Fonts de la Junta Electoral Central (JEC) han apuntat aquest dimarts que un suposat incompliment per part del president de la Generalitat, Quim Torra, de l'ordre de retirar les estelades i els llaços grocs en 48 hores pot anar a parar a mans de la Fiscalia i desembocar en un procés penal per desobediència. Aquestes fonts recorden el cas de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, condemnada a sis mesos d'inhabilitació i a una multa de tres mesos per no haver despenjat l'estelada durant les dues campanyes electorals del 2015. Segons aquestes fonts, com en aquell cas, un incompliment pot obrir la porta que la Junta Provincial rebi noves denúncies. Si aquest òrgan hi veu un simple incompliment pot obrir un expedient administratiu, però si hi veu indicis de delicte per desobediència pot traslladar la qüestió a la Fiscalia perquè aquesta impulsi -si ho creu oportú- un procés penal.

De moment, però, la qüestió es troba en una fase d'advertiment i el Govern encara disposa d'un dia per decidir si acata o no l'ordre de la JEC. Si incompleix, la JEC no actuarà en cap cas d'ofici. Seran les Juntes Provincials les que rebin les hipotètiques denúncies que presentin les formacions, i un cop en aquest estadi, també seran les Juntes Provincials les qui determinaran com actuen.

En el cas que ho consideressin com una simple infracció de les normes establertes a la Llei del Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) podrien imposar les multes que estableix l'article 153 d'aquesta llei per als casos "que no constitueixin delicte". Són multes de 300 a 3.000 euros. En el cas que ho consideressin un cas de desobediència podrien recórrer a la Fiscalia, i aquesta podria obrir ja un expedient per la via penal.

És el cas de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que el 2018 va ser inhabilitada per un jutjat de Berga a petició de la Fiscalia després que el 2015 la Junta Electoral de Zona de Berga va requerir l'Ajuntament de Berga -entre altres localitats- que retirés l'estelada. Els Mossos van acabar retirant l'estelada el dia de les eleccions i la situació es va repetir a les eleccions del 20-D. Malgrat que un primer moment la Justícia va arxivar la causa, la insistència de la Fiscalia va fer que l'Audiència de Barcelona ordenés reobrir el sumari i finalment va ser condemnada.