La secretària del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, ha assegurat aquest dimecres al Tribunal Suprem que va "aguantar emocionalment tres o quatre dies" en el seu lloc de treball després del 20-S, però que dilluns següent la seva salut "es va trencar". "Vaig pagar la tensió i l'estrès que vaig passar". Segons ha relatat, l'endemà del registre va fer un informe que va enviar a diversos estaments judicials per creia que "els incidents eren d'una envergadura tan important que calia saber-se què havia passat", però que no va fer "relació de tots els fets perquè seguia nerviosa i disgustada". La secretària ha dit que no va veure el passadís format pels voluntaris i que no va parlar directament amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
La lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, ha preguntat a Del Toro com podia afirmar que va escoltar el 20-S per megafonia a l'expresidenta del Parlament si "ningú va veure en públic" que parlés per megafonia (ella sí va reconèixer fer-ho l'endemà, el 21, davant el TSJC, però no el 20-S). "Vaig escoltar una veu femenina i un agent la va identificar i pel to de veu vaig associar que era ella", ha explicat.
La secretària judicial del 13 ha explicat que va tenir "por com qualsevol ser humà" durant els registres del dia 20-S quan va veure, des del terrat, la manifestació a les portes de l'edifici. Ha explicat que totes les ofertes que li van fer eren "indamissibles" perquè comportaven sortir per la porta principal on hi havia "un tumult", "una allau" i un "mar de gent". Montserrat del Toro ha explicat que s'hi va negar i que, com a última opció, va trucar al magistrat instructor, Juan Antonio Ramírez Sunyer. "M'has de treure d'aquí", ha explicat. Llavors, va ser el jutge qui va ordenar al major Josep Lluís Trapero que la tragués de l'edifici en mitja hora. Fins i tot, ha desvetllat que ella va arribar a demanar un helicòpter però que no era factible perquè al terrat hi havia moltes antenes. Finalment, ha explicat que va haver de saltar "un muret d'un metre" i "despenjar-se" per accedir al terrat del Teatre Coliseum, i sortir camuflada entre actors passada la mitjanit quan el teatre ja estava buit. "Vaig haver de córrer per entrar a un vehicle no logotipat dels Mossos perquè la manifestació estava a dos metres", ha explicat.
Montserrat del Toro ha declarat sense que es faci pública la seva imatge i el Suprem ha accedit a modificar la senyal institucional per evitar que es vegi el rostre. Dins la sala, però, tothom ha pogut seguir l'interrogatori sense cap element que ho impedís.
{C}
En respostes al fiscal Javier Zaragoza, Montserrat del Toro ha explicat que cap a quarts de deu del vespre va pujar al terrat de la Conselleria des d'on va veure el "mar de gent" que es concentrava a l'exterior de la Conselleria. També va comprovar que no era "viable" la seva "petició inicial" de demanar un helicòpter perquè el terrat estava ple d'antenes. "No es podia transitar pel carrer i de manera innocent vaig pensar que l'única opció era per aire", ha dit. Des d'allà, va fer fotografies del que veia, que la fiscalia li ha demanat però que Marchena ha impedit que s'incloguessin a la causa perquè la fase d'aportació de proves està tancada. La seva intenció fent les fotografies era incloure-les a l'informe d'incidències que pensava redactar el dia següent.
A dos quarts de deu del vespre va tornar a l'atri, on va veure el tinent de la Guàrdia Civil entrevistant-se amb Jordi Sànchez i Guàrdia CivilJordi SànchezJordi Cuixart. De fet, ha reconegut que aquell va ser el "primer moment" en tot el dia que sent a parlar del president d'Òmnium. De fet, posteriorment en repostes a la defensa de Cuixart, ha admès que fins aquell dia "no li posava cara". En aquella estona ha dit observar com hi havia gent acreditada "entrant i sortint", i que qui regulava aquest trànsit eren "persones vestides de paisà".
Des de dins va veure que hi havia "diverses capes de caps" a fora de l'edifici i que va sentir "un soroll molt fort, una allau", i que va veure "gent que va quedar aixafada contra el vidre" i que llencen una ampolla d'aigua contra la porta. En aquell moment "s'espanta" i, de fet, és a partir d'aquella hora que ha dit que havia passat a estar "preocupada" a tenir "por".
Un cop acaba la reunió entre el tinent de la Guàrdia Civil i Sànchez i Cuixart, el responsable policial li comunica que el president de l'ANC li ha dit que "no podia fer res per retirar el contingut de gent que s'havia aglomerat a la porta".
Rebutja tres ofertes "inadmissibles"
Del Toro ha relatat les "tres ofertes" que va tenir per sortir de l'edifici, que li va transmetre el tinent de la Guàrdia Civil i que va rebutjar. "El que va començar com una manifestació va convertir-se en una concentració, un tumult de gent que feia impossible sortir ni transitar pel carrer", ha afirmat. Pensava de manera innocent que potser podria sortir des d'una altar banda i només quedava per l'aire
La primera era sortir per la porta principal custodiada per dos mosso de seguretat que l'acompanyarien "fins al final de la multitud" per posteriorment "anar a la primera boca de metro que trobés". "No la vaig contemplar", ha dit, perquè havia de passar per la porta principal, en aquell moment "no hi havia passadís" i "havia de creuar pel mig de la gent". "L'oferta era inadmissible", ha dit, en primer terme perquè volia sortir conjuntament amb la resta de la comissió judicial, i després perquè va concloure que "no era una opció segura" després del que havia vist des del terrat.
La segona oferta passava per sortir per un passadís format per civils a cada costat, fet que va rebutjar per les mateixes raons que la primera. "Havíem de sortir com a comissió judicial i seguien sense cap tipus de seguretat per a la meva integritat física", ha dit, tot recordant que portava l'acta de l'escorcoll i part de la documentació decomissada.
Finalment, la tercera oferta va ser que el passadís el formessin agents de la unitat d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra, sortint també per la porta principal. "Només podia ser transitat per mi, no podien assegurar la integritat física ni la seguretat ni la custòdia i conservació dels efectius intervinguts", ha dit.
Truca al jutge com a últim recurs
Un cop rebutjades les tres ofertes que li oferien per sortir, ha explicat que el tinent de la Guàrdia Civil li va dir que no podien esperar "més ajuda" i que no hi havia més opcions". És allà quan, segons explica, va recórrer a "l'única persona que podia fer alguna cosa", el magistrat instructor del 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer (mort el novembre de 2018).
Ha explicat que va localitzar cobertura i va poder trucar-lo. Anteriorment, havia dit que de les 16.00 h totes les comunicacions estaven "col·lapsades" per l'aglomeració de gent. "Li vaig dir que no podíem sortir per la porta principal, que no era una opció, que no hi havia "sortida". Ell li va respondre que faria "el que pogués". A través de la fiscalia de guàrdia, el magistrat -que casualment estava de guàrdia- va aconseguir parlar amb l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero. Segons ha explicat, el magistrat li va donar mitja hora perquè tragués a la secretària judicial de l'edifici. "El va advertir que havia de posar tots els mitjans que tingués per treure'm d'allà amb la major brevetat", ha especificat.
Sobre dos quarts de dotze, ha explicat que dos agents no uniformats es van presentar com a comandaments dels Mossos i li van explicar que, per odre de Trapero, tenien ordre de buscar una "sortida alternativa" i que sortirien per l'edifici contigu del Teatre Coliseum. És en aquest punt quan, segons reconeix, accedeix a sortir sense la resta de la comitiva judicial. "Li comento al tinent de la Guàrdia Civil i ell ho consulta amb els seus superiors, que li donen el vistiplau", ha explicat. Per a Del Toro, era important no només salvaguardar la seva seguretat personal sinó també els "efectes intervinguts" que portava amb ella.
"Vaig despenjar-me pel terrat"
En un primer moment, els agents del Mossos li van explicar que aprofitarien el final d'una funció per sortir entre el públic i li van dir que "no tingués por" perquè la custodiarien fins a vuit agents no uniformats. "Tota l'estona em van dir que m'ocultés perquè ningú em pogués veure ni gravar", ha destacat.
Llavors, ha relatat com va haver de creuar uns despatxos i sortir per un primer terrat i va haver de saltar un "muret d'un metre". Però que, llavors, va haver de "despenjar-se" amb l'ajuda dels mossos per vèncer el desnivell del terrat del Coliseum. Un cop a dins dels camerinos del teatre, va haver-se de quedar allà mitja hora perquè, segons explica, el responsable del teatre "s'havia penedit i no volia permetre'm la sortir". Ha dit no li van comentar els motius, però que ho entén.
Sortida entre actors
Segons el seu relat, el responsable va canviar de parer però ja havia marxat el públic i el teatre era buit. "Només quedaven els actors i les tanques del teatre ja estaven pujades", ha detallat. Per això, la sortida del teatre la va haver de fer camuflada entre els actors i els agents de paisà. També ha destacat que va haver de vèncer corrent els metres entre el teatre el cotxe no logotipat dels mossos que l'esperava per endur-se-la. Quan es va completar l'operatiu, ja eren mes de la mitjanit, ha dit.
A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha dit que va tenir "preocupació" durant tot el dia però que es va compartir en "por" quan va veure la dimensió de la concentració a les 21.30h des del terrat.
Arribada a la Conselleria
Montserrat del Toro ha explicat que van arribar a la Conselleria d'Economia a les vuit del matí i que no hi havia cap responsable encara a l'edifici. Ha relatat, a preguntes del fiscal, que tenien ordre de registrar despatxos concrets (entre elles el de Jové) i que hi havia dos agents de seguretat ciutadana dels Mossos a la porta. Segons ha explicat, es van desplaçar amb tres cotxes que van deixar "just a la porta" per tal que el trajecte de la porta als cotxes fos "el més curt possible".
També ha dit que cap a les nou del matí va veure un "incident molt desagradable" quan un jove s'acosta a un guàrdia civil que estava a la porta i, segons diu, l'escup i li passa una bandera per la cara. En aquest punt, va demanar al responsable de la guàrdia civil que truqués per demanar ajuda perquè "tenia senyals que en una hora es desbordaria la situació".
En la primera conversa que van tenir el responsable de l'operatiu de la Guàrdia Civil i la intendent Teresa Laplana (investigada per sedició a l'Audiència Nacional), Montserrat del Toro ha explicat que ella va negar-se a adoptar mesures de seguretat ni cridar efectius per "encerclar" protegir l'edifici perquè "no s'havia de produir cap altercat".
Sobre les deu, ha explicat que ja hi havia "milers de persones" i un "murmuri constant" al carrer que podia escoltar des de l'interior dels despatxos que s'estaven registrant. Segons ha explicat, escoltava proclames com 'votarem' o 'no sortiran' o 'no passaran', i que li van recomanar que no s'acostés a cap finestra perquè hi havia "càmeres" i gent amb "mòbils" que estaven "buscant una imatge de qui hi havia a l'interior".
"Els detinguts mai van arribar"
Del Toro ha afegit que els agents de la Guàrdia Civil van haver d'entrar a dins de l'edifici per "l'aglomeració" de gent que hi havia a fora, ja que "no podien garantir la seva seguretat". A més, ha explicat que "els detinguts no vam arribar mai", que va fer constar aquesta circumstància al magistrat titular del 13 i que li va dir que continués amb els registres.
Era "impossible" sortir
Cap a les quatre de la tarda, la secretària judicial ha relatat que va demanar si hi havia alguna possibilitat de portar alguna cosa de menjar. "Em van dir que era impossible, tampoc demanar menjar des de l'exterior, perquè si la gent veia arribar un pizzer sabria que el menjar seria per nosaltres i no podien posar ningú en perill". Els guàrdies civils li van traslladar, ha afegit, que no podien sortir en "aquelles condicions" i "menys per tornar amb menjar".
Poc després, cap a dos quarts de cinc de la tarda, mentre estaven registrat el despatx de Josep Maria Jové, va aparèixer un agent de la Guàrdia Civil amb un paquet que contenia entre "5 i 6" entrepans. Del Toro ha explicat que els va lliurar "una mossa d'esquadra" perquè "s'havia apiadat de nosaltres, els havíem fet pena". La secretària ha dit que mai va veure aquesta agent.
Identifica a Junqueras i Forcadell
Tot i insistir que ella no va treure el cap per la finestra en cap cas, ha explicat que va saber que a la tarda l'exvipresident Oriol Junqueras va entrar a l'edifici perquè va escoltar "un tumult" a fora. Però ha dit que Junqueras no va preguntar per ella i tampoc li va donar "més importància" perquè el seu despatx no s'havia de registrat.
També ha dit que, ja de nit, va escoltar per la megafonia una veu femenina que va identificar com a Carme Forcadell, i que així li va confirmar un agent que sí tenia visió amb l'exterior. Ha relatat que va escoltar com deia "algunes paraules", com proclames 'Ni un pas enrere' o 'votarem'.
L'advocacia de l'Estat ha limitat el seu interrogatori a algunes concrecions i l'acusació popular de Vox no li ha fet cap pregunta.
El tribunal acorda que no s'emeti cap imatge de la declaració secretària judicial del 13
El tribunal del judici de l'1-O ha acordat que no s'emeti cap imatge de la declaració de la secretària del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, de manera que només es podria sentir l'àudio. És la segona vegada que es pren aquesta mesura, que ja es va aplicar amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro. La fiscalia ha vist "necessària" la mesura perquè del Toro viu a Barcelona, fet que ha provocat la protesta d'algunes defenses.
Per exemple, l'advocat Jordi Pina ha dit no està en desacord amb que no s'emeti la imatge però sí amb l'argumentació del ministeri públic, perquè s'està "criminalitzant" la ciutadania de Catalunya. El lletrat Andreu van den Eynde sí ha protestat per la mesura tot recordant que la sala va decidir donar "publicitat" al judici i que fins i tot això va afectar la "presència d'observadors". També ha qualificat la secretària com a "testimoni molt controvertit".
Marchena ha deixat clar que la mesura no suposa "res semblant a un testimoni protegit" i que no es produeix "cap alteració" als drets de defensar ni a l'alteració de la publicitat.
Pérez de los Cobos: "La resistència passiva es va tornar activa quan els policies arribaven als col·legis"
El coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, ha insistit que l'actitud dels ciutadans l'1-O estava encaminada a evitar l'actuació de la policia. El lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, li ha recordat que consta en un informe entregat a un jutjat de Barcelona que parlés de resistència "passiva" als col·legis electorals. El coronel ha puntualitzat que això era el que es trobaven quan arribaven però en la "majoria de casos" aquesta actitud canviava a "resistència activa" quan arribaven els agents. "Conformaven un bloc humà, distribuïen tasques i alguns assumien el paper de fustigació als policies amb insults, agressions i llançament d'objectes", ha descrit el coronel. "El nombre de gent que va anar a votar no té interès, el més important és l'actitud", ha afirmat. Pérez de los Cobos ha reconegut que no es van plantejar demanar auxili a l'exèrcit.
{C}{C}
L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva ha citat un informe enviat al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga desenes d'agents dels cossos estatals per l'actuació durant l'1-O, en què s'hi inclou que Pérez de los Cobos parlava d'un "context de resistència passiva organitzada". El coronel ha respost que aquesta resistència "passiva" es va donar "en alguns casos", però que en "la majoria de casos", quan els agents arribaven a un lloc, aquesta resistència "es convertia en activa".
Encaputxats, "per la pluja?"
En respostes a preguntes de l'advocat Jordi Pina, ha concretat que va ser en informes policials que va llegir que l'1-O hi havia "encaputxats", que els informes que va rebre no tenien "el detall del que va consistir cada actuació policial", i que "ignora" si a un col·legi d'Aiguaviva es va llençar gas pebre. També ha dit que no li consta que els manifestants portessin armes.
En aquest punt, el lletrat de Cuixart, Àlex Solà, li ha recordat que l'1-O plovia a Catalunya i li ha fet concretar si portaven la cara tapada o simplement una caputxa per protegir-se de la pluja. "Ho ignoro", ha dit.
Marchena evita més preguntes a Pérez de los Cobos sobre si van existir càrregues policials l'1-O
El president del tribunal, Manuel Marchena, ha evitat més preguntes de les defenses al coronel que va coordinar l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, sobre càrregues policials. Ha estat el lletrat Jordi Pina qui ha insistit si considerava que "25 policies usant defenses contra gent amb les mans alçades" no era un càrrega. Marchena ha impedit la resposta del coronel i ha retret al lletrat de Rull, Turull i Sànchez que ja havia respost en la sessió de dimarts dient que no hi havia hagut càrregues. Pina ha insistit i ha recordat al coronel que estava sota jurament i que podia cometre un delicte de fals testimoni. Això ha molestat Marchena, que ha demanat a Pina que no fes més advertències en aquest sentit perquè no era ell qui li havia de recordar que estava sota jurament perquè ja ho havia fet el tribunal. "Vostè no em pot interrompre a mi, jo sí que puc fer-ho; aquesta situació és impròpia de la seva trajectòria jurídica", li ha etzibat Marchena.
La declaració de la secretària judicial del 13 centra una nova sessió
La declaració de la secretària judicial que va estar present a la Conselleria d'Economia el dia 20 de setembre centra una nova sessió del judici al Tribunal Suprem. El tribunal ha accedit a no projectar la imatge de Montserrat del Toro, per preservar la seva identitat. Dins de la sala, però, sí que totes les parts podran veure el seu rostre però el Suprem modificarà la senyal institucional per evitar que la seva imatge sigui pública. Està citada a les deu del matí però abans caldrà acabar l'interrogatori -per part de les defenses- al coronel Diego Pérez de los Cobos ja que no va donar temps de fer-ho en la sessió de dimarts. Aquesta serà la cinquena jornada destinada a interrogar testimonis. Fins al moment, s'ha pres declaració a vint-i-nou testimonis dels més de 500 previstos.
La previsió del tribunal -presidit per Manuel Marchena- és interrogar també en la sessió d'aquest dimecres els propietaris dels hotels Gaudí de Reus i Travé de Figueres -que van acollir agents dels cossos estatals durant la tardor del 2017; Pedro Buil, capità de la marina mercant que exerceix al port de Palamós; Núria Llorach, presidenta en funcions de la CCMA, i Xavier Xirgo, director de 'El Punt Avui'.
També es preveu interrogar els informàtics Vicente Nos i Quim Franquesa; Teresa Guix, dissenyadora de la web del Pacte Nacional pel Referèndum; Olga Solanas, directora d'oficina de Focus Media SL, l'agència responsable de la campanya de participació del referèndum; Ferran Burriel, administrador de l'agència Nothingad Comunicació S.L. - que es va ocupar de l'anunci del registre de catalans a l'exterior a través d'Internet.
La setmana conclourà dijous amb una nova sessió on es prendrà declaració als caps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O, Sebastian Trapote i Ángel Gozalo, que inicialment estaven previstos per aquest dimarts. També han passat a dijous, en aquest cas a la tarda, les declaracions dels comissaris dels Mossos Manuel Castellví i Emili Quevedo. Pel que fa la comissària Cristina Manresa, que inicialment estava citada, ha caigut perquè la fiscalia hi ha renunciat.
