El president de la Generalitat, Quim Torra, ha viatjat aquest dijous al matí a Lisboa (Portugal). El primer que farà el president, un cop aterrat a Lisboa, serà tenir un contacte de caire més polític. Torra mantindrà una reunió a mitja tarda amb representants polítics a l'Assemblea portuguesa, concretament amb els diputats que van aprovar una declaració el 29 de març de 2018 que demanava una "solució política" al conflicte català. Aquesta serà, de moment, l'única cita política de la visita del president a la capital de Portugal. La cadena RTP l'entrevistarà en directe a partir de les 21:30 (hora local, a les 22:30 hora catalana). L'endemà, divendres a la tarda, Torra oferirà una conferència sobre l'autodeterminació i la internacionalització del procés (18:00), sota el títol 'Catalonia and the right to self-determination: an international perspective', a l'ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa. El president hi acudeix convidat pel departament de Doctorat i Màsters en Ciències Polítiques del centre.

El viatge oficial arriba l'endemà de la querella de la Fiscalia per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central sobre els llaços grocs. Just després de la conferència, Torra participarà en un debat amb l'historiador i ex vicepresident del Parlament Europeu José Pachecho Pereira, i amb l'investigador en política internacional de l'ISCTE i autor del llibre 'Espanha e Catalunha. Choque de nacionalismos', Felipe Vasconcelos Romão. L'acte estarà moderat pel professor i investigador de l'ISCTE-IUL André Freire.

Doble querella

El viatge a Lisboa estarà marcat per l'actualitat entre Torra i la Fiscalia. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va presentar dimecres al migdia una querella contra el president de la Generalitat per un delicte de desobediència respecte a les resolucions de la JEC sobre els llaços grocs. El fiscal hi constata que Torra ve desatendre el mandat de la Junta Electoral "conscient i deliberadament", mantenint "encara que fos de manera encoberta o simbòlica" símbols i cartells "de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d'una part de la societat". També remarca que el requeriment de la Junta va ser "clar i exprés" i va ser "reiteradament desatès".

Al seu torn, Torra va presentar a la tarda una querella per prevaricació contra la JEC. A través d'un comunicat, el president va avisar que portarà el cas de la prohibició de llaços grocs en edificis de la Generalitat "allà on calgui si el Regne d'Espanya no vol investigar els fets". Un dels principals arguments que esgrimeix la querella de Torra és que no pot haver comès un delicte de desobediència mentre no s'hagi resolt la sol·licitud de mesures cautelars i ha afegit que la JEC "anava modificant les mesures ordenades en funció de les al·legacions".

D'altra banda, sobre la querella de la Fiscalia Superior de Catalunya contra ell pel mateix tema, Torra ha considerat que és una demostració que "la repressió no s'atura".