El tribunal del procés ha citat el 25 d'abril a declarar com a testimonis diversos diputats i senadors d'ERC, així com comandaments dels Mossos que van tenir un paper rellevant a l'1-O, com el que fos cap d'antiavalots, una unitat l'absència de la qual en els col·legis ha estat qüestionada al llarg del judici. Així, aquest dia declararà el comissari en cap de Mossos a la zona del Bages, Sergi Pla, excap de la BRIMO i responsable del desallotjament d'indignats a la plaça de Catalunya, que va dimitir arran del cas d'Esther Quintana. El dia 30 declararà Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa.

El Suprem va donar a conèixer ahir un nou calendari del judici per a l'abril, un mes carregat de testificals que s'encarregarà de tancar una trentena de ciutadans que van votar l'1 d'octubre i que declararan el dia 30 a petició de les defenses. Un dia abans ho faran els europarlamentaris Ana Gomes i Ivo Vagl, que seran preguntats sobre l'acció exterior al voltant del procés desplegada per l'anterior Govern; del diputat alemany Andrej Hunko, i de Manon Masse, la diputada del Parlament del Quebec, que suposadament va actuar com observadora.

El nou calendari modifica lleugerament l'anterior però manté citacions com la del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, programada per al 23 d'abril. No així la del cantautor i exdiputat de JxSí Lluis Llach, que passa al 29; o la d'Albert Batlle, que va dimitir com a director dels Mossos després de l'arribada de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, posposada al 25.

Serà just aquest dia quan desfilin per la Sala de Plens diversos caps o antics responsables de Mossos, com Carles Hernàndez, cap de la Brigada Mòbil l'1-O, que fa mesos es va convertir en el número dos de l'àrea d'Informació. El seu ascens es va produir mesos després que alguns dirigents del Govern, com el president Quim Torra, es queixessin de les càrregues dels antiavalots a Girona i Terrassa contra manifestants independentistes que intentaven boicotejar actes de Vox en el passat pont de la Constitució. Unes crítiques de què el conseller Miquel Buch es va acabar disculpant davant els Mossos.