Operació salvar el soldat Trapero? No cal, Trapero se salva sol. L'exmajor dels Mossos és l'arbre que a la fiscalia li impedeix mostrar el bosc de la rebel·lió. L'obstacle per acabar atribuint als acusats els delictes més tenebrosos. El pal que pretesament suportava el cos armat de la revolta catalana. La bèstia, l'home del sac. Barbablava. Però l'exmajor es va revelar al Suprem no com un arbust podable amb les tisores de cosir sinó com el més vell dels arbres de Fangorn. I al Suprem es va carregar a les espatlles tot el cos dels Mossos disposat a destruir l'Isengard de la violència acusatòria i, com a dany col·lateral, i en una declaració que li valdrà penosos adjectius als tuits més hardcore, trepitjar la lucidesa del procés polític independentista.

Trapero, l'home més esperat al judici, a qui no havíem escoltat des de la tardor del 17, el policia de posat malenconiós i veu d'acer, va decidir testificar ahir per netejar el nom dels Mossos i deixar en evidència l'acusació i els acusats. En un relat rigorós, preparat i documentat, el mosso Trapero va presumir de la professionalitat de la seva policia, compromesa amb les lleis i contrària, per tant, a la desobediència estatutària, constitucional i judicial. Els cants de sirena independentistes als mitjans li arribaven sords (d'«irresponsables», va qualificar unes declaracions de Joaquim Forn). Però tampoc rebia consignes polítiques del Govern. I tant el 20-S com l'1-O els Mossos van fer el que s'espera d'un cos policial. Ni més ni menys.

Trapero, en quatre moments

Si es té pressa, la llarga declaració de Trapero, a l'entorn de les mateixes preguntes bucle ja respostes en versions antagòniques per responsables de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos, es podria resumir en quatre afirmacions: 1) el fallit dispositiu de l'1-O va ser compartit amb els dos cossos de l'Estat; 2) tota la violència d'aquella tardor va consistir en el llançament d'una ampolla d'aigua. De plàstic; 3) abans de la DUI- farol, la prefectura ja tenia un pla per detenir Puigdemont i la resta del Govern quan ho ordenés la justícia; i 4) just a les portes de l'1-O, aquell policia que diu haver sentit «malestar» i «inquietud» respecte del procés independentista, va traslladar a Puigdemont, Junqueras i Forn que el referèndum suposava un risc per a la seguretat ciutadana i que els Mossos complirien el manament judicial. Quatre moments breus que contenen l'essència del traperisme: respecte a la llei i rescabalament de l'honor dels Mossos.

Erràtic Vox

L'interrogatori el va iniciar Ortega Smith, l'agent de Vox enviat al Suprem per salvar Espanya. El dia que més va intervenir l'acusació particular, exigint detalls del dispositiu del 20-S i apuntant a la inacció l'1-O, el pla de la ultradreta es va mostrar tan ineficient com acostuma al judici. I va cometre un error sever: evitar la pregunta sobre les dues reunions prèvies al referèndum de Trapero i la cúpula dels Mossos amb el Govern, fet que legalment va bloquejar (implacable Marchena) que, al seu torn, la Fiscalia pogués abonar-se a les buscades preguntes incriminatòries per als acusats.

No va ser fins al final de la sessió quan el jutge Marchena, fent ús de l'article 708 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, va preguntar ell mateix a Trapero per què havia convocat aquelles reunions crucials per a l'aclariment del cas. Vist el resultat, tot un favor a la negació de la rebel·lió.

Violència en una ampolla

Sobre el 20-S, l'exmajor va reduir la suposada «violència» al llançament d'una ampolla i un breu bloqueig a agents de la brigada mòbil. I aquells cotxes. Quant a la sortida de la comitiva judicial, Trapero va assegurar haver-s'hi «implicat personalment» i que la finalització dels escorcolls, va venir a dir, els va agafar de sorpresa, amb el cordó de la Brimo per muntar. Amb tot, Trapero va dir haver garantit una sortida «segura» per l'entrada principal a l'atemorida secretària Del Toro. En declinar l'oferta, els Mossos van oferir una retirada pel terrat del segon pis, menys digna però més abonable al pel·liculerisme, i que ja forma part de la llegenda antiindependentista.

Sànchez i De los Cobos

L'excap policial també va parlar de la seva relació amb Jordi Sànchez, a qui l'exconseller Forn va encomanar coordinar-se amb els Mossos per controlar la massiva concentració davant la seu d'Economia. Sànchez, va manifestar Trapero, va mantenir una «actitud de col·laboració», però no li va permetre opinar sobre l'estratègia policial: «Tu no m'has de dir a mi com es fa un dispositiu», li hauria dit per telèfon.

Durant la declaració, Trapero va abordar la delicada relació que mantenia amb el coronel Diego Pérez de los Cobos, encarregat de la coordinació de l'operatiu policial conjunt de l'1-O. L'exmajor va explicar que «no compartia» (i així ho va fer saber al fiscal superior de Catalunya) la decisió de posar al capdavant de la coordinació una persona «no oportuna» pel seu perfil més polític que tècnic, i que els Mossos necessitaven «tranquil·litat» per evidenciar que el cos mantenia l'autonomia. Amb tot, va assegurar l'exmajor, va «acceptar» la decisió de situar De los Cobos en el vèrtex de l'operatiu. Un De los Cobos a qui ahir va retreure haver resultat «ofensiu» quan qüestionava la limitació que els Mossos imposaven a l'ús de la força. Hi ha «principis», va recordar el policia bo de la sèrie.

Trapero va defensar que no hi havia tres operatius diferents per aturar l'1-O, un per cos, sinó un de sol compartit. Amb tot, la coordinació policial «va fer fallida per raons que desconeixíem», va aclarir sense atribuir responsabilitats. Els Mossos, per tant, van complir el pla que havien lliurat al fiscal (dos agents per col·legi electoral), un dispositiu que requeria una col·laboració de la resta de cossos que aquests no haurien concretat.

Segons Trapero, si els Mossos no van impedir les activitats que ja des del dia 29 omplien les escoles, va ser perquè no s'interpretaven com a preparatòries del referèndum. Una explicació justeta. Però el major també va recordar que tampoc la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no hi van fer res.

Trapero i Puigdemont

I ja al final, a la pregunta de Marchena, va abordar la qüestió de les reunions. Les tenses trobades prèvies al referèndum en què, a diferència de la paella de col·legues publicitada per Pilar Rahola on Trapero i Puigdemont compartien a la guitarra cançons dels Beatles, el so va ser un retruny de timbals. El 26 i el 28 de setembre del 2017, l'exmajor va alertar l'aleshores president i membres del seu govern que la coincidència als carrers de dos milions de persones disposades a votar i quinze mil policies encarregats d'evitar-ho «provocaria necessàriament» problemes d'ordre públic i de seguretat ciutadana.

El major va instar el Govern «al compliment de la legalitat, de les ordres judicials, que evidentment els Mossos complirien, que no s'equivoqués amb nosaltres». I va afegir: «Els vam dir que el cos de Mossos no trencaria mai amb la legalitat i la Constitució, que no acompanyàvem el projecte independentista i que estàvem molestos amb les declaracions dels responsables polítics». «Forn va donar [als mitjans] una imatge dels Mossos que no s'adequava amb la realitat i ara ho estem pagant», havia explicat una estona abans Trapero. La resposta de Puigdemont? «Facin la feina que hagin de fer».