El Suprem rebutja suspendre de manera «cautelaríssima» els acords de la JEC

Els magistrats eviten d'aquesta manera adoptar una decisió immediata -com reclamava el president de la Generalitat, Quim Tor-ra, en un recurs- i obren un període de deu dies ara perquè la junta presenti al·legacions. Al seu recurs, Torra demana que se suspenguin els acords adduint que la JEC ha incorregut en un suposat delicte de prevaricació en adoptar decisions «manifestament injustes» i «arbitràries».

El Suprem argumenta que és l'actitud de Torra, d'«intencionada desobediència», el que justifica que la JEC ordenés la retirada dels símbols abans de divendres de la setmana passada a les 3 de la tarda.

Després de recordar que el president no va recórrer els acords de la junta de l'11 i el 18 de març, constata que Torra «no va complir fidelment aquests acords, i va optar intencionadament per una execució aparent o fraudulenta», ja que va substituir o superposar altres símbols d'«anàloga o idèntica identificació». «No està en condicions el recurrent d'al·legar una especial urgència a l'hora de suspendre una ordre d'execució subsidiària», conclou el Suprem.

A més, el tribunal remarca que l'ordre va concloure el divendres 22 de març a les 3 de la tarda, però el president va trigar almenys quatre hores més a presentar el seu recurs, que va entrar al Suprem el 25 de març.

El Suprem respon d'aquesta manera a la primera pretensió de l'escrit que el president de la Generalitat va presentar divendres passat, que incorporava la petició de l'adopció de mesures urgents o cautelaríssimes, fet que obligava els magistrats a resoldre la qüestió en un termini màxim de 48 hores i sense necessitat d'escoltar les parts.

Queden per resoldre encara la resta de peticions, és a dir, l'adopció de possibles mesures cautelars i la petició de fons de deixar sense efecte els acords de la junta que prohibeixen l'exhibició de llaços grocs i d'estelades argumentant que són símbols partidistes, així com la decisió de traslladar el cas a la Fiscalia.

Al seu escrit al Suprem, Torra acusa la Junta Electoral Central de prevaricar per adoptar mesures que sap injustes. En un comunicat que va fer públic el mateix divendres, el president assegurava que defensaria la llibertat d'expressió i assumiria «totes les conseqüències» que es derivessin d'aquesta actitud.

Torra feia referència a la decisió de la Junta Electoral Central de denunciar el president davant la Fiscalia perquè obri un procés penal per desobediència. Divendres la Fiscalia General de l'Estat va ordenar a la Fiscalia Superior de Catalunya que presenti una querella contra el president de la Generalitat.

El president de la Generalitat es pot enfrontar a un procés penal per desobediència, com el que va servir per inhabilitar l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, condemnada a sis mesos d'inhabilitació a instàncies de la Fiscalia per negar-se a despenjar l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant les campanyes electorals del 2015.

Llibertat per als treballadors

D'altra banda, la nova consellera de Presidència, Meritxell Budó, va explicar ahir que el Govern permetrà que els treballadors s'expressin amb llaços grocs dins de les dependències de la Generalitat. Durant la seva primera roda de premsa com a portaveu, posterior al Consell Executiu, ahir al migdia, Budó també va qualificar de «maniobra de distracció de l'opinió pública» que la polèmica se centri en els llaços grocs i no en el «judici farsa» de l'1-O que té lloc al Suprem. La consellera també va argumentar que els Mossos s'han limitat a actuar com a policia judicial en rebre les ordres de la Junta Electoral Central (JEC).

«El Govern no posem ni traiem llaços, deixem fer als treballadors», va argumentar Budó, que va subratllar que l'executiu està «compromès» a defensar la llibertat d'expressió i els drets fonamentals.