13 de març de 2019
13.03.2019

«Un tal Toni» reapareix en el judici al procés sobiranista

El Suprem acull la que fins ara ha estat la sessió més curta de la vista

12.03.2019 | 23:56
«Un tal Toni» reapareix en el judici al procés sobiranista
El dissenyador gràfic Enric Vidal declarant com a testimoni

Per segon dia consecutiu, el protagonista accidental del judici del procés no va ser Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont, ni tan sols la violència de l'1-O, sinó un desconegut al qual, a poc a poc, es va posant cara, «un tal Toni». La sessió més curta (amb prou feines una hora i mitja, entre matí i tarda) d'aquest judici va deixar diàlegs dignes d'una escena dels germans Marx en l'interrogatori al dissenyador gràfic que va manar imprimir la publicitat del referèndum. Al saló de plens del Suprem hi apareix el testimoni, Enric Vidal. Ulleres de pasta, barba, motxilla a l'esquena i dessuadora, respon les preguntes del fiscal Juan Moreno, que intenta desentranyar qui li va encarregar imprimir els famosos cartells de les vies de tren. Surrealisme judicial en estat pur, amb el tal Toni com a epicentre:

«-Qui li va trucar?

- Un tal Toni.

-I li diu que és un tal Toni?

-Sí.»

Dilluns ja va sortir aquest nom de pila de boca d'un responsable d'Unipost, l'empresa que havia d'enviar les cartes censals de l'1-O, confiscades per la Guàrdia Civil igual que els cartells del Toni. Tampoc ell en sabia el cognom, ni el telèfon, era només «aquell se-nyor que deia dir-se Toni» que contactava amb la gent per encar-regar feines de milers d'euros. Ahir, «aquell senyor Toni» va passar a ser «un tal Toni». El fiscal, en cada pregunta de resposta imprecisa, torna a insistir en «un tal Toni», i el testimoni respon referint-se així també a ell, provocant el riure del públic.

«-No li va preguntar alguna dada més?

-No, com ho faig amb molts clients el primer dia que quedo amb ells.

-És a dir, un tal Toni i ja està?

-Un tal Toni.»


Antoni Molons

La Fiscalia sospita que el Toni és Antoni Molons, exsecretari de Difusió de la Generalitat. Vidal va encarregar la feina a tres empreses que li havia dit el misteriós Toni. Ho va fer, sense donar-hi gaires voltes, perquè li semblava «equitatiu que les tres imprimissin el mateix». Un treballador d'una d'elles que va parlar amb Vidal dels cartells declara just després i desbarata algunes de les afirmacions del dissenyador gràfic. Diu Enric Marí, comercial d'Artyplan, que va rebre una trucada d'Òmnium, «client històric» de la impremta, per demanar el pressupost, «molt urgent». «Em va dir que era relacionat amb el referèndum». Després li va trucar el dissenyador gràfic i li va dir que la feina (17.250 euros) la pagaria la Generalitat. A més, li «va comentar per sobre» que la raó de dividir-ho entre tres impremtes era disminuir els riscos que ho confisqués la Guàrdia Civil. Al final els cartells no es van repartir, segons Marí. En tot cas, no sap qui és el Toni. La incògnita segueix en l'aire, potser Antoni Molons podrà resoldre-la quan testifiqui al Suprem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit