29 de març de 2019
29.03.2019

Un tinent diu haver sentit «temor» durant la protesta a la caserna de Manresa el 20-S

Un guàrdia civil afirma que un fardell incendiat a Igualada va fer que tingués por d'una «escalada» en les accions

28.03.2019 | 23:47

Un tinent de la Guàrdia Civil responsable de la seguretat a la caserna de Manresa (TIP G97659Y) va relatar ahir que el 20 de setembre els Mossos no els van garantir la seguretat ni van fer cap «perímetre», tot i que sabien, va afirmar, que hi hauria una protesta dels CDR a la caserna, que finalment va reunir «2.000 persones».

Segons va afirmar, va donar l'ordre de tancar la porta de la caserna, on viuen 160 persones entre agents i familiars, i va ordenar treure la bandera espanyola. Els agents van estar sense «llibertat ambulatòria» durant dues hores i va explicar que els manifestants van fer una performance amb simulació de votació amb urnes de cartró i que van hissar una estelada al pal que havia quedat buit.

Tot i reconèixer que hi havia presència de Mossos i que van mantenir comunicació amb ells, creu que no van actuar com calia. «L'estelada la pots treure quan marxin els manifestants», va explicar que li van dir els Mossos. A més, va reconèixer que va sentir «temor i intranquil·litat», i que fins al dia 3 d'octubre hi va haver més manifestacions.

El tinent va explicar que els concentrats venien d'una manifestació prèvia convocada per l'Ajuntament de Manresa i es van unir a la dels CDR, que protestaven pels escorcolls del 19 de setembre a Unipost. Segons va afirmar, no hi havia cap perímetre de seguretat a la caserna, tot i que els CDR havien convocat la protesta a la plaça de Sant Domènec, a «deu minuts» de la Caserna, segons va descriure el tinent.

A preguntes del fiscal, va explicar que durant dues hores ningú va poder entrar ni sortir de la caserna, i va explicar que hi viuen 160 persones, d'entre 0 i 80 anys. «No se'm va ocórrer deixar-los sortir perquè no sé com reaccionaria la gent, i no només soc responsable dels agents sinó també de la resta», va explicar.

L'agent també va dir que, després de la concentració del 20 de setembre, en van venir més, amb una de més de 15.000 persones el 3 d'octubre (la Policia Local de Manresa va xifrar l'assitència en 28.000 persones). Una d'elles, el 28 de setembre, era d'estudiants, i els va afectar perquè havien de sortir a fer una diligència ordenada pel jutge, en la qual van requisar paperetes a una nau d'Igualada.

El tinent va explicar que es va posar en contacte amb un sergent dels Mossos per demanar-los que obrís un passadís, però li va dir que s'esperés, que la manifestació estava a punt d'acabar-se. L'agent també va relatar que aquesta i altres concentracions van afectar la «vida quotidiana» de la caserna i que es produïen situacions «esperpèntiques» perquè a la concentració d'estudiants hi havia nois que estudiaven amb fills i familiars de guàrdies civils que vivien a la caserna.

D'altra banda, un guàrdia civil d'Igualada va explicar que van témer que hi hagués una «escalada» en les accions contra les casernes després del llançament d'un farcell amb «roba militar incendiada» a les dependències de la capital de l'Anoia.

L'agent va explicar que després d'aquesta acció hi va haver famílies residents a la caserna que van ubicar els dormitoris dels seus fills en zones «interiors». Altres guàrdies civils van descriure accions de «fustigació» a la comandància de la Travessera de Gràcia i a Gandesa, on també hi va haver una pintada amb la paraula «Votarem», i va remarcar l'«afectació» sobre les famílies que viuen a les casernes.

Algunes defenses van qüestionar que la pintada o el farcell incendiat poguessin tenir res a veure amb el procés, i van demanar als testimonis amb quina dada ho vinculaven. Marchena, però, va aturar-ho i els va exigir que no demanessin al testimoni que fes «raonaments».

Aquest guàrdia civil va explicar que a la caserna d'Igualada hi va haver diverses concentracions entre el 20 de setembre i el primer d'octubre, un fet que «afectava la vida quotidiana». «Els familiars dels guàrdies civils que vivien a la caserna s'havien de plantejar com tornar a la feina, què es trobarien», va dir, «i els nens en tornar de l'escola havien de tenir una certa previsió de com arribar-hi». A més, va afegir que, en una de les concentracions, també hi va haver bombers, que «van treure els camions i posaven les sirenes, i que alguns van fer fotos i enfocaven amb el mòbil el que estava passant».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook