Un dels testimonis més destacats de la setena setmana del judici al Procés i de la causa en general és el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial a càrrec de la investigació sobre l'organització del referèndum il·legal de el 1 d'octubre de 2017. Quin paper va jugar en la investigació? Qui és Daniel Baena?
Baena (TIP T43166Q) signa els informes policials de la investigació sobre el procés i l'organització de l'1-O que han servit per a les instruccions de les causes que s'han seguit, a més del Suprem, el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona i l'Audiència Nacional.
Tant la testifical de Baena com la del seu company estaven previstes para fa unes setmanes, però van ser ajornades pel tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena després que ho sol·licitessin alguns advocats dels 12 acusats en considerar que disposaven d'un "curt espai de temps" per preparar les seves estratègies de defensa.
L'interrogatori a Daniel Baena resulta crucial per a les defenses, en el seu intent de desacreditar la neutralitat d'uns informes policials que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació
Les defenses qüestionen la imparcialitat de Baena
Les defenses han qüestionat la imparcialitat de Baena tant en la fase d'instrucció com en la de qüestions prèvies del judici --tràmit reservat per a al·legacions de vulneració de drets i en la qual es pot tractar d'anul·lar la causa--, ja que va ser identificat com l'usuari d'un perfil de Twitter (Tácito) en el qual es van publicar missatges contra els líders independentistes.
Concretament, ha estat la defensa de Junqueras i Romeva qui va demanar com a prova pericial que es pogués rastrejar el compte de Twitter del perfil 'Tácito' per determinar si al darrera hi ha el tinent coronel, ja que era un compte des del qual es carregava contra l'independentisme. El tribunal, però, no va acceptar aquesta prova.
El cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil és un dels pocs seguidors que té aquest perfil a Twitter i comparteixen seguiment amb periodistes amb qui mantenen un estret contacte.Altres tuits polèmics són la resposta que va donar a l'exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach quan acusava l'anterior Govern d'utilitzar "tàctiques pròpies de la delinqüència organitzada", com ja va sortir reflectit en un dels informes del cos armat o la presumpta vinculació de l'empresari Jaume Roures i l'actual entrenador del Manchester City Pep Guardiola amb l'organització de l'1-O; o bé altres crítiques als Mossos, com per exemple el dispositiu policial que va acabar amb l'entrada de manifestants el 30 de gener al recinte del Parlament, i al seu major Josep Lluís Trapero, que aquest divendres declara a l'Audiència Nacional com a investigat per un delicte de sedició.
