El cap del dispositiu uniformat de la Guàrdia Civil que va intervenir a Castellgalí i Fonollosa l'1 d'octubre va afirmar ahir al Tribunal Suprem que el comportament dels agents a l'escola castellgalinenca de Sant Miquel va ser «exquisit» davant un grup de gent «organitzada» i que en tot moment va fer cas omís dels seus requeriments. L'actuació es va saldar amb 19 ferits.

El tinent va explicar que a Castellgalí es van trobar, cap a les 10 del matí, un grup d'unes cent persones que impedien l'accés a l'escola Sant Miquel. «Tenien una actitud clara d'obstaculitzar la nostra feina i no deixar-nos passar. Estaven molt organitzats i crec que tenien rols assignats», va dir. Segons el seu relat, ell mateix va intentar demanar als concentrats que col·laboressin, «però en van fer cas omís». A continuació va ordenar a uns 25 dels seus homes que hi intervinguessin i van intentar apartar les persones de l'accés. «Es van entrellaçar molt bé i no va ser fàcil treure'ls. Vam acabar xops de suor», va explicar, i va afegir que «vam ser exquisits; ho vam fer tot amb les mans». El cap del dispositiu va denunciar que els manifestants els van insultar i els van donar cops de peu des del terra i cops de mà tot i estar entrellaçats. També van rebre algun escopit i va lamentar la no intervenció dels Mossos, que en una ocasió van recriminar a la Guàrdia Civil el seu comportament, tot i que ell no ho va veure directament. «Un subordinat em va dir que a fora hi havia quatre mossos que els havien estat cridant i increpant i això va fer envalentir la gent», va comentar.

Un dels pitjors moments, va apuntar, «va ser el replegament», quan van sortir «amb l'equip de la policia judicial encapçalat i un grup dels meus homes es va quedar enrere. Era la massa qui imposava el ritme. I realment no volien que marxéssim. Un es va tirar sobre el cotxe, l'altre sota la roda... Era provocació darrere provocació». Quant al material que es va confiscar a Castellgalí, el tinent va dir que desconeixia què s'havia endut la policia judicial.

Després d'actuar a Castellgalí, el grup del tinent va passar per Manresa i seguidament va actuar a Fonollosa. Allà, va dir, «hi havia una barricada que impedia l'única entrada al poble». Altre cop, va assegurar, va intentar dialogar amb els concentrats, «uns 53 segons de rellotge», va comptar, i novament li van fer cas omís. El guàrdia civil va assumir que va ser ell qui va rebentar totes les portes de l'ajuntament durant la recerca d'urnes. «Les portes les vaig fer jo. Eren poques, no recordo quantes. I els vaig donar un cop mínim». L'urna va aparèixer en un camp, tapada amb roba i herbes. La van localitzar agents d'informació avançada, tot i que el cap del dispositiu va assegurar que no se li va comunicar on era fins que ja eren dins del consistori.

El juny, tres agents antiavalots de la Guàrdia Civil que van actuar l'1-O a Fonollosa van declarar davant la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa que no se'ls va donar «pautes clares» de com actuar durant el dispositiu. Els agents, a més, van afirmar que a Fonollosa hi havia «violència generalitzada».