El responsable de l'operatiu de l'escorcoll a la conselleria d'Exteriors el 20-S va dir ahir que es va viure un «ambient molt agressiu» en el qual hi va haver risc d'assalt, intent de «sostreure» un detingut, «ràbia descontrolada», amenaces de mort i «pluja de cops» als cotxes de la Guàrdia Civil.

El 20 de setembre del 2017, mentre tenia lloc la massiva concentració a la conselleria d'Economia, a Exteriors es vivien moments de tensió que ahir l'agent va detallar en el judici del procés i que, segons ell, el llavors detingut Xavier Puig Farré, exresponsable de Tecnologia, va descriure com «un capítol de terror total».

En acabar l'escorcoll, al voltant de les 12 del migdia, davant el «temor» que les «200 o 300» persones congregades davant l'edifici «poguessin assaltar» el departament, una cosa que podria haver provocat «efectes devastadors», l'agent va decidir evacuar la secretària judicial. Va declarar que després de la negativa del responsable de Mossos a col·laborar, perquè els va dir «que no podia fer gran cosa»i que no podia sol·licitar reforços als antiavalots, van preparar «una sortida» per a la secretària amb el grup de seguretat de la Guàrdia Civil.

Paral·lelament, un altre agent que va participar en els escorcolls del 20 de setembre del 2017 als despatxos de la Generalitat va afirmar que l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó va dir a la seva secretària minuts abans d'obrir la porta als agents de la policia judicial: «Entra al despatx, agafa la pila de papers i llença'ls al pati». Així ho va explicar el guàrdia civil, que diu que Salvadó va donar aquestes instruccions a la seva secretària el matí en què els guàrdies civils tenien l'ordre de detenir-lo i escorcollar el seu domicili i el seu despatx.

Un altre agent va contradir l'excap del Diplocat en l'assegurar, «sense cap mena de dubte», que el consorci va contractar parlamentaris i exparlamentaris en qualitat d'observadors internacionals per al referèndum i que fins i tot un d'ells va ser pagat per la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea.

Un agent de la Guàrdia Civil que va participar en la detenció de Josep Maria Jové, que va ser número dos d'Oriol Junqueras, el 20 de setembre del 2017, va assenyalar directament Jordi Sànchez, expresident de l'ANC, com el causant de la decisió que l'investigat no fos traslladat al seu despatx a la conselleria d'Economia on aquell dia es duia a terme un escorcoll. «El meu superior em va informar que Sànchez havia dit que no permetria l'accés de cap vehicle i comitiva», va afirmar.

D'altra banda, el número tres de Cristóbal Montoro va reconèixer que no es pot descartar que es destinessin fons públics a l'1-O perquè la informació remesa per la Generalitat, que estava intervinguda, va ser de vegades «inexacta» i els controls d'Hisenda no responen a «la realitat material dels fets». Felipe Martínez Rico, llavors subsecretari d'Hisenda, va testificar per respondre pel possible ús de fons públics durant el procés, després que l'exministre admetés en el judici que no es pot descartar que es destinessin diners públics a l'1-O perquè una anàlisi comptable «sempre pot resultar enganyosa».

Marchena, contra les defenses

Durant la sessió, el president del tribunal, Manuel Marchena, va retreure a les defenses que estiguin intentant «d'alguna forma» construir «una espècie de judici per escrit en paral·lel».