar, a vegades era pitjor sortir, era més complicat perquè, com a conseqüència d'haver fet una intervenció dins del centre, els ciutadans que estaven fora estaven molt més cabrejats, estaven enfurismats, i les reaccions eren més violentes», va descriure.

El màxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O va al·legar que els seus agents «no van tenir més remei» que usar la força de «forma proporcional, racional i congruent», perquè mai peguen «de manera gratuïta». Davant la reacció violenta dels concentrats, la Policia va haver d'utilitzar la força «per poder-se replegar», ja que no podien «consentir» que els envoltessin, bloquegessin i no els deixessin sortir dels col·legis.

En alguns casos, fins i tot van haver de desistir d'intervenir-hi perquè la «virulència era tan gran» per part dels concentrats que van preferir no actuar-hi, «perquè, si no, les conseqüències haurien estat greus, tant per als policies com per als ciutadans».

Baixes mèdiques

Els agents de la Guàrdia Civil també es van trobar, segons Gozalo, una oposició «violenta i manifesta», i hi va haver moments en els quals la resistència va arribar a mutar «en un grau més gran de virulència amb empentes, insults o llançament d'objectes». Va arribar a detectar «cert grau de ganes a la Guàrdia Civil», perquè era la responsable de nombrosos escorcolls contra l'1-O i va recordar que 55 agents van resultar lesionats aquell dia i cinc van haver de sol·licitar la baixa mèdica.

Es van donar, segons va precisar, fins a 131 «mostres de desafecte» a l'institut armat, amb episodis d'«assetjament per part de la ciutadania, amb suport d'algunes institucions i determinats mitjans de comunicació», una situació «sentida» pels agents i els seus familiars, que «es veien limitats en la seva llibertat de moviment». «Aquestes esposes, aquests fills, aquesta pressió la tenien també quan anaven al comerç, al col·legi o a l'institut», va lamentar.