Opinió

Quan s'està cursant l'ESO i principalment quan s'encara l'últim curs, la joventut que es troba en aquest moment de formació té dubtes. El primer que hem de fer des de l'escola i des de la família és desdramatitzar aquesta situació.

A voltes es diu: tenim un problema, ja que la nostra filla o fill no sap què vol fer, està molt perdut!

Una de les claus està precisament en l'orientació. Acció aconsellable, que s'acciona des de tots els centres d'ESO, i que esdevé necessària per a l'alumnat i imprescindible per als centres en què s'ofereix formació postobligatòria.

La realitat que es constata indica que l'alumnat ha de començar la recerca d'informació i l'orientació des de 2n curs i si no des de 3r curs d'ESO. La gran oferta formativa existent i les necessitats canviants del mercat laboral indiquen que aquesta orientació s'ha d'avançar, i això és el que ens estan demostrant les famílies i els tutors del centre escolar, cada cop més implicats en aquesta evidència.

Clarament els estudis ens indiquen que més formació implica més possibilitats de trobar feina, una feina, a més, més ben remunerada i més estable.

El suggeriment és automàtic, hem d'esperonar l'alumnat en fase d'ESO a formar-se com més, millor. Preguntem als alumnes si tenen clar que volen anar a la universitat, i si la resposta és positiva, cal que facin batxillerat, en cas diferent, cal que facin formació professional.

Potser la pregunta hauria de complementar-se amb: frueixes estudiant i assolint coneixements més aviat teòrics per poder realitzar estudis superiors dels àmbits del coneixement? O el que et motiva és la professionalització, aprendre un ofici des de l'auxiliar fins al tècnic superior i amb una clara interacció amb el món de l'empresa?

Per tant, ens hem de tranquil·litzar si dubtem entre una via i una altra. Les dues són opcions vàlides.

Els estudis de batxillerat permeten l'accés directe a la universitat amb la superació prèvia de les proves d'accés de selectivitat, mentre que la formació professional de grau mitjà dona accés a fer un cicle formatiu de grau superior (CFGS). Són els CFGS els que donen accés a la universitat, encara que en aquest cas no és imprescindible la superació de les proves de selectivitat.

Els CFGM tenen com a objectiu principal assolir les competències necessàries per poder exercir una professió. En acabar aquests estudis amb una molt bona inserció laboral, es converteixen en cambrers, cuiners, dependents, tècnics administratius o informàtics, monitors, sanitaris, pastissers i moltes coses més. Això si no continuen els seus estudis o els combinen amb la feina, com fan molts tècnics.

L'experiència ens indica que la millor via per accedir a un grau superior d'FP és a través del grau mitjà. Per assolir aquest objectiu, les escoles de formació professional ens esforcem a oferir uns ensenyaments propers a la realitat productiva del nostre entorn. Simulem els processos i procediments que tenen lloc a les nostres empreses, procurem col·laborar amb el teixit empresarial que ens envolta, i fins i tot fem que part del procés formatiu tingui lloc a la mateixa empresa. Aquesta col·laboració escola-empresa s'esdevé en la primera via d'inserció laboral dels estudiants d'FP.