Un directiu de l'extinta Unipost va acudir un dissabte de setembre a un polígon de Barcelona a una trobada amb uns «transportistes» que li van lliurar tres palets amb més de 40.000 certificats de membres de taules de votació per a l'1-O amb el logotip de la Generalitat i sense albarà. Ho va explicar el que va ser cap de Producció i de zona de Catalunya-Balears d'Unipost, Francisco Juan Fuentes, en la seva declaració com a testimoni en el judici del procés.

No era «habitual», segons va recalcar, que ell mateix agafés una furgoneta un dissabte per a una entrega, però «venia de part de la Generalitat» i l'empresa, en aquell moment ja en concurs de creditors, no estava en «disposició de dir a un client amb aquell volum de facturació, que l'hi demana per favor», que no l'atenien.

Per això i davant la falta de temps per buscar un subordinat o demanar autorització perquè entrés el vehicle amb el material postal a l'empresa, ell mateix va acudir el 16 de setembre al punt de trobada, un polígon, a prop d'un bar.

Ho va fer davant la insistència del seu interlocutor, al qual es va referir com a Toni -que la Fiscalia creu que és Antoni Molons, exsecretari de Difusió de la Generalitat i ara secretari de Comunicació del Govern, imputat en un jutjat de Barcelona per malversació i presumpte desviament de fons per a l'1-O-, que el va trucar «insistint que ja tenia els enviaments» i li va demanar si es podien començar a repartir el 18 de setembre.

No va ser l'única vegada que es va posar en contacte amb ell, segons el testimoni. El va trucar dues o tres vegades, es va identificar com algú de la Generalitat i li va transmetre «les instruccions que el client volia repartir com més aviat millor i acabar com més aviat millor». «Aquell tal Toni em va avisar, em va trucar i em va dir que havien de lliurar aquella remesa. Ell em va dir que em trucava de part de la Generalitat», va explicar Fuentes. El 18 a la tarda, el va tornar a trucar: «Em diu que la remesa no es repartiria i que vindrien a recollir-la». Dimarts 19 al matí, intervé la Guàrdia Civil.

Tres dies abans, el dissabte 16 de setembre, ja en el punt de trobada, uns «transportistes» -un home i una dona- li «van passar» el material -més de 40.000 certificats de notificació a ciutadans per al muntatge de les taules l'1-O- des d'una «furgoneta blanca» i sense cap albarà de lliurament. «Els transportistes no van portar albarà, no sabíem a quin departament havíem de facturar (...) No ens van lliurar res, ni un trist paper», va dir.

Per això, davant l'absència d'un justificant i sense saber encara «si eren cartes o certificats», Fuentes va donar l'ordre de retenir-los en espera que el client els remetés l'albarà. Després, va precisar, el llavors director general d'Unipost, Pau Raventós (també imputat en un jutjat de Barcelona), li va dir que encara que arribés l'albarà, només procedissin a l'enviament si així ho autoritzava.

Malgrat que no existia aquell justificant, que és el que «posa en marxa tot el circuit productiu», Unipost va acceptar recepcionar l'encàrrec en tractar-se d'«un client d'aquella envergadura».

En la mateixa línia, un altre empleat d'Unipost va indicar que sabien que les cartes procedien de la Generalitat però que no van saber que eren per al referèndum fins a l'escorcoll judicial, el 19 de setembre, i que el material mai es va enviar perquè va quedar retingut en espera del justificant. Encara que ell no treballava al departament de facturació, el testimoni va explicar que l'empresa no facturava res sense ordre de treball ni albarà: «No es podia ni repartir ni facturar». Va recordar que Unipost tenia un contracte marc amb cinc departaments de la Generalitat i que suposava que aquell encàrrec en formava part.