L'Advocacia de l'Estat va adherir-se ahir al recurs presentat pel sindicat policial SUP a l'Audiència de Barcelona que reclama que s'investiguin 36 votants de quatre col·legis electorals de l'1-O que van denunciar l'actuació policial, a més d'identificar altres concentrats.

Ho va avançar Eldiario.es i ho van confirmar a l'ACN fonts properes al cas. El jutjat d'instrucció número 7 va rebutjar investigar els concentrats i va argumentar que eren víctimes de la situació de confrontació generada pels poders públics, que van «traslladar al carrer» els seus conflictes.

L'Advocacia, en canvi, considera que aquestes persones «van obstaculitzar l'actuació policial», i van cridar i insultar els policies utilitzant la «força intimidatòria de la massa tumultuària» amb actes de «resistència greu, d'intimidació i d'abraonament».

El recurs inicial del SUP considera que existeixen proves de conductes d'abraonament i d'actes de resistència greu, quan el jutge parlava només de resistència passiva. També remarca que les persones que es van concentrar pretenien que s'incomplís el mandat judicial, volien obstaculitzar l'actuació policial i van actuar amb menyspreu.

L'Advocacia s'adhereix a tots aquests arguments i insisteix que en les imatges de vídeo es pot veure com desenes de persones es col·locaven «deliberadament» per impedir el pas de la policia, proferint «crits, insults i gestos amenaçadors, entrellaçant-se i agafant-se entre si amb força per evitar que fossin retirades». «Totes aquestes conductes van constituir quelcom més greu que una mera resistència passiva», subratlla el representant de l'Estat, en aquest cas Severo Bueno de Sitjar de Togores.

Així, l'advocat considera que es poden imputar, segons els casos, delictes de resistència i desobediència greu, resistència greu amb intimidació greu, desordres públics amb amenaça de violència amb ocasió de reunió, atemptat per abraonament, atemptat per agressió, atemptat per resistència greu amb violència i fins i tot desordres públics amb violència amb ocasió de reunió.

Al seu parer, van existir moltes circumstàncies que acrediten que la «massa tumultuària, coneixedora que la policia tenia l'ordre de retirar les urnes, volia precisament impedir-ho». I aquí cita que quan la policia s'apropava, la «massa es va amuntegar a la porta per tancar-ne el pas, fet que evidencia que sabien perfectament el que volia fer la policia i que estaven fermament decidits a impedir-ho».

A més, assenyala que la «massa cantava 'votarem, votarem', fet que revela aquell coneixement que la policia intentava impedir una votació il·legal», perquè en una elecció ordinària ningú fa aquest tipus de proclames. Finalment, també al·lega que es va produir un requeriment general mitjançant megafonia, a més de requeriments verbals individuals.

Bueno de Sitjar també considera un «requeriment tàcit» el fet que la policia avancés, i fa referència a declaracions dels testimonis que asseguraven que eren allà per defensar el seu dret a vot, fet que implica, diu l'advocat, que sabien que estava prohibit.

Pel que fa a l'argument del jutjat d'instrucció número 7 sobre el fet que van ser els poders públics els que van traslladar el conflicte al carrer, l'Advocacia subratlla que «el fet que la massa tumultuària actués convidada pels poders públics autonòmics i altres institucions haurà de tenir els seus efectes penals respecte als responsables d'aquests poders i institucions, però no elimina la responsabilitat penal dels que van participar en el tumult». El jutjat destaca que el conflicte, la contradicció i la confrontació de què parla el jutge «van ser generats pels responsables de les institucions autonòmiques».