La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre ahir a tràmit la querella de la Fiscalia Superior presentada la setmana passada contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que l'obligaven a retirar els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos polítics independentistes dels edificis de la Generalitat.
En una breu interlocutòria de set pàgines, els magistrats admeten a tràmit la querella i designen Carlos Ramos com a instructor de la causa.
En la seva querella, el fiscal superior, Francisco Bañeres, constatava que Torra va desatendre el mandat de la JEC «conscientment i deliberadament» i va mantenir «encara que fos de manera encoberta o simbòlica» símbols i cartells «de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d'una part de la societat». També remarca que el requeriment de la Junta va ser «clar i exprés» i que va ser «reiteradament desatès».
La Fiscalia recorda que el primer pronunciament de la Junta Electoral Central sobre els llaços grocs va ser l'11 de març, però va fer-ne un altre una setmana després, en el qual va donar 24 hores a Torra per retirar les estelades i els llaços grocs dels edificis públics, i va recordar que podria incórrer en responsabilitats «administratives i penals».
Aquesta «reiterada negativa a complir» les ordres de la JEC, continua la querella, «no pot quedar emmascarada ni per una suposada voluntat de recórrer a altres òrgans informants» que no tenen competència en aquesta matèria, ni tampoc per una «substitució dels símbols per uns altres que pretenien significar exactament el mateix». Era «simbologia partidista», a parer de la Fiscalia, que, a més, incloïa «multitud de cartells amb expressions escrites».
Les resolucions de la JEC, apunta el fiscal, es refereixen «amb claredat» a tot tipus de simbologia ideològica, tot i que es focalitzin en estelades i llaços grocs.
La Fiscalia demana que es prengui declaració a Torra, que es demani a la Policia Nacional les actes de comprovació que van fer a petició de la delegació del Govern espanyol, que es reclami al departament de Presidència el document jurídic que van encar-regar sobre aquesta qüestió i que el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra informi sobre el compliment de l'última resolució de la JEC.
El magistrat del TSJC Carlos Ramos Rubio, ponent de la resolució per la qual s'ha admès a tràmit la querella, fa un dibuix legal dels motius pels quals s'ha d'admetre o no, i arriba a la conclusió que es decideix acceptar-la a tràmit, «tenint en compte» que la demanda «es dirigeix contra persona aforada davant d'aquest Tribunal superior de Justícia», que «compleix els requisits» descrits a la Llei d'enjudiciament criminal, que la relació circumstanciada de fets que incorpora «presenta a priori una presència delictiva» i que aporta «un principi de prova» d'aquells fets.
