Carmen Calvo, vicepresidenta del Govern i ministra de Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, reivindica el principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre homes i dones i concep l'educació com un factor clau per posar fi a l'«herència enverinada de segles de desigualtat en una societat que segueix sent masclista». Insta a prendre mesures contra la bretxa salarial i considera que la independència econòmica és essencial perquè les dones gaudeixin de llibertat.

Avui és el Dia Internacional de la Dona, quina significació té per a una ministra d'Igualtat?

Per a les dones feministes, el 8 de març és el dia en què diem alt i clar que no deixarem de lluitar pels drets de les dones, una cita que uneix totes les dones i els homes que saben que la democràcia no pot existir si no és en paràmetres d'igualtat.

Sobre la desigualtat entre homes i dones es construeixen totes les altres desigualtats, per tant, si l'origen és aquí, aquí hi ha la feina de totes les igualtats que cal construir.

L'any passat vam viure a Espa-nya un 8 de març els ecos del qual encara ressonen. Les dones van dir amb força i amb fermesa que volen ser ciutadanes de ple dret, i que són, que som, el gran subjecte polític de les societats lliures. Som a les institucions, en els consells de direcció, en els partits, en els sindicats, en la societat civil i som més de la meitat de la població. És una reacció imparable i hem de ser capaços de manejar-la amb intel·ligència i visió de futur.

Permisos de paternitat iguals i intransferibles. És possiblement la mesura de més impacte en el reial decret llei d'igualtat laboral que acaba d'aprovar el seu Govern. Hi ha suport pressupostari per a això?

El reial decret llei disposa de la corresponent memòria econòmica a càrrec de la Seguretat Social per a les dues mesures que requereixen dotació: l'ampliació i equiparació dels permisos de maternitat i paternitat i la recuperació del finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència a càrrec de l'Administració General de l'Estat.

Són mesures establertes en termes molt raonables i molt necessàries des del punt de vista pressupostari.

Es va aprovar, però, sense acord previ a la taula de diàleg social. Per als empresaris es tracta de «duplicar» els permisos dels progenitors.

Es tracta de fer un pas cap a la igualtat real i efectiva, es tracta de corresponsabilitat i de complir el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones. La maternitat no pot recaure exclusivament sobre les dones, ni perjudicar les seves carreres professionals. Les pensions de les dones són fins al 38% menors que les dels homes per la seva condició de mares, que ha penalitzat també en la qualitat del seu treball i en la seva projecció professional.

El Govern ha aprovat un reial decret que exigeix a les empreses publicar les seves taules salarials. Tampoc en això hi ha acord previ amb CEOE i CEPYME.

Hem estat a la taula de diàleg social amb sindicats i amb patronal. El projecte de llei existeix i es treballa dialogant des de fa un any per tirar-lo endavant. Ara el que és important és que aquest reial decret llei sigui convalidat pels grups parlamentaris, que són els que representen la sobirania d'aquest país.

S'ha criticat que el reial decret arribés just abans de la dissolució de les Corts i hagi vist la llum en vigílies del Dia de la Dona. Hi ha qui hi veu oportunisme polític i electoral.

La desigualtat en l'àmbit laboral, materialitzada en la bretxa salarial, exigeix una actuació urgent per part dels poders públics. La meitat de la població pateix discriminació i aquest Govern ha treballat i seguirà treballant fins a l'últim moment per donar resposta als problemes reals de la gent. Aquesta és la principal obligació i responsabilitat de la política i del nostre treball constant.

Des del 1978 s'han fet passos molt significatius en matèria d'igualtat entre homes i dones. No obstant això, encara hi ha camí per recórrer. Quins són els aspectes més urgents per aconseguir una igualtat real i efectiva?

L'element principal de la llibertat de les dones és la independència econòmica, perquè sense ella les dones no poden ser ciutadanes veritables i lliures.

El poder econòmic és fonamental. Cal repartir i compartir el poder econòmic des de la base, que és l'accés a l'ocupació en condicions d'igualtat.

Com creu que s'ha de combatre la bretxa salarial? Com podem afavorir l'accés de la dona als quadres directius en el món de la política i l'empresa?

El projecte de llei presentat pel grup socialista, i que ha quedat en pausa després de la dissolució de les Corts, preveu que la presència d'homes i dones a les empreses i societats mercantils privades compleixi l'equitat. Cap empresa pot funcionar sense la qualificació, sense el punt de vista i sense el poder de les dones. És una qüestió no només de justícia sinó també d'intel·ligència.

A més, des del Govern hem impulsat una directiva europea que obliga al repartiment de poder entre homes i dones en els consells d'administració de les empreses. És imprescindible caminar cap a l'Europa social, l'Europa que reforça les democràcies, els drets i les igualtats.

Les lleis sovint no són del tot eficaces per canviar costums ancestrals, què es pot fer en l'àmbit cultural per aconseguir una veritable formació en igualtat no només a l'escola sinó també a casa?

El marc sobre el qual es construeix la nostra societat segueix sent masclista. Arrosseguem segles de desigualtat, una herència enverinada, i el millor antídot és l'educació. L'escola és clau, com ho és la família i molts altres entorns que també configuren la nostra identitat, com els mitjans de comunicació o la cultura. Eliminar els estereotips és fonamental per configurar nous rols més justos i igualitaris sobre els quals construir una societat millor.

Van amb retard algunes de les mesures del Pacte d'Estat en matèria de violència de gènere? Per què? S'estan complint els termes del pacte?

El compliment del Pacte d'Estat depèn, en gran mesura, de l'assignació de recursos per al seu desenvolupament real i complet. Per això, només arribar, vam convocar la Conferència Sectorial, que va permetre establir els criteris de repartiment dels fons destinats a comunitats autònomes i ajuntaments. Ens vam comprometre, a més, a duplicar els fons per a entitats locals en els pressupostos generals de l'Estat del 2019, però el rebuig als comptes de l'Estat ha impedit dur a terme aquesta i altres mesures importants.

Cal recordar en aquest punt que el projecte pressupostari que va presentar el Govern destinava sis de cada deu euros públics a despesa social i contenia la inversió més gran en polítiques d'igualtat i contra la violència de gènere de la democràcia. En concret, el no als pressupostos ha suposat la pèrdua de 26 milions d'euros per a la lluita contra la violència masclista.

Vostè és vicepresidenta d'un govern amb més dones que homes. Quan hi haurà la primera dona presidenta del Govern a Espanya?

Les polítiques d'igualtat necessiten el compromís dels que han de dur-les a terme. Tenim un president del Govern feminista i disset ministres homes i dones que treballen per la igualtat des de cadascuna de les seves responsabilitats. Aquesta és la clau.