Dos universos paral·lels, dues realitats contraposades. El pas dels guàrdies civils pel judici del procés ha deixat un relat d'assetjament, d'odi i de por en aquells dies de tardor del 2017, sempre segons el punt de vista dels agents del cos paramilitar. És el revers de les jornades de segudes, càntics i pacífica resistència civil que van narrar els acusats.
Pel saló de plens del Tribunal Suprem van passar ahir deu agents de l'institut armat. Des de la cadira de testimoni, la majoria va narrar, com si es tractés d'un únic discurs, les mirades d'odi i de menyspreu que els dirigia la «massa» concentrada per impedir-los que portessin a terme la labor que una ordre judicial els havia encomanat.
Davant la imatge d'aquells pacífics ciutadans que van voler traslladar els processats en la seva compareixença davant el tribunal, els guàrdies van oferir una versió que va ser rebutjada, amb murmuris de desaprovació, pel públic i familiars que ahir van anar a la sessió del judici.
Citats com a testimonis per la seva participació en escorcolls previs a l'1-O, la Fiscalia també els va interrogar per la seva intervenció en la jornada del referèndum. En les seves respostes, els agents van esplaiar-se en una descripció d'aquell dia que han resumit en una paraula: odi.
«Frases contundents»
De les seves boques van sortir frases tan contundents com aquestes: «L'odi es mastegava», «mai per fer la meva feina m'havien escopit», «per primera vegada en la meva vida professional vaig veure el reflex de l'odi», «el que més em va doldre va ser les mirades», o «el que més em va impressionar va ser la cara d'odi d'un senyor gran. Un odi extrem cap a nosaltres, com si li traguéssim alguna cosa de la seva família».
I és que, segons les paraules de l'única dona dels deu agents que van declarar, «el sentit de respecte a l'autoritat s'havia evaporat en hores». Potser per això, un altre agent va reconèixer que «avui dia» segueix sense entendre «per què unes persones del poble es van comportar com a delinqüents».
Van viure situacions que, en paraules d'un altre guàrdia civil, «s'assemblaven molt als inicis del conflicte basc» (en aquest moment, van sentir-se murmuris de desaprovació i rialles iròniques des dels bancs del públic).
«Molta por»
Ahir, de manera indirecta, va saber-se com es van sentir tres lletrats en tres moments diferents dels dies previs a l'1-O. Molt nerviosos, amb por, desitjant acabar la seva labor en els escorcolls i demanant qualsevol peça que es tingués a mà per tapar-se la cara, segons el relat de la Guàrdia Civil.
Però «en aquells dies estàvem nerviosos tots». Ho va dir un agent i bé pot resumir l'estat d'ànim a Espanya. El d'uns i el d'altres.
