El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l'1-O ha qualificat de «període d'insurrecció» el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l'article 155, quan Catalunya, segons la seva opinió, era un «polvorí» que «podia derivar en una escalada incontrolable».

Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, va ser l'únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici del procés, ja que el seu número dos, que estava també citat ahir, no ho va fer per problemes de salut.

Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel va explicar l'ambient de «polvorí» que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament que no es practiquessin detencions en els «setges» i « escraches» a la Guàrdia Civil.

«Qualsevol actuació -va afirmar- pot provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s'haurien produït».

També va detallar, a vegades amb poca concreció remetent-se al «que consta a les diligències», els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho va fer en resposta a les defenses, que van intentar posar en dubte el contingut d'aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.

Baena va recórrer a frases com «període insurreccional» o «d'insurrecció», o «clima insurreccional», per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre -quan es van produir els escorcolls per evitar l'1-O- i el 27 d'octubre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya. «Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així», va explicar Baena, que va declarar fora del focus de les càmeres com la resta d'agents. Per a Baena, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de «protesta», un «període insurreccional» fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d'aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer «dispositius de seguretat molt eficaços».

Per la seva part, el portaveu jurídic d'ERC al judici de l'1-O, Joan Ignasi Elena, va afirmar que la compareixença de l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, ha evidenciat que hi ha una «policia política». «Hi ha hagut una causa general contra tota una ideologia», va denunciar Elena en una atenció als mitjans ahir a la tarda a les portes del Tribunal Suprem. Segons el portaveu jurídic dels republicans, l'interrogatori a Baena ha demostrat que la investigació es va fer «a l'inrevés». Elena va argumentar que primer es va buscar «una acusació contra algú» i a partir d'aquí es va bastir «tota una causa, una instrucció i una investigació». El portaveu jurídic d'ERC va insistir que s'ha perseguit i investigat «les persones més o menys implicades en el projecte independentista» per «veure què podien treure per aconseguir bastir una imputació que era l'objectiu final». Elena va remarcar que Baena ho va evidenciar amb les «evasives, contradiccions i afirmacions» que va fer durant l'in-terrogatori de les defenses. Elena també va acusar-lo de mentir obertament quan va negar ser el titular del perfil de Twitter Tácito.