El còmic Volodímir Zelenski va imposar-se ahir en la primera volta de les eleccions presidencials a Ucraïna amb el 30,25% dels vots, mentre que l'actual mandatari, Petro Poroshenko, va obtenir el 15,95% de sufragis, segons les dades de les eleccions de diumenge amb el 92,09% de les paperetes escrutades.
La Comissió Electoral Central d'Ucraïna va indicar ahir a la tarda que Zelenski encapçala el recompte, encara provisional, amb Poroshenko en segon lloc i amb l'exprimera ministra Iúlia Timoixenko en tercera posició, amb el 13,39% dels sufragis, segons va informar l'agència de notícies ucraïnesa Ukrinform.
En quarta posició va situar-se el candidat Yuri Boiko, amb el suport de l'11,53% dels electors, davant d'Anatoli Gritsenko, amb el 6,99% de vot, Igor Smeshko, amb el 5,98%, Oleg Liashko, amb el 5,47%, i Ruslan Koshulinski, amb l'1,65% de les paperetes.
La Comissió Electoral Central va comptar 17,2 milions de vots. Zelenski era el favorit en les enquestes en la primera volta de les presidencials i la incògnita era qui quedaria en segona posició per enfrontar-se amb ell a la segona volta.
Després de conèixer la seva victòria a les urnes, Zelenski va assegurar que només es tracta del primer pas per a la seva arribada a la presidència ucraïnesa. «Aquest és només el primer pas cap a una gran victòria», va afirmar l'humorista davant els seus seguidors a Kíev, la capital del país. «Avui comença una nova vida sense corrupció», va afegir.
El Donbas i Crimea
Poroshenko, per la seva banda, va insistir que «hi ha molts candidats però només un president», i va prometre recuperar les regions de Donbas i Crimea, segons va informar l'agència de notícies Sputnik. «Començarem just després del 21 d'abril una etapa molt important per restablir la sobirania ucraïnesa en un Donbas ocupat i Crimea», va assegurar.
«Protegirem els mariners militars ucraïnesos, protegirem els nostres combatents que són als soterranis d'un Donbas ocupat», va afirmar. Kíev considera que Crimea, que es va annexionar Rússia el 2014, és territori ucraïnès «provisionalment ocupat».
Poroshenko va afirmar que començarà a treballar per guanyar la segona volta. «A partir de demà comença la lluita per la segona volta», va declarar. «Cadascú de nosaltres ha de respondre una pregunta important: si el país segueix aquest camí cap a la Unió Europea o l'OTAN o si s'asseu a esperar que el Kremlin ens doni permís per celebrar un referèndum», va etzibar.
Finalment, va insinuar que Zelenski és «un titella de (Ihor) Kolomoiski», un empresari ucraïnès. «No donarem cap opció a Kolomoiski», va assegurar.
La UE demana «respecte»
La Unió Europea va demanar que es respecti la voluntat dels ucraïnesos en la segona ronda de les eleccions presidencials prevista per al proper 21 d'abril després que els observadors de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) hagi observat «algunes deficiències» en la primera ronda, entre les quals l'«abús de recursos públics i la compra de vots».
«La Unió Europea espera que la segona volta de les eleccions del 21 d'abril sigui lliure, justa i transparent de conformitat amb els estàndards internacionals. És important que totes les parts s'adhereixin als principis democràtics respectant la voluntat dels ucraïnesos i evitin tensions innecessàries», va avisar el servei diplomàtic europeu en un comunicat.
El Servei Europeu d'Acció Exterior, que dirigeix Federica Mogherini, va fer-se ressò de l'avaluació dels observadors de l'OSCE, que reconeix que la primera volta, celebrada diumenge, va ser «competitiva», «transparent» i «pacífica», i que, en definitiva, va ser «positivament avaluada en termes globals i aplana el camí cap a la segona volta».
La Unió va reiterar, a més, el suport «indestructible» a la independència, sobirania i integritat territorial d'Ucraïna i el compromís amb un futur «estable, pròsper i democràtic».
Tot i que els procediments s'han respectat en termes generals, els observadors de l'OSCE afirmen que hi ha hagut «algunes deficiències» en el procés, com ara l'«abús en els recursos públics i la compra de vots», a més d'una cobertura «freqüentment partidista» i l'«absència d'un debat polític genuí entre candidats».
Presència militar al mar Negre
D'altra banda, els ministres d'Afers Exteriors de l'OTAN van acordar ahir que reforçaran la presència militar aliada al mar Negre. Els detalls d'aquesta decisió es negociaran en la reunió dels dies 3 i 4 d'abril a Washington per commemorar el 70è de l'Aliança Atlàntica.
«Espero que els ministres acordin aquesta setmana noves mesures per millorar el nostre coneixement de situació a la regió i un augment del suport de l'OTAN tant per a Geòrgia com Ucraïna en àrees com l'entrenament de les forces marítimes i guardacostes, les visites a port i exercicis i l'intercanvi d'informació», va avançar en roda de premsa el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg.
«L'OTAN ja ha augmentat la seva presència al mar Negre i continuarem treballant estretament amb els nostres socis a la regió», va assegurar el noruec.
Stoltenberg va recordar que l'Aliança ja va augmentar la seva presència naval el 2018 a la zona, any en què vaixells de les agrupacions navals marítimes i antimines van patrullar al mar Negre durant 120 dies (el 2017 ho havient fet durant 80 dies).
