L'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona va afirmar ahir que la mesa del Parlament pot inadmetre a tràmit proposicions legislatives per motius de fons. Aquesta afirmació contradiu les fetes també com a testimonis al judici per part tant del president del Parlament, Roger Torrent, com dels expresidents de la cambra Ernest Benach i Núria de Gispert, que van dir que només es podien inadmetre per motius de temps o forma. En resposta al fiscal Fidel Cadena, Bayona va dir que la mesa pot no admetre a tràmit una proposició de llei per motius de fons i va citar doctrina del Tribunal Constitucional (TC) per dir que permet aquesta opció. Bayona també va afirmar que Carme Forcadell no va fer canvis tot i els advertiments dels seus informes.
Durant la seva declaració, va recordar que anys enrere el Parlament va inadmetre iniciatives legislatives populars (ILP) relacionades amb el dret a l'autodeterminació durant les preguntes del fiscal, tot i que també va admetre, en respostes a la defensa de Forcadell, que sí va tramitar una proposició de llei sobre la independència de Catalunya que es va rebutjar al Ple.
Bayona va dir que hi ha una doctrina del TC que estableix «des de fa molts de temps» que les meses estan facultades a inadmetre a tràmit iniciatives proposades que siguin contràries al dret. De fet, va dir que el mateix TC dona aquesta «excepció».
En respostes al fiscal i a l'advocacia de l'Estat, va recordar els diferents informes elaborats pels serveis jurídics advertint a la mesa i a la presidenta davant diverses iniciatives advertint del «deure d'impedir i paralitzar» accions que es derivessin de la resolució el 9 de novembre del 2015 suspesa pel Constitucional. En els informes, va afegir, s'avisava de responsabilitats penals. Després que l'advocada de l'Estat preguntés si amb aquests informes «que posaven de manifest els riscos i causes eventuals d'inadmissió a tràmit» Forcadell va prendre alguna mesura «per adaptar la tramitació o procedir a la forma que indicaven», Bayona va respondre: «Crec que objectivament no va passar d'aquesta manera».
A preguntes de l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, va admetre que els informes dels serveis jurídics no eren vinculants ni preceptius. Arderiu li va recordar que en un informe va afirmar que el fet que futures iniciatives pugin tenir connexió material amb la resolució el 9 de novembre del 2015 no impedeix la tramitació, fet que Bayona va reconèixer, però l'exlletrat major va recordar que una altra conclusió del mateix informe en que avisava que el deure de complir amb les resolucions del TC comportava que la mesa «no podia tramitar noves resolucions que poguessin entrar en contradicció amb la sentència».
Sobre el 27-O, l'exlletrat va constatar que només es va votar la part dispositiva i que és la «praxi» parlamentària habitual. Bayona va relatar que a vegades els serveis jurídics donen «alternatives» als membres de la mesa, ja que a vegades hi ha marge per a la «interpretació».
Declaració sense rostre
Per la seva banda, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, que va demanar que no se li veiés la cara per televisió durant la declaració, va explicar que no hi ha precedents d'admissió a tràmit d'iniciatives a la mesa amb un informe contrari dels serveis jurídics. Muro va explicar que no sempre es fa un informe i que només es pronuncien si hi ha «algun defecte de gravetat» o si la mesa demana algun informe (que no és vinculant). També va explicar que va advertir en diverses ocasions per escrit i també verbalment els membres sobiranistes de la mesa perquè considerava que algunes iniciatives incomplien ordres del Tribunal Constitucional (TC), com en el cas de les lleis de desconnexió. Durant l'interrogatori va dir que la mesa pot tramitar qualsevol iniciativa dels grups si està ben formulada però que pot entrar en el fons i evitar qualificar-la si va en contra de la Constitució de forma «palmària i evident», tal com recull jurisprudència del mateix TC.
