L'Hospital Vall d'Hebron ha operat amb èxit el nen bombolla detectat amb la prova del taló. El sistema sanitari públic de Catalunya va introduir la immunodeficiència combinada greu en el cribratge neonatal el gener del 2017 per avançar-ne la detecció i el trasplantament, garantia de més opcions de supervivència, que pot passar del 40% al 95%.
El febrer de l'any passat, va néixer el Derek, el primer nadó diagnosticat pocs dies després de néixer, i abans dels tres mesos ja havia rebut el trasplantament de sang de cordó umbilical. Ara, amb 13 mesos, ja està curat i comença a fer vida normal amb la previsió, per exemple, de poder anar a l'escola aviat. Des que aquesta malaltia es va incorporar a la prova del taló, s'ha fet a 135.000 nadons.
El diagnòstic de la malaltia va arribar només 11 dies després del seu naixement. Les mares del Derek ho van viure com a «sorprenent», sobretot perquè físicament no tenia cap símptoma que fes visible la immunodeficiència. Des d'aleshores fins després del trasplantament va haver d'estar tancat en una «bombolla» sense poder fer vida normal. Raquel Colomer, una de les mares, va explicar a l'ACN que «no pots anar enlloc» pel risc de contagi de qualsevol virus i bacteri, i això limita molt.
Encara limita més si, com va explicar l'altra mare, Nerea Hermoso, tens dos fills més, una bessona i un altre de més gran. Quan un dels altres comença a tossir, explica, «desapareix» de casa. Durant tot aquest temps han evitat fer activitats amb altres nens i portar-lo a espais de risc: «El que per als altres és un refredat, pot ser molt més», va explicar Nerea Hermoso.
Ara, però, amb 13 mesos, el Derek ja està curat. El cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria, Pere Soler, va explicar ahir que en dos anys i tres mesos s'han cribrat 135.000 nadons a Catalunya, i de moment el del Derek és l'únic cas de nen bombolla. Tretze nadons més han tingut algun altre tipus d'immunodeficiència, unes dades similars a les del sistema americà.
