El Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès el recurs d'empara que va presentar el passat mes de novembre l'exduc de Palma Iñaki Urdangarin contra la condemna a cinc anys i deu mesos de presó que li va imposar el Tribunal Suprem pel cas Nóos.
El Tribunal assenyala que el recurs no té prou transcendència constitucional per ser admès conforme estableix l'article 50.1 b) de la llei orgànica del Tribunal Constitucional.
El marit de la infanta Cristina de Borbó sol·licitava que es declaressin vulnerats els drets a la presumpció d'innocència (article 24.2 de la Constitució), a la tutela judicial efectiva (article 24.1) i a la llibertat personal (article 17.1). D'aquesta manera, demanava que es declaressin nul·les les sentències de l'Audiència balear i del Suprem, especialment pel que fa a la condemna per malversació de cabals públics.
La pena se li va imposar com a responsable de delictes de prevaricació continuada i malversació (tots dos en concurs), tràfic d'influències, frau a l'Administració i dos delictes fiscals, però Urdangarin demanava que se li anul·li únicament respecte a la malversació.
En el seu recurs, Urdangarin sol·licitava a més que se suspengués l'execució de la seva pena, i ser per tant excarcerat, en el cas que el recurs fos admès i s'entrés en el fons de l'assumpte, la qual cosa finalment no passarà. Urdangarin és a la presó de dones de Brieva (Àvila) des del passat 18 de juny.
En la seva petició d'empara, la defensa d'Urdangarin assenyalava que la sentència condemnatòria "no fa referència a cap fet concret" dut a terme o desplegat per Urdangarin que expliciti o justifiqui la condemna per aquest delicte.
Afegia que aquesta resolució, "entremesclant fets declarats provats amb fonaments jurídics i viceversa", incideix que Urdangarin va tenir una influència decisiva prevalent-se d'aquesta íntima relació d'amistat i del seu posicionament institucional, sense que, segons aquesta part, "en cap passatge de la sentència, ni de les actuacions, es concreti cap intervenció personal mínimament explicitada" d'aquesta conducta d''influència prevalent' requerida per ser condemnat per malversació.
Tampoc no es detallava, segons la defensa, com i amb quins actes concrets va desenvolupar Urdangarin la conducta de prevalença en què va subsumir el tipus penal que en permet la qualificació com a cooperador necessari en la malversació. "La sala descriu conclusions, no concreta ni relaciona fets o actes de l'acusat que, en un esdevenir lògic-deductius, les explicarien", afegeix el recurs.
