Els Mossos. Què van fer l'1-O? Quina era la seva intenció? De quin cantó estava un cos armat integrat per 17.000 policies? Aquesta és l'esquerda per la qual l'acusació intenta introduir l'esquer per caçar els processats amb el delicte de rebel·lió. Els Mossos són al centre del judici en l'escrit acusatori. Si el cos policial estava en connivència amb el Govern o es va limitar a seguir un pla que, com el de la resta de cossos policials, «era insuficient», com va reconèixer ahir el comissari Castell-ví i van entredir Ángel Gozalo i Sebastián Trapote, que van qualificar d'«utopia» haver pogut aturar completament el referèndum.

Hi havia massa gent, massa voluntat de realitzar l'1-O perquè uns milers de policies, ja fos apostats a les portes dels col·legis o carregats de porres poguessin aturar-lo. Però el Tribunal ha de discernir quina era la intencionalitat dels Mossos, quin era el seu pla i si actuaven a favor o en contra d'un referèndum il·legalitzat. Per a la Policia i la Guàrdia Civil, seguint el relat de la fiscalia, la resposta és òbvia: els Mossos no van actuar, alertaven dels seus moviments i, en alguns casos, fins i tot s'hi van enfrontar. Una actuació parasitària als interessos del mandat judicial que reforçaria les declaracions polítiques del conseller Forn prèvies al referèndum, en les quals garantia que aquest se celebraria amb normalitat.

Fins ahir a la tarda, aquest era el relat que dominava a la sala noble de l'antic convent de les Saleses. Els intents de denunciar l'agressivitat policial per part de les defenses és de justícia, però potser estèril en un judici en què no es posa en qüestió l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, sinó la passivitat o lleialtat dels Mossos, les preteses armes de la suposada rebel·lió independentista. Amb les declaracions de Millo i Pérez de los Cobos i ahir també de Trapote i Gozalo, tots els dards de l'escrit acusatori apuntaven a un cos i a un nom: Josep Lluís Trapero. El paper de l'exmajor, la causa contra el qual, incomprensiblement, no és al Suprem sinó a l'Audiència Nacional, malgrat ser l'autèntic protagonista de la setmana, és la clau de volta del cas. La seva fidelitat a les ordres judicials marcarà el transcurs del procediment.

Fins ahir, les cartes semblaven marcades. Però l'excomissari d'informació Castellví va sortir al rescat de Trapero i del cos. En una declaració no del tot generosa amb l'actuació global dels Mossos, sí que va defensar a ultrança l'essencial: Trapero i els seus van alertar Puigdemont dels riscos que la situació se n'anés de les mans polítiques, que calia replantejar la celebració del referèndum i que el cos, en tot cas, compliria les ordres del TSJC. La resposta que els va transmetre l'expresident era que, malgrat els avisos, hi havia un compromís polític i que tot es faria com estava previst. I que el missatge a adreçar a la població era de tranquil·litat.

Si els Mossos ja sabien que la situació era de risc i malgrat això se'ls va manar complir un doble i impossible encàrrec que no podrien satisfer ni als uns ni als altres (ni evitar el referèndum ni facilitar-lo), al cos se l'enviava a l'escorxador primer mediàtic i després judicial. «Frustració» policial, ho va resumir ahir el comissari Castellví, que dilluns continuarà el seu relat.