06 de abril de 2019
06.04.2019

L'actual clima polític facilita als independentistes omplir les llistes de les municipals

PP i Cs han de fer un sobreesforç per por de ser assenyalats a la regió central

06.04.2019 | 00:04
Municipals del 2015

La controvertida situació política que viu Catalunya en relació amb el seu futur encaix territorial està tenint una incidència directa en l'àmbit local i en la configuració de les llistes amb què els diversos partits de les comarques centrals concorreran a les eleccions del 26 de maig i de les quals aquesta setmana s'ha signat el decret de convocatòria. Entre els responsables d'aquestes formacions consultats per aquest diari hi ha la coincidència unànime que trobar gent per fer llistes sempre costa, però es constata que, com a mínim en aquest territori, el context polític actual ho posa més fàcil als partits independentistes. A l'altre extrem, PP i Cs asseguren que tenen gent, però hi ha por de fer-se veure.

PDeCAT (que a les municipals es presentarà sota la marca Junts per Catalunya), ERC i la CUP diuen que no els ha costat tant com fa quatre anys configurar llistes, i en bona part ho atribueixen a l'efecte que encara té la mobilització de l'1-O. «Va ser un punt d'inflexió» a partir del qual «la gent s'implica més fermament perquè ha vist que o fas política tu o te la fan», apunta la presidenta comarcal del PDeCAT al Bages, Ivet Castaño. Sosté que «a les municipals preval el sentiment de poble per sobre del de país», però admet que en el moment actual les qüestions de país també tenen transcendència local «perquè la construcció del país comença des de l'ajuntament mateix, i la sensibilitat que hi ha ara fa aflorar més aquesta v0cació pública».

El mateix passa en l'entorn republicà. D'ençà de l'1-O «la gent està més sensibilitzada, i amb el judici també», apunta el president d'ERC al Bages, Albert Mulero. «Al carrer, sembla que la gent està més apagada, però quan li demanes un compromís polític, respon», assegura. Posa d'exemple els municipis «del cinturó roig», de tradició socialista, com el Pont, Castellbell i Castellgalí, on des d'ERC «hem vist que hi ha gent molt engrescada».

També per a la CUP està sent «relativament més senzill» fer llistes que fa quatre anys, diu el seu coordinador al Bages, Aleix Solé, que ho atribueix al context polític i a l'evolució del mateix partit: «Hi ha més permeabilitat amb la CUP, ens hem visibilitzat més, i amb tots aquests anys de procés, el nostre discurs també és cada cop més acceptat» per determinats sectors socials. «Gent que fa vuit anys, quan no érem tan coneguts, no s'hi hauria atrevit, ara està disposada a anar al davant de les llistes».

Reticències a l'altra banda


En un territori procliu a l'independentisme com el de les comarques centrals, la situació es complica per als partits que en són fermament contraris. «Nosaltres ho tenim més difícil per trobar gent per confeccionar les llistes, i el problema és la por», explica el president del PP al Bages, Jaume Mira. Assegura que «entre la gent del PP hi ha molta por social per part de qui té un comerç o pel que puguin dir a la feina..., i això anys enrere no passava». A més, apunta la casuística «de famílies en què un és del PP i prefereix no mostrar-ho públicament i no es vol comprometre perquè la parella o els fills són independentistes».

Cs es troba en una situació similar. «Tenim militants, però alguns no volen formar part de les llistes; tenen un negoci, o treballen per a tercers i prefereixen no ser identificats per por que els assenyalin», lamenta el president del grup municipal de Cs a Manresa, Andrés Rojo. Al seu parer, «aquí, si ets independentista no passa res, però si ets constitucionalista t'assenyalen», i això implica «un sobreesforç» al partit a l'hora de trobar gent per a les candidatures. «Fa quatre anys ja va passar perquè la població ja estava polaritzada».

PSC i Comuns se situen al punt mitjà. «Fa un any ens hauria estat més difícil», diu el primer secretari de la Federació del PSC al Bages, Berguedà i Solsonès, Cristòfol Gimeno. Diu que «en aquest canvi hi ha ajudat la distensió política, social i ciutadana» que al seu entendre hi va haver amb l'entrada del Govern Sánchez a Madrid, «i això ha afavorit que a la gent no li costi tant d'implicar-se en la política com mesos enrere». En aquest sentit admet la influència que pot tenir el clima polític estatal respecte de les municipals, si bé defensa la necessitat que «les eleccions municipals siguin realment municipals, amb projectes socials, i que no es facin servir per construir ideologies des dels ajuntaments».

Per a l'entorn dels Comuns i Podem «no és que ens costi més o menys que fa quatre anys, simplement és diferent per a millor», diu la coordinadora d'ICV al Bages, Berguedà i Solsonès, Laura Massana, en el sentit que «la confecció de llistes està suposant una renovació de cares i persones en els llocs principals, fruit de la confluència entre gent que ve d'espais diversos de l'esquer-ra i també persones independents que mai havien traballat conjuntament per fer candidatures».

Als pobles petits costa més


Per regla general, com més petit és el poble, més costa completar una candidatura, sigui del color que sigui. «Quan hi ha algú al capdavant és més fàcil que la gent es vagi sumant al seu voltant; en canvi, costa més des del moment que no hi ha cap referent», diu Mulero. «Als pobles més grans, en general, el lideratge ja surt de forma més natural. Als petits comença a ser fàcil des del moment que el trobes, i sol ser algú que ja fa tots els papers de l'auca», en el sentit que s'hi ofereix qui també és del CDR, de l'AMPA, o d'altres entitats i associacions», afegeix.

D'altra banda, Castaño apunta que «el sentit comú portaria a pensar que als pobles petits és més difícil fer llistes perquè hi ha menys gent, i és veritat, però per un altre cantó hi ha un sentiment de comunitat molt més visible, consistent i sòlid, i això també ho facilita». L'important és que la persona candidata «conegui bé el municipi, i això només es dona si se n'és part activa», apunta Massana, i defensa la necessitat que siguin persones «dialogants, capaces de sumar i de treballar en equip, i amb vocació de servei públic». Des de Cs, Andrés Rojo sosté que els pobles petits a vegades «poden sorprendre» perquè «n'hi ha de propers a Manresa on fer llista pot ser més fàcil del que sembla», amb referència, per exemple, al Pont de Vilomara.

Voluntat de créixer

Malgrat les diferències quant a la complicació per elaborar les llistres entre uns i altres, en general, tots els partits aspiren, pel cap baix, a igualar el nombre de candidatures de fa quatre anys, com a mínim al Bages.

Fa quatre anys, CiU, l'equivalent a l'actual Partit Demòcrata, va fer llista a tots els municipis del Bages tret de Sant Feliu. Arribar al cent per cent «és difícil», diu Castaño. «Ho intentarem però no ho forçarem», afegeix, tenint en compte que «si al poble no hi ha l'expressa demanda de fer-ho, no es fa i no passa res, fugirem totalment de la llista fantasma» amb candidats de fora, assegura. ERC, que es va presentar a 27 dels 30 municipis de la comarca, a hores d'ara ja sap que farà llista a Rajadell i a Aguilar, on el 2015 no en tenia.

Les llistes fantasma són àmpliament rebutjades, per bé que sovint s'hi acaba recorrent. Per a Jaume Mira, del PP, «l'ideal és que el candidat sigui algú del poble, però no ho veu tan necessari pel que fa a la resta de membres». Entén un ajuntament «com l'empresa pública del poble, i els seus habitants en són els accionistes». Amb aquest pretext considera que «als ajuntaments no hi hauria d'haver polítics, sinó gestors». Rojo, de Cs, també és del parer que al davant de la llista hi ha d'haver «gent propera, del poble o del del costat». Assegura que presentaran una candidatura «molt manresana», i enguany el partit serà present en altres poblacions de la comarca.

El PSC compta que farà «algunes llistes més», diu Gimeno, respecte a les 16 de fa quatre anys, amb possibilitats que en algun municipi petit es pugui recórrer a un líder forà «però que hi tingui alguna relació». El que diu que no farà el PSC «és qualsevol cosa per tenir presència sí o sí» en un poble.

Pendents de tancar candidatures, els Comuns es presentaran segur a Manresa, Berga, Sant Joan, Navarcles, Santpedor, Sant Vicenç i el Pont. I la CUP preveu un creixement «quantitatiu i qualitatiu perquè tindrem llistes a més municipis i més grans», diu Solé (al Bages es va presentar a 8). Assegura que el partit «no entrarà mai en el joc de llistes fantasma, i tampoc en les llistes bolet, en el sentit que fugim de projectes que apareixen un mes abans de les municipals sense un treball previ; primer cal un arrelament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook