26 de març de 2019
26.03.2019

El tinent coronel Baena diu que la fiscalia de l'Audiència Nacional ja va ordenar investigar el procés el 2015

El guàrdia civil admet que no va ordenar intervenir a Economia perquè «no es va arribar a accedir a la conselleria»

26.03.2019 | 12:13

El tinent coronel Daniel Baena ha assegurat que el 20 de setembre del 2017 tenia l'ordre del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona d'actuar en cas que la "integritat física" dels membres de la comitiva judicial que estaven dins del Departament d'Economia estava "greument en perill". Baena ha manifestat que, com a policia judicial, investigava el procés des de novembre del 2015 a instàncies de la fiscalia de l'Audiència Nacional i ha justificat que tots els informes que va elaborar van ser, doncs, a petició o bé de la fiscalia o d'algun tribunal.

A preguntes de la fiscal, ha explicat que va valorar el perill, però que no va prendre la decisió d'intervenir "perquè no es va arribar a accedir a dins de la conselleria". Baena ha relatat un escenari de "polvorí" a Catalunya a partir dels registres del 20 de setembre. "Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així", ha relatat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. Una sensació que ha dit era "inqüestionable" tant per part de la Guàrdia Civil com Mossos i Policia Nacional.

Mobilitzacions «clarament insurreccionals»


El cap de la policia judicial a Catalunya, ha dit que els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 van marcar "un abans i un després" en les manifestacions contra les actuacions que estava fent la Guàrdia Civil per evitar el referèndum. Segons Baena, el registre a Unipost va ser "un cop dur" per als preparatius de l'1-O i a partir de llavors, ha afirmat, el clima de les mobilitzacions va ser "clarament insurreccional".

En la seva declaració, Baena ha parlat de "període insurreccional" entre el 20 de setembre i després de l'aturada de país del 3 d'octubre. Segons el tinent coronel, abans del 20 de setembre s'havien produït "només protestes" però que l'actitud va canviar després dels registres a Unipost i a la conselleria d'Economia. "Allò era un polvorí, els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així", ha relatat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. Una sensació que ha dit era "inqüestionable" tant per part de la Guàrdia Civil com Mossos i Policia Nacional. "Període insurreccional i polvorí"També ha relatat que durant aquest "període insurreccional" es van produir 47 assetjaments a casernes de la Guàrdia Civil on, segons ha dit, hi vivien nens i famílies i on els insultaven i no els deixaven entrar ni sortir. També ha relatat que es va llençar roba amb un "producte inflamable" a una caserna d'Igualada però que no hi va haver cap incendi. En total, ha descrit que en un informe va reportar fins a 88 "incidències" contra la Guàrdia Civil i fins a 25 contra Cos Nacional de Policia i ha subratllat que hi ha denúncies per "escratxes" de dones i fills de Guàrdia Civil i Policia Nacional. Segons ha relatat, les mobilizacions eren "contra l'acció de la policia judicial i contra l'actuació de l'Estat".

En canvi, ha dit que a partir de l'aplicació del 155 no es van produir grans mobilitzacions ni actuacions que busquessin "impedir l'actuació de l'Estat". I ha posat com exemple els registres que es van fer a Òmnium o ANC i que es van produir "sense incidents". "No hi ha cap crida a la mobilització per part dels representants de les entitat i els Mossos fan uns dispositius de seguretat que eviten qualsevol tipus d'incidents", ha afegit. Actuacions per a diversos tribunals i la fiscalia Durant l'interrogatori de la fiscalia, a càrrec de Consuelo Madrigal, Baena ha dit que el van comissionar com a policia judicial tant en les primeres diligències obertes a l'Audiència Nacional a finals del 2015 com en d'altres investigacions que es van fer posteriorment en aquest tribunal (com els fets del 20-S) i també el jutjat d'instrucció 13, al jutjat central número 3 de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.Entre d'altres tasques, Baena va investigar la funció del CTTI com a "centre de comunicacions" per a l'1-O i també va investigar pàgines web i va registrar trucades d'investigats i correus electrònics. Així mateix, ha fet informes i atestats tant per a l'Audiència Nacional, com per al TSJC, el jutjat del 13 i el Tribunal Suprem. Investigacions des del 2015 Segons ha situat, ja amb el Govern d'Artur Mas i després de la celebració del 9-N del 2014 es comença amb "les estructures d'Estat". Ha assegurat que tot el procés va ser "públic" i que trobaven els passos que pensava seguir la Generalitat en documents públics, mitjans de comunicació o en diaris oficials. Ha reconegut que el jutjat 13 els havia encomanat investigar si es desviava diner públic per fer el referèndum però que van veure tot estava encaminat "no al referèndum com un objecte de per sí" sinó com "una pedra angular" sobre la que pivotava el procés, que insisteix que era "públic".

Va fer un informe per Llarena ja el 2015


Baena també va fer el primer informe sobre el procés que li va demanar el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, al desembre de 2015. Ha explicat que ho van fer a base d'informacions "de fonts obertes" aparegudes en mitjans de comunicació, diaris oficials o declaracions de testimonis. "Veiem que el conjunt de connexions entre els fets i els investigats tenia una transposició quasi calcada amb el que s'estava publicitat per fonts obertes", ha explicat. El tinent coronel ha donat molta importància a l'agenda Moleskine que van trobar a casa de Josep Maria Jové i també al document 'Enfocats'. Segons ha dit, aquests dos documents els van servir per "ratificar la seva investigació". "Veiem que tot el que hem investigat està plasmat en l'Enfocats, i es compleix tant en el repartiment de grups i de recursos", ha defensat. També ha remarcat que "es va corroborant en gran mesura el que estava anotat a l'agenda". Enfocats i agenda Jové Tant sobre l'agenda Moleskine com d'Enfocats, ha assegurat que apareixen anotacions que coincidien amb fets que posteriorment van passar, com ara que Carme Forcadella acabaria sent president del Parlament després de les eleccions del setembre del 2015.

A més, ha explicat que a partir d'Enfocats els va confirmar que hi havia dos grups, un de direcció i un altre d'execució. Segons Baena, "cadascú té una funció dins del procés", ja sigui el Govern, el Parlament per donar "cobertura legislativa" com també els entitats socials. Tots tenien una "unitat de propòsit". També ha reconegut que no tot el que estava escrit en aquests documents coincidia amb el que va passar. Per exemple, Enfocats preveia una "data diferent" per a la celebració el referèndum. Baena ha atribuït que es fes "abans" per "l'activitat política a Catalunya en aquells anys". Sobre l'ANC i Òmnium Cultural, Baena ha remarcat que no els van investigar com a tals. "Apareixen pels fets del 20-S i quan se'ns demanava una valoració general del procés els incloem per la seva participació en aquest tipus d'activitats", ha dit. I en el cas dels CDR, ha dit que "no van arribar a ser més que una eina per coordinar la unitat de propòsit dels actors socials implicats en el procés" i que no van trobar "cap vinculació" amb diner públic. "Els mencionem als informes com a eines que estan allà, però no són objecte d'investigació", ha afegit. També ha remarcat que no investigaven programes polítics.

Nega que sigui 'Tácito' a Twitter i admet que només seguia aquest perfil

Baena ha negat que estigui al darrera del perfil de Twitter amb el nom de 'Tácito', un compte des del qual es carregava contra l'independentisme. Ha negat ser-ne propietari i ha afirmat que només n'era seguidor des d'un compte personal seu (que ja no té). I ha justificat que el seguia perquè, com a persona llicenciada en ciències polítiques, "tenia interès" en perfils de periodistes o politòlegs (en aquest perfil apareixia que 'Tácito' era politòleg). A més, ha dit que aquesta relació ja s'ha "desmentit" en premsa, al Senat i al Congrés i ha insistit que no és propietari del compte. També ha negat que l'hagués gestionat alguna vegada o que hi tingués accés. Ho ha fet a preguntes del lletrat de Romeva i Junqueras, Andreu van den Eynde.

El lletrat de Junqueras i Romeva també li ha preguntat si va publicar al seu Facebook o Instagram la mateixa foto que apareix el perfil de Twitter a nom de 'Tácito', que consta d'una serp de cascavell. Fins i tot, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha permès al lletrat mostrar-li la foto del Twitter de 'Tácito'.

En aquest punt, el tinent coronel ha dubtat i ha dit que "creu" que no l'havia publicat. "Crec que no, potser he usat fotos extretes d'Internet, aquest no ho sé però crec que no", ha manifestat.

Aquest dimarts, 'Público' -que ja va destapar la presumpta relació entre 'Tácito' i Daniel Baena- publica que la foto de la serp de cascavell també apareix al perfil de Facebook del tinent coronel, autor dels principals atestats que han servit de base per a la causa contra el procés.

El tribunal va tombar la petició d'una prova pericial demanada per aquest lletrat per rastrejar el compte de Twitter de 'Tácito' per determinar si, realment, l'usuari i gestor n'era el tinent coronel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Patrocinat per nom

Loteria de Nadal 2019

L'últim El més llegit