El president català, Quim Torra, va enviar ahir a la Junta Electoral Central (JEC) un escrit en el qual al·lega la «dificultat legal de complir» el requeriment de retirar banderes estelades i llaços grocs dels edificis públics de la Generalitat i li demana que «reconsideri» la seva decisió.

L'escrit va ser enviat poc abans que vencés el termini màxim de 48 hores donat per la JEC al president de la Generalitat perquè ordenés la retirada de les estelades i llaços grocs, arran d'una denúncia presentada per Ciutadans.

A la façana del Palau de la Generalitat segueix penjant, de fet, la pancarta amb el lema «Llibertat presos polítics i exiliats», en català i anglès, al costat d'un llaç groc. Des de Twitter, Torra va denunciar que el requeriment de la JEC és «un nou intent de censura de la llibertat d'expressió per part de l'Estat espanyol».

En el seu recurs, Torra busca rebatre «l'afirmació d'aquesta JEC que la bandera estelada és un símbol partidista utilitzat per formacions polítiques concurrents a les eleccions i que la seva utilització és contrària a la neutralitat política».

Resolució del Parlament

Torra recorda que el Parlament, el 2014, va aprovar una resolució que reconeixia l'estelada com a «símbol que representa un anhel de llibertat i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta», sense que «cap institució de l'Estat» ho qüestionés.

Per això, «el caràcter de símbol partidista» que la JEC atribueix a l'estelada «contravé la resolució del Parlament i suposa una interpretació subjectiva que no es correspon ni amb la realitat ni amb la voluntat popular expressada» pels diputats. Quant als llaços, fa constar la «contradicció que suposa la prohibició de l'exhibició d'aquests símbols en edificis de la Generalitat» invocant la «neutralitat política».

«Des de fa ja més d'un any, formacions polítiques que concorren a les eleccions generals del pròxim 28 d'abril han realitzat campanyes públiques per fomentar i incentivar la retirada d'aquests símbols d'espais públics», subratlla. El president assenyala que el Parlament va rebutjar el juny passat dues proposicions de llei que instaven a prohibir els llaços grocs a l'espai públic i edificis institucionals, del qual es desprèn «una posició clara» de la cambra catalana «a favor de la llibertat d'expressió a l'espai públic i en les institucions». Amb aquest escrit, Torra podria guanyar temps, en espera de la resposta de la JEC i exposant-se a possibles sancions.

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va afirmar a Segòvia que si Torra es nega a retirar els llaços grocs «es trauran i desapareixeran, i s'iniciarà un procés sancionador». En concret, l'article 153 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General estableix que «tota infracció de les normes obligatòries establertes en la present llei que no constitueixi delicte serà sancionada per la Junta Electoral competent», amb multes d'entre 300 i 3.000 euros per a autoritats o funcionaris. A més de la sanció, o en paral·lel, la JEC també pot donar trasllat a la Fiscalia per si hi hagués delicte.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va demanar a la Generalitat i als ajuntaments d'arreu de Catalunya que acatin la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada dels llaços grocs i estelades a les façanes dels edificis públics. Iceta va defensar que les administracions locals pengin «símbols de forma puntual» per commemorar un dia o una causa en concret, però en cap cas entén que hi siguin «de forma permanent».

Crítiques d'Israel a Artadi

El ministre conseller de l'ambaixada israeliana a Espanya, Assaf Moran, va titllar de «vergonya» que la consellera de Presidència de la Generalitat, Elsa Artadi, hagi recorregut a la víctima de l'Holocaust Anna Frank per defensar que el Govern pugui seguir exhibint llaços grocs.