Els Mossos van advertir dues vegades l'expresident Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum davant possibles enfrontaments «pel clima de tensió» a Catalunya, però aquest s'hi va negar escudat en un «mandat» popular, mentre que Oriol Junqueras els va assegurar que «no hi hauria cap tipus de resistència».

Emili Quevedo, màxim encar-regat del disseny de l'operatiu dels Mossos per a l'1-O, va comparèixer ahir davant el tribunal per cor-roborar el testimoni de Manel Castellví, un altre alt comandament de la policia autonòmica, a l'hora d'assenyalar Puigdemont com el responsable de seguir endavant amb el referèndum, desoint les advertències de «problemes de seguretat» per a aquella jornada. Ho van fer en sengles reunions el 26 i 28 d'agost del 2017 en les quals «òbviament», va dir, els Mossos els van traslladar la possibilitat de «xocs» i «enfrontaments» entre els concentrats i les forces de seguretat de l'Estat, fent constar diverses vegades que la seva prioritat era complir l'ordre judicial d'impedir el referèndum.

Però la resposta de Puigdemont, la presència del qual en aquelles reunions deixava veure que «eren reunions gairebé sense precedents», va explicar Quevedo, va ser contundent: «Va dir que el Govern tenia un mandat per complir i que el complirien i tirarien endavant, perquè havia estat avalat pels resultats electorals».

En aquelles trobades, va detallar, Forn va callar i Junqueras, que només va ser a la del 28, «va dir que no hi hauria cap tipus de resistència» i que «quan els agents intervinguessin, la gent deixaria que pacíficament els cossos policials actuessin» per complir el mandat judicial de tancar col·legis i requisar urnes. «És obvi que ells coneixien que una cosa i l'altra era incompatible», va afegir Quevedo, que va dir que els Mossos eren conscients que hi havia «una possibilitat real» de no poder impedir l'1-O. I és per aquest motiu, va destacar, que era «molt important» tenir el suport dels 6.000 policies i guàrdies civils destinats l'1-O davant la necessitat que els agents tinguessin «una mínima capacitat dissuasiva».

A diferència del que va indicar el Govern a la Junta de Seguretat del 28 de setembre, en què va dir que els Mossos tenien capacitat suficient per impedir l'1-O, ahir Quevedo va reconèixer que atesa «l'envergadura» del dispositiu policial, era «molt important i molt rellevant» comptar amb el «suport» de la Policia i la Guàrdia Civil. El dispositiu dels Mossos, segons va precisar Quevedo, buscava tenir «menys presència policial», amb «almenys dos o tres uniformats», però en «tots i cadascun dels centres».

A banda de tancar el col·legi, cosa que «desafortunadament» només va passar en 24 ocasions a primera hora, va dir, l'objectiu era obtenir una «informació veraç» del que passava en cadascun i saber «on era més factible enviar un altre tipus de recursos» per poder impedir el referèndum. Va afegir que encara que eren conscients que «en molts, alguns o pocs casos» aquests binomis d'agents -criticats pels comandaments de les forces de seguretat i del ministeri d'Interior- «no serien capaços de dur a terme la missió encomanada», van comprendre que aquell era el dispositiu que «podia tenir una major eficàcia».

Quevedo, investigat en un jutjat de Cornellà de Llobregat per suposada passivitat en l'1-O i fins a la data l'únic imputat que ha accedit a declarar com a testimoni malgrat que la llei li permet no fer-ho, va dir que en els dies previs a l'1-O els Mossos van calcular que es necessitarien «entre 30.000 i 40.000» agents per impedir el referèndum. Però que al final se'n van destinar 7.850 davant els «entre 2.500 i 3.500» que es destinen «de forma específica» en una jornada electoral, ja que sabien que l'1-O no podien actuar «com en una altra jornada electoral normal» perquè era «una activitat política que havia estat prohibida».

Respecte al 20-S, va reconèixer que el passadís per garantir la sortida de la comitiva judicial d'Economia l'havien de fer agents del cos, ja que aquella responsabilitat «no podia recaure» en voluntaris, que van establir un corredor a instàncies del llavors líder de l'ANC, Jordi Sànchez. Una jornada en la qual els Mossos van activar un helicòpter en saber que hi havia armes als vehicles de la Guàrdia Civil, el que va permetre que a les dues de la matinada intervinguessin de forma «contumaç» en veure concentrats treure objectes dels cotxes.